Espanya: territori i poder, és possible acordar un projecte comú?
"La principal qüestió per al futur no és triar entre una Espanya uniforme o una Espanya diversa, sinó construir una Espanya capaç de gestionar democràticament la seva pluralitat"
La història contemporània d'Espanya es pot interpretar com la història d'una complexa relació entre territori i poder.
L'anomenada “qüestió territorial” ha estat presentada sovint com el principal desafiament polític del país, encara que sempre ha coexistit amb altres factors també determinants.
Qui deté el poder polític? Qui l'econòmic-financer? Qui el militar? Aquest darrer, un cop integrats a l'OTAN, és poc rellevant.
Durant gran part dels segles XIX i XX, les elits terratinents i econòmiques van tenir un paper predominant en la configuració de les institucions i de la vida política espanyola.
Al seu voltant es van articular interessos econòmics i estructures de poder que van condicionar el desenvolupament del país i van limitar l'aparició de models més inclusius de representació política i territorial.
Les disputes territorials poques vegades responien únicament a diferències identitàries; en realitat, reflectien conflictes sobre qui governava, qui gestionava els recursos i qui definia el projecte col·lectiu d'Espanya.
En nombrosos moments de crisi, els canvis necessaris van quedar subordinats als interessos d'una classe dirigent majoritàriament conservadora. Els pronunciaments militars i els cops d'Estat van ser expressions extremes d'aquesta realitat.
L'estreta relació entre poder econòmic-polític i militar va contribuir a consolidar una concepció centralitzada de l'Estat i una interpretació uniforme de la identitat nacional.
![De izquierda derecha, la expresidenta de SCC, Elda Mata, y los actuales presidentes de Fundación Impulso, AEB e Impulso Ciudadano, José Domingo, Ana Losada y Javier Arenas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554390.jpg?p=w:320\/h:240&h=y1GSl6Id"])
La Guerra Civil va suposar una ruptura traumàtica en l'evolució política espanyola. Després de la victòria del bàndol franquista es va imposar una dictadura que va promoure una visió unificada i centralista d'Espanya.
Durant gairebé quaranta anys, la diversitat territorial, cultural i lingüística va ser considerada una amenaça per a la unitat i supervivència de l'Estat.
La restauració de la monarquia, impulsada per la pròpia dictadura ja en la fase final del franquisme, va formar part d'una estratègia destinada a assegurar la continuïtat institucional més enllà de la desaparició del règim.
La Transició democràtica va obrir una nova etapa. La Constitució de 1978 no només va portar les llibertats democràtiques, sinó que va permetre assolir un ampli acord polític basat en el reconeixement de la diversitat territorial i en la descentralització administrativa.
![La diputada de Junts Mónica Sales interviene durante una sesión de control al Govern, en el Parlament de Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/520683.jpg?p=w:320\/h:240&h=66xEOXyO"])
L'anomenat Estat de les Autonomies va representar un dels majors processos de modernització institucional de la història d'aquest país, apropant la gestió pública a la ciutadania i contribuint a l'estabilitat democràtica.
Comunitats autònomes i entitats locals van adquirir competències fonamentals per gestionar serveis públics, impulsar el desenvolupament econòmic i apropar l'administració a la ciutadania.
No obstant això, les tensions territorials no van desaparèixer. Els debats sobre l'abast de l'autogovern, la crisi catalana, el finançament autonòmic o el reconeixement de les diferents identitats nacionals continuen presents en la vida política espanyola.
L'Espanya actual és una realitat plural la fortalesa de la qual depèn més de la seva capacitat per integrar la diversitat que d'intentar uniformar-la.
![El 'conseller' de la Presidencia en funciones de presidente de la Generalitat, Albert Dalmau, baja al atril del Parlament para comparecer voluntariamente por la crisis de Rodalies](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/526747.jpg?p=w:320\/h:240&h=7vxpfErK"])
El federalisme, com a projecte europeu. Les propostes d'inspiració federal plantegen fórmules de cooperació més eficaces entre administracions i una distribució més equilibrada de competències.
A això s'hi afegeix el procés d'integració europea, que aporta un marc supranacional on resulta possible compatibilitzar identitats diverses amb projectes polítics compartits.
No obstant això, la qüestió territorial se superposa avui amb altres crisis polítiques i institucionals. La polarització política s'ha intensificat a extrems inimaginables, l'enfrontament entre blocs ideològics ha reobert velles ferides.
Les argumentacions són substituïdes per les desqualificacions a “grosso modo”. Sectors conservadors aspiren a recuperar espais d'influència perduts, mentre que les forces que s'autotitulen de progrés intenten reconduir les institucions cap al reconeixement d'una societat més plural i complexa.
![La portavoz de Junts en el Congreso, Miriam Nogueras, interviene durante una sesión plenaria en el Congreso, a 28 de abril de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/544605.jpg?p=w:320\/h:240&h=LxmMQW_G"])
Tot això en un escenari de debilitat parlamentària del Govern de Coalició.
En aquest escenari, els poders econòmic, mediàtic i judicial adquireixen un protagonisme determinant, alimentant la percepció de soroll i conflicte permanent. Els costa molt acceptar les noves realitats.
La dreta més carpetovetònica reapareix amb força. La baralla “política” se centra en la lluita dels “hereus” dels procuradors a Corts “franquistes” per recuperar l'estatus i el poder que van gaudir com a vencedors de totes les guerres civils lliurades a la nostra “pell de brau”.
Ahir per fi s'ha confirmat el regal que el jutge Peinado va voler fer al seu progenitor --possiblement procurador a les Corts franquistes-- que quan fos jutge, aplicaria la llei amb tot rigor i sense complexos a l'esposa del president del govern, el comunista Sánchez.
![Exterior del Parlament de Cataluña, con la única presencia de la bandera autonómica](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/536692.jpg?p=w:320\/h:240&h=-4Fzn_Fk"])
Tot s'hi val per mantenir el control: s'utilitzen i s'abusen de les “coincidències polítiques” amb el Consell General del Poder Judicial, l'ús instrumental del poder mediàtic, el poder econòmic-financer...
L'última decisió del jutge Peinado sobre la dona del president, al marge de discutibles consideracions judicials, és una veritable declaració de guerra cap a l'actual president del Govern.
Mirant al nostre entorn més proper, a tot Europa s'observa l'avenç de corrents populistes i nacionalistes que apel·len a la por, al rebuig del diferent i a la desconfiança envers les institucions democràtiques.
La principal qüestió per al futur no és triar entre una Espanya uniforme o una Espanya diversa, sinó construir una Espanya capaç de gestionar democràticament la seva pluralitat.
![Monumento en memoria de las víctimas ejecutadas en el Camp de la Bota, en el parque Diagonal-Besòs de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552873.jpg?p=w:320\/h:240&h=IYQzOgHJ"])
La cohesió territorial dependrà menys de la imposició d'una visió única del país que de la capacitat col·lectiva per assolir acords, i articular un projecte compartit, inclusiu i compatible amb la diversitat que caracteritza la societat espanyola contemporània
Es tracta del tradicional “tots contra tots”, els dos bàndols alineats, cadascun d'ells a les dues Europes, estan perfectament identificats.
D'una banda els grups parlamentaris de la dreta i l'extrema dreta d'Estrasburg, cada cop més populistes reivindicant la “prioritat nacional” i el rebuig envers el diferent.
El populisme i la reacció avancen clarament, “around the world”. Espanya no és una excepció.
