L'educació catalana entra en punt mort després del fracàs dels docents al carrer
Els professors desatenen els sindicats i acudeixen a la seva cita amb la tornada a l'escola, però el conflicte segueix enquistat, sense demandes definides ni perspectives de negociació
Més informació | L'informe PISA situaria al capdavant d'Espanya a Catalunya, expulsada per adulterar la mostra d'alumnes
La imatge oferta aquest dimarts a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, centre neuràlgic del poder a Catalunya, resumeix a la perfecció la situació que viu l'escola catalana. Uns 1.800 docents vestits de groc que han faltat a la tornada a l'escola protesten contra un Govern que, reunit al Palau de la Generalitat, no troba la tecla per desencallar el conflicte laboral.
El 12% de la plantilla de docents, segons xifres del Departament d'Educació i FP, ha respost a la crida dels sindicats per complicar l'inici de les classes del curs 2026-2027. Només han respost els més bel·ligerants, mentre que la resta ha prioritzat no faltar en un moment clau en l'educació dels seus alumnes.
Sense dificultats per al Govern
Així, i malgrat els previsibles talls de trànsit a carreteres com l'AP-7, on els mestres han provocat un major impacte, l'Executiu socialista no s'ha vist gairebé en dificultats, la qual cosa no significa, però, que el conflicte decaigui.
Múltiples claustres que aquesta vegada han desatès Ustec-Stes i CGT han expressat, alhora, la seva voluntat de participar en la protesta en properes convocatòries que, a dia d'avui, semblen inevitables.
L'absència de reclamacions definides per desconvocar les protestes per part del col·lectiu docent, així com d'un canal de negociació amb la conselleria d'Esther Niubó, aboca l'educació catalana a un estat de punt mort.
Els sous han augmentat i les aules tenen més mans des d'aquest mateix dimarts, d'acord amb les novetats del curs, però no hi ha perspectives que es desencalli el pols educatiu ni a curt ni a mitjà termini.
No hi ha demandes definides
Per parts. L'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) ha escenificat una macroassemblea a peu de carrer a Barcelona per abordar les reclamacions que marcaran les converses amb la Generalitat. Amb cartolines de colors, els mestres han participat en una mena de votació per ordenar les reivindicacions dels docents.
Fixar noves ràtios, incrementar salaris en funció de l'IPC, estabilitzar el personal interí, injectar professionals a l'escola inclusiva i el reconeixement de categories professionals són només algunes millores del centenar de reivindicacions contemplades a la proposta inicial.
Una nena a la manifestació educativa del 8 de setembre de 2026 a la Via Laietana de Barcelona
Entren les presses
Aquestes demandes, però, no quedaran definides almenys fins al 19 de setembre, quan la comissió d'objectius doni forma a les esmenes. La data no és casual: Educació ha convocat la taula sindical el pròxim 21 de setembre i la taula sectorial el 8 d'octubre, però no les negociacions per evitar noves vagues.
Malgrat el triomfalisme de bona part dels docents que sí que han sortit a protestar —"felicitem-nos per començar el curs sense normalitat", arengaven els organitzadors al col·lectiu—, altres fan autocrítica i es posen deures.
"Ens cal afinar el pla de lluita, interpel·lar tota la gent que avui no ha vingut per ser una veritable majoria sostinguda, definir clarament objectius per a la negociació i activar un cicle creixent durant aquest trimestre", es pot llegir en alguns xats de professors.
Manifestació educativa del 8 de setembre de 2026 a la Via Laietana de Barcelona, per l'inici del curs escolar
La negociació s'ha esgotat
Les organitzacions sindicals que lideren Iolanda Segura i Laura Gené demanen reobrir l'acord que van signar els altres tres sindicats amb representació: CCOO, UGT i Professors de Secundària.
Però el Govern manté aquesta porta tancada, després que les tenses reunions celebrades al final del curs passat ja servissin per ampliar fins als 2.600 milions d'euros el pacte de març.
A canvi, els socialistes ofereixen ampliar el debat més enllà de la conversa amb els sindicats —amb qui pretenen abordar només aspectes laborals— i conviden a participar-hi famílies, representants d'alumnes i partits polítics per construir un nou model escolar.
La consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó, durant una roda de premsa sobre el nou curs polític, el 31 d'agost de 2026
Ampliar el debat
Fonts del Departament d'Educació assenyalen a aquest mitjà que està madurant l'opció d'implicar nous actors amb l'objectiu de teixir un gran acord que asseguri els fons necessaris per garantir les millors condicions i l'estabilitat que necessiten les aules.
Però abans de trucar a la porta dels grups parlamentaris —el president d'ERC, Oriol Junqueras, s'hi va oferir—, volen comptar amb el vistiplau de la comunitat educativa.
"És una evidència que l'educació requereix un debat a fons i global perquè els recursos que posem els pròxims anys serveixin per recuperar els nivells d'excel·lència", al·legava avui Sílvia Paneque, consellera i portaveu de l'Executiu, a la sala de premsa de la Generalitat, mentre a l'altra banda de la plaça la marea groga demanava dimissions i es congratulava que "el curs no comenci amb normalitat".
