ERC homenatja militars i guàrdies civils executats a Barcelona durant el franquisme
L'eurodiputada Diana Riba participarà aquest dissabte en el vuitè Memorial del Camp de la Bota, acte en què l'Asociación por la Memoria Militar Democrática llegirà un llistat de gairebé mig centenar de militars i membres de la Benemèrita afusellats en aquest lloc després de la Guerra Civil, des de 1939 a 1945
Contingut relacionat: Colau, Tardà i Fernández tampoc s'aclareixen per frenar l'extrema dreta
ERC ha convocat per a aquest dissabte un acte en memòria dels republicans executats durant el franquisme al Camp de la Bota, antic barri de barraques limítrof entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, proper a la zona marítima on actualment s'ubica el Fòrum.
L'esdeveniment tindrà lloc aquest migdia davant el memorial del Camp de la Bota, al Parc Diagonal-Besòs, i el seu propòsit, segons els seus impulsors, és recordar les prop de 1.700 persones que, segons el Banc de Memòria Democràtica de la Generalitat, van ser executades en aquest lloc entre 1939 i 1952.
Sota el títol 8è Memorial Camp de la Bota, l'acte comptarà amb la participació de l'eurodiputada d'ERC Diana Riba i de l'Asociación por la Memoria Militar Democrática (AMMD), que s'encarregarà de llegir el llistat de gairebé mig centenar de militars i guàrdies civils allà afusellats després d'acabar la Guerra Civil, des de 1939 a 1945. La lectura la durà a terme un oficial de l'Exèrcit ja retirat.
Aquesta entitat emfatitza que la Benemèrita també va patir en la seva pròpia carn la repressió franquista ja que, segons les seves dades, un 51% dels uniformats condemnats i executats formaven part del Cos. En concret, el general José Aranguren, els coronels Francisco Brotons i Antonio Escobar, tres tinents coronels, un brigada, un caporal i 16 agents.
Foto del general José Aranguren al costat de l'expresident de la Generalitat, Lluís Companys, al balcó de Palau, el 8 de setembre de 1936, en un article de l'època
L'AMMD, una organització espanyola sense ànim de lucre constituïda sota l'empara de la Llei de Memòria Democràtica, té entre els seus fins denunciar el que considera "persistència de la mentalitat franquista" entre comandaments de les Forces Armades i la Guàrdia Civil, així com col·laborar en la recerca de desapareguts durant la dictadura.
Per aconseguir-ho, l'AMMD treballa de la mà d'Administracions públiques i forces polítiques per exigir també l'eliminació de símbols franquistes en recintes militars, promoure l'obertura total dels arxius històrics a la ciutadania sense traves de seguretat, i donar un reconeixement públic als militars que van patir represàlies per mantenir-se lleials a la legalitat de la Segona República o per oposar-se a la dictadura.
Demanen un carrer per als generals Aranguren i Escobar
Entre ells, segons explica Joan Corbalán en el text introductori del llibre Justícia, no venjança, al general Aranguren, afusellat a l'abril de 1939, i a qui una decisió municipal —segons denuncia— va anul·lar en el seu dia la decisió de posar el seu nom a un carrer.
"Els generals Aranguren i Escobar van tenir una gran relació personal amb el president Companys i amb l'aleshores conseller Tarradellas, hi ha àmplia documentació, correspondència i fotografies. Per què Esquerra ha trigat tants anys a reconèixer la importància dels valors d'aquests i molts altres militars, guàrdies civils, policies que van defensar la legalitat i ho van pagar amb les seves vides?", es pregunta Corbalán. Així mateix, explica que diverses associacions de memòria democràtica treballen per sol·licitar la seva presència al nomenclàtor municipal, també per a altres casos, com el del general Escobar.
En un altre ordre de coses, des de 2009 s'han celebrat diversos esdeveniments similars a la ciutat, com la missa en memòria del brigada Francisco Mas García, i altres organitzats durant el mandat de Joan Hereu com a alcalde de Barcelona el 2010, per part de la VII Zona de la Guàrdia Civil al Palau Macaya el 2021, un homenatge i rehabilitació al general Escobar el 2023, i un altre per part de la Generalitat al general Aranguren i a l'agent Juan Méndez Sancho.
