Bonilla aposta per un Govern d'Espanya: PP-Vox
"Tot i que va arribar al poder presentant-se com un dirigent pragmàtic i centrista, cada cop més ha anat assumint posicions i discursos més pròxims als plantejaments defensats per Vox"
L'acostament del PP als postulats i idees més reaccionàries i retrògrades de Vox reforça l'opció de l'extrema dreta de poder governar una Espanya, allunyada dels principis constitucionals de pluralisme, igualtat i convivència.
Una Espanya excloent i centralitzadora, gens respectuosa amb la diversitat social, cultural i territorial del país.
L'acord assolit entre el PP andalús de Moreno Bonilla i l'extrema dreta de Vox transcendeix l'àmbit autonòmic i projecta un missatge clar cap al conjunt del país.
Més enllà de les mesures concretes acordades, constitueix una clara senyal de normalització de la col·laboració amb l'extrema dreta i reforça la percepció que una futura coalició entre ambdós partits al Govern d'Espanya és una opció política plenament assumida per la direcció del Partit Popular.
L'Andalusia “popular” deixa de presentar-se com un espai de moderació per convertir-se en un dels principals referents de les posicions més conservadores.
El “pacte andalús” és una clara constatació de l'aposta inequívoca per un bloc polític, que competeixi pel lideratge de les dretes, sense importar-li compartir les propostes més retrògrades i reaccionàries de Vox.
D'aquesta manera, es dispara una competició política entre els diferents territoris governats pel PP per intentar aconseguir la màxima proximitat possible amb aquestes posicions.
Tot això potencia el debat sobre la possible configuració d'un futur govern de coalició entre el Partit Popular i Vox, i sobre les conseqüències que això tindria per al futur d'Espanya.
La decisió del PP andalús és una mostra clarificadora de la manca de coherència de Moreno Bonilla, a qui no li importa canviar el seu programa i incomplir els seus compromisos amb tal de mantenir-se en el poder.
La seva imatge ha evolucionat des de la moderació fins a competir obertament amb l'espai polític de les dretes més extremes.
Tot i que va arribar al poder presentant-se com un dirigent pragmàtic i centrista, cada cop més ha anat assumint posicions i discursos més pròxims als plantejaments defensats per Vox.
Les coincidències amb el partit ultra són cada cop més grans en temes tan significatius, com la memòria democràtica, la identitat nacional, el rebuig a la immigració, la pluralitat, la ideologia de gènere, l'organització territorial de l'Estat…
Moreno Bonilla ha intentat construir durant anys una imatge pública de moderació. No obstant això, actualment, la seva prioritat ha deixat de ser la defensa del programa original amb què el PP andalús va buscar atreure votants centristes seguidors d'un “andalusisme moderat”.
Ha acabat radicalitzant la seva acció política per poder competir directament amb Vox en la captació del vot més radical, intentant ocupar tot l'espai de les dretes.
El PP andalús de Moreno Bonilla havia aconseguit inicialment un cert suport electoral entre sectors de votants moderadament progressistes, gràcies a propostes de gestió inicialment moderades.
Posteriorment ha acabat proposant prioritats més properes a posicions conservadores i fins i tot reaccionàries en lloc de mantenir un projecte propi clarament diferenciat.
En les darreres eleccions andaluses, Moreno Bonilla va elevar el to de les seves crítiques a Vox, intentant fer arribar el missatge, que no pactaria amb l'extrema dreta.
Per a Bonilla, les propostes de Vox eren irrealistes i il·legals, afirmant amb “rotunditat” que mai pactaria amb ells, denunciant que el líder de Vox a Andalusia, Manuel Gavira, a qui finalment proposarà com a vicepresident, no era més que el delegat andalús de Santiago Abascal, a qui anomena amb menyspreu Juanma Moruno.
S'ha qualificat el pacte com “la derrota moral de Juanma Moreno”, que ha conservat el poder, però el seu perfil de moderat amenaça ruïna.
Els defensors de Moreno Bonilla rebutgen aquesta “dreterització” conservadora i argumenten que els seus governs han mantingut una línia essencialment “moderada”, apostant per la estabilitat institucional, el creixement econòmic i la capacitat de diàleg social. I que els canvis introduïts responen a compromisos legitimats per majories electorals.
En definitiva, el debat obert sobre les darreres eleccions andaluses ens condueix a una qüestió cada cop més rellevant de la política espanyola actual: l'acostament del PP cap a Vox --assumint la seva narrativa més retrògrada-- constitueix una simple cooperació entre partits de la dreta o representa un desplaçament ideològic que transforma la naturalesa del projecte conservador tradicional del PP?
Un exemple il·lustratiu per considerar seria el posicionament revengista i poc afortunat del PP en l'homenatge a la figura de l'andalusista demòcrata-progressista Blas Infante, afusellat pels revoltats franquistes a l'agost de 1936, una figura reconeguda i rellevant a l'Andalusia democràtica.
L'actual Estatut d'Autonomia el reconeix oficialment com a Pare de la Pàtria Andalusa i cada any se li reten homenatges institucionals. Aquest posicionament del PP andalús reforça la idea de submissió a les actituds i assumpció de propostes reaccionàries dels seus socis de govern de Vox.
L'evolució dels esdeveniments ens aclarirà, si és la prova definitiva de la renúncia del PP andalús a la moderació promesa als seus votants més centristes.
L'anterior suposaria el triomf d'emocions i sentiments manipulats davant el discurs de la raó i la moderació, que són els que han permès l'avenç de la civilització i la democràcia al país.