Vic se suma al boom català de les bateries amb una planta de 18 milions d'euros
L'inversor Eduardo Aguilar instal·larà quatre plantes d'emmagatzematge d'energia que sumaran una potència conjunta superior als 20 MW al polígon industrial El Bruguer
Contingut relacionat: El gegant àrab ALJ instal·larà un megaprojecte de bateries a Rubí malgrat el rebuig municipal
Al municipi de Vic, al cor de la Catalunya Vella, s'instal·larà un complex de quatre plantes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries amb una inversió aproximada de 18 milions d'euros.
En conjunt, sumaran una potència conjunta superior als 20 MW al polígon industrial El Bruguer. Els projectes s'anomenaran Brugen I, II, III i IV.
L'infraestructura projectada es desplegarà en diverses parcel·les dels carrers Ermita de Santa Magdalena i Ermita de Santa Llúcia. En total, la instal·lació comptarà amb una capacitat màxima acumulable de més de 80 MWh i una autonomia de quatre hores a ple rendiment.
La seva funció principal serà captar excedents de producció elèctrica per injectar-los de nou a la xarxa en moments d'alta demanda, com en el ja arxiconegut apagada del 28 d'abril de 2025.
Evitar apagades
Les plantes d'emmagatzematge amb bateries absorbeixen l'excedent de les energies renovables que s'emmagatzema durant les hores de més sol o quan més bufa el vent.
Polígons industrials com el de Vic acullen fàbriques i indústries alimentàries amb processos continus molt exigents. Les bateries ofereixen serveis de xarxa que eviten microtalls, baixades de tensió i apagades a la indústria local.
Imatge de recurs de Sistemes d'Emmagatzematge d'Energia en Bateries (BESS)
Segons el projecte tècnic al qual ha tingut accés aquest mitjà, cadascuna de les quatre plantes acollirà quatre grans contenidors amb 48 mòduls de bateries, sis inversors i el seu propi centre de transformació.
Per evacuar l'energia, les quatre instal·lacions compartiran una infraestructura comuna: un centre de seccionament unificat i una línia subterrània de mitja tensió a 25 kV que discorrerà íntegrament pel subsòl de Vic fins a connectar amb la Subestació Elèctrica de Vic, propietat d'Endesa.
Com es desglossa la inversió? Cadascuna de les quatre plantes comptarà amb un desemborsament d'entre 4 i 5 milions d'euros.
El projecte ja compta amb l'avaluació ambiental favorable atorgada per la Generalitat el passat febrer.
Les societats darrere de la inversió s'anomenen Eqtec 1, 2, 3 i 4, respectivament, estan domiciliades a Sevilla i són propietat de l'inversor Eduardo Aguilar, també cofundador i CEO de l'enginyeria catalana One Hub Energy.
Febre inversora en bateries
El projecte de Vic se suma a una tendència que situa Catalunya entre les comunitats capdavanteres en el desplegament de bateries a Espanya. L'associació Oikia xifra ja en 2,3 GW els projectes de bateries amb permisos concedits en territori català, el 22% de tot el país, i altres 2 GW en fase d'estudi.
Segons l'Observatori de les energies renovables d'Opina 360, elaborat per al Fòrum Sella, Catalunya va liderar el 2025 el volum de projectes d'emmagatzematge amb informe ambiental favorable, amb 867,8 MW en bateries, per davant de la Comunitat Valenciana (485,4 MW) i Andalusia (471,9 MW).
![Una de las minas que explota Iberpotash se encuentra en Súria, en el Bages / ICL IBERIA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/14990.jpg?p=w:320\/h:240&h=E08YhA9J"])
En la fase d'informació pública, Catalunya ja encapçalava la classificació en el primer trimestre de 2025, amb 82,4 MW repartits en vuit projectes, per davant d'Aragó (61 MW) i Navarra (37,6 MW).
En el conjunt de nous projectes presentats a informació pública al llarg de tot el 2025, Catalunya va ocupar la tercera posició estatal (690,4 MW), per darrere d'Extremadura (695 MW) i Galícia, aquesta última impulsada per dues grans centrals de bombeig.
