Una altra minoria que rep massa atenció
"Hi ha hagut normalitat en la tornada a l'escola, excepte pels embussos que han causat aquells pocs protestants a primera hora"
Els professors rebels formen una altra minoria que rep massa atenció.
Algunes d'aquestes causes minoritàries mereixen aquest interès majoritari —moltes ni tan sols tenen la capacitat que se'n parli—, però n'hi ha tantes que no…
Recordem: hi ha tantes minories com individus. Si ens hi posem, no hi ha telenotícies per a tothom. Faríem bé d'atendre els veritablement agraviats.
Mentrestant, avui torna a ser el torn dels educadors. Cal notar que abans eren mestres; avui, professors, o fins i tot docents, amb molt menys rang semàntic.
El curs va acabar calent pel pols al Govern d'uns sindicats educatius àvids d'atenció. Amb vaga rere vaga i amenaces de dinamitar-ho tot.
Segur que una part dels professors està estressada. Segur que falten recursos per afrontar tots els canvis que s'han produït socialment.
Però, quin sector, quin professional hi ha que es conformi i estigui content amb les seves condicions? Pocs.
Sigui com sigui, qui avisa no és traïdor. Se sabia que aquest curs arrencaria amb una altra vaga. I ningú ha fet gaire per impedir-ho.
Tot i això, vist el escàs seguiment d'aquest atur –desenes, centenars de professors com a molt–, potser no calia fer res. Potser no estan tan malament com vociferen.
Després de les millores pactades, i ja executades en part, mesos enrere entre el Govern i altres sindicats, la protesta es dilueix.
En resum, hi ha hagut normalitat en la tornada a l'escola, excepte pels embussos que han causat aquells pocs protestants a primera hora.
Unes incomoditats que, per cert, segur que els han fet guanyar més enemics entre els ciutadans afectats.
Pagaran justos per pecadors. La minoria marca el relat amb la seva capacitat de fer soroll amb molt poques nous. Veurem fins quan poden sostenir allò insostenible.
