Qui més crida, guanya!
"L'ensenyament està malament —les dades de PISA són un clar exemple—, però els mestres no són víctimes, també en són culpables"
Durant els mesos de vacances, un parell per ser exactes, no vam veure ni una sola manifestació de docents. Ni una sola, no fos cas que la mobilització desestabilitzés les seves vides.
Tampoc s'hi van apuntar de forma massiva als cursos de formació. Deuen pensar que en període laboral molt millor que en el vacacional. On va a parar! I formació, els professors, en necessiten, perquè amb l'actual no poden formar els nois com vam poder comprovar a l'Informe PISA. Només hi van participar els millors i les dades no són per tirar coets.
Si jo hagués estat conseller del ram, els hauria convocat unes quantes vegades a l'agost per veure la seva resposta. Bromes a part, crec que no hauria tingut cap resultat positiu. Per què? Perquè no hi ha intenció dels sindicats de desconvocar cap vaga. Van tallar carreteres, les rondes, les vies, i van provocar el caos.
Era impresentable veure la Ronda del Litoral tallada per un miserable grapat de alliberats sindicals. Dic alliberats perquè el seguiment només va ser d'un 9%.
Però les direccions del Komintern sindical ja anuncien més vagues i una assemblea pel dia 19. Allà tots es posaran estupends. De fet, ja ens anuncien les de desembre, perquè donen per fet que d'acord, res de res. D'una banda, perquè han estat desbordats per les seves assembleàries bases i, de l'altra, perquè al març de 2027 hi ha eleccions sindicals. I, si anem una mica més enllà, per la frenètica activitat partidista per controlar el món docent. Segur que la CUP, Comuns i ERC ens podrien explicar moltes coses. Per cert, a ERC militen molts afiliats a CCOO, signant de l'acord.
Ho saben a Calàbria? No en tinc cap dubte que sí. Per això, USTEC i CGT han enarborat el seu lema de campanya Qui més crida, guanya! a costa dels soferts alumnes, els grans perjudicats. No tenen intenció d'arribar a cap acord, perquè fan de la radicalitat la seva carta de presentació.
USTEC ha reconegut que el Govern ha assumit una part de les seves reivindicacions, però no té intenció d'assumir el que va acceptar en el seu dia. S'ho juga al març davant una CGT que està apostant-ho tot. Sorprèn aquesta radicalitat quan aquest ardor guerrer no existia en els anys del procés. Estaven els professors davant d'altres prioritats.
Ara, amb més inversió que mai —2.600 milions—, amb augments salarials per sobre dels 1.500 euros en un termini de quatre anys, amb inversions en infraestructures de gairebé 300 milions, amb 1.103 nous mestres i 1.830 professionals, menys ràtios a les aules, un augment de personal en inclusió del 7,4% per sobre del creixement dels alumnes, amb 2.141 aules d'acollida, han decidit posar en escac el sistema per interès purament i simplement corporatiu.
Objectiu: guanyar les eleccions sindicals. Per aconseguir-ho, no dubten a hackejar el govern que més diners ha posat sobre la taula, conscient de la feblesa del sistema, i als propis alumnes. Que l'important —guanyar les eleccions— no ens faci pensar en l'urgent —el nivell de l'escola i dels seus alumnes—.
Els sindicats diuen que els mestres estan estressats i que la pressió és insuportable. Com si la resta de treballadors d'aquest país visquessin de la sopa boba. Diuen que el sistema s'ha de canviar, i tenen raó. Però amb els èxits assolits, seria millor optar per la negociació i no per la confrontació perquè, senyors mestres, vostès també són culpables del deteriorament de l'educació a Catalunya.
Que nois de secundària no sàpiguen qui és el president de la Generalitat de Catalunya, que siguin capaços de situar Granada com a comarca del Pirineu, que la seva comprensió lectora sigui un fiasco i que no tinguin ni p... idea d'on neix l'Ebre, els mestres no tenen cap responsabilitat?
L'any passat, el nivell dels nois es va ressentir segur després de 23 dies de vaga, i aquest any anem pel mateix camí. Continuaran amb les vagues, però no coneixerem renúncies a les millors condicions que ja voldrien per a si milers de treballadors catalans.
L'ensenyament està malament —les dades de PISA són un clar exemple—, però els mestres no són víctimes, també en són culpables. Tant li farà el que posi el Govern sobre la taula. Qualsevol proposta serà rebutjada per insuficient, perquè les ments pensants tenen el cap al març del 27. No acceptaran res perquè el seu objectiu no és ni el sistema, ni la millora educativa, ni els alumnes. L'objectiu són ells mateixos. Continuaran mirant-se el melic i acusant del fracàs a tothom eludint la seva responsabilitat. Que no és poca. Qui més cridi, segurament, guanyarà, però perdrem tots. Els nens, els primers. Felicitats, senyors i senyores. Si aquest és el nivell dels que ensenyen als nostres fills i nets, apaga i marxem.
