Les entitats constitucionalistes celebren el cop del TEDH a la immersió: "No es pot excloure el castellà a les escoles"
AEB, Impulso Ciudadano, Societat Civil i Fundación Impulso confien que l’aval de la justícia europea al 25% de classes en espanyol marqui la línia del Tribunal Constitucional, que encara s’ha de pronunciar sobre el seu incompliment per part de la Generalitat
Contingut relacionat | Revés d’Europa a la immersió: el TEDH avala el 25% en castellà a les escoles de Catalunya
L’aval del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) al bilingüisme a les escoles de Catalunya ha omplert de satisfacció les entitats constitucionalistes. La inadmissió d’una demanda d’Òmnium Cultural contra l’aplicació d’un 25% de classes en espanyol a les aules ha servit per constatar, segons destaquen, la discriminació que pateix l’alumnat castellanoparlant a l’autonomia, i un aval a l’ús d’aquesta llengua com a vehicular juntament amb el català.
“És el cop més dur al nacionalisme lingüístic en molt de temps, perquè totes les seves esperances estaven posades en el TEDH, i aquesta via se’ls ha tancat”, resumeix José Domingo en conversa amb Crónica Global. Segons el president de la Fundación Impulso, aquesta decisió de la justícia comunitària ha deixat "sense arguments" als defensors de la immersió monolingüe obligatòria en català que la Generalitat de Catalunya imposa en el seu sistema educatiu públic des de fa tres dècades
Un sistema que, recorda Domingo, tots els fronts judicials han declarat il·legal, tant a Espanya com, ara, a Europa: “Que a les comunitats bilingües només s’ensenyi en una llengua és contrari a Dret. Totes les sentències s’han guanyat. Però el Govern les desobeeix, també al País Basc”, lamenta.
"La justícia europea avala l’espanyola"
Una opinió que comparteix Ana Losada, presidenta de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que posa en valor el fet que, des del nacionalisme català, sempre s’"hagi intentat ridiculitzar la justícia espanyola com una justícia de part. I ara el TEDH l’ha avalat de forma clara, en veure correctes les seves sentències".
“És justícia divina, perquè el cas de Canet va ser sagnant, com va passar abans a Balaguer i a Mataró. Es va assetjar una família de forma cruel i miserable. I aquest assetjament es va alimentar des de la Generalitat, sent Pere Aragonès president i Josep González Cambray, conseller d’Educació”, recorda Losada, apuntant que, "quan es va produir aquest assetjament, Òmnium es va callar i no es va posicionar de forma ètica ni correcta".
Igual que Domingo, la presidenta de l’AEB destaca que "el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i ara el TEDH, s’han pronunciat sempre en contra que l’Educació sigui en una sola llengua a les comunitats bilingües".
Crítiques al Govern i a la Generalitat
“Ara falta un Govern valent i que compleixi les sentències. Volem confiar que el Govern d’Espanya obligarà la Generalitat a canviar la seva línia lingüística", afegeix.
En aquest sentit, la presidenta de l’AEB es mostra molt crítica amb l’actual Govern català. I és que, segons la seva opinió, “amb Salvador Illa com a president, les coses estan anant fins i tot pitjor", ja que, segons el seu parer, "aplica la política nacionalista sobre immersió de forma dura". El que dona peu, segons denuncia, a que "s’hagi arribat a expedientar algun professor per parlar castellà a classe". "Això és un avís per a ell, a veure què diu ara el Govern sobre el TEDH”, reblà.
“Europa no avala la immersió: ni els tribunals europeus ni els espanyols”, insisteix. I remarca que “això és molt important, perquè demostra que, quan es defensen drets, s’aconsegueix que les coses canviïn. També des d’entitats petites i sense recursos com la nostra”.
Fronts judicials oberts
L’AEB manté encara diversos litigis judicials oberts contra la immersió. La setmana passada va presentar un escrit de cassació sobre les instruccions de la conselleria d’Educació de la Generalitat del curs 2025/2026. I, en els propers dies, té previst impugnar també les instruccions lingüístiques del curs 2026/2027.
Així ho explica Rafael Arenas, president d’Impulso Ciudadano, qui denuncia a més que en aquestes últimes "es tornen a marcar directrius que es van declarar nul·les en sentències judicials".
![En primera fila: Artur Mas, Carme Forcadell, Josep Costa y Quim Torra. En segunda, Oriol Junqueras, Jordi Turull y Jordi Sànchez. Tras ellos, la sede del TEDH](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/513722.jpg?p=w:320\/h:240&h=t6ZkO1_l"])
"Potser pensen que les entitats constitucionalistes ens cansarem. És una actitud filibustera que actuïn així després de la decisió dels tribunals, mantenint el que la justícia ja ha rebutjat; és inadmissible”.
“No pot ser que l’espanyol estigui exclòs a les escoles. S’ha prohibit fins i tot retolar en castellà als centres educatius… Barbaritats com aquestes haurien de tenir una reacció rotunda. I el TEDH ens pot ajudar”, afegeix.
UNESCO i llengua materna
Això mateix pensen a Societat Civil Catalana (SCC). Consultat per aquest mitjà, el seu president, Àlex Ramos, celebra que "el TEDH s’alinea amb la nostra posició, que és la de la UNESCO, que defensa l’ús de la llengua materna, sobretot en les primeres etapes d’aprenentatge”.
El revés de la justícia comunitària al monolingüisme obligatori en català imposat per la Generalitat a Catalunya s’ha produït, curiosament, el mateix dia en què SCC ha presentat un informe sobre les deficiències del sistema educatiu de Catalunya. Uns mals resultats constatats en informes internacionals com PISA i PIRLS.
![El analista de datos especializado en educación, José Manuel Lacasa, el presidente de Societat Civil Catalana (SCC), Álex Ramos, y Elda Mata, expresidenta de la asociación](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554173.jpg?p=w:320\/h:240&h=2a1ANS-a"])
Per a Ramos, “la discriminació als castellanoparlants és evident. I això implica que, a la pràctica, els alumnes que tenen com a llengua materna l’espanyol tinguin una mitjana de mig curs de retard. El que frena l’ascensor social, perquè això s’acumula en el deure d’aquests alumnes. I tot, per una decisió política. És preocupant, fa dècades que estem així i cal canviar aquesta situació”.
A l’espera del Tribunal Constitucional
Perquè això es produeixi, les quatre entitats consultades per Crónica Global confien que la inadmissió de la demanda d’Òmnium per part del TEDH marqui la línia del Tribunal Constitucional, que encara s’ha de pronunciar sobre la llei aprovada el 2022 pel PSC, Junts, ERC i els Comuns per evitar el compliment del 25% de castellà a les aules després de la sentència ferma i irrevocable del TSJC.
![Un alumno antes de comenzar uno de los exámenes de las pruebas de acceso a la universidad del año 2022 en Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/401673.jpg?p=w:320\/h:240&h=q7ZRLMv8"])
En aquest sentit, Domingo recorda que el TC sempre ha defensat el bilingüisme a les aules i la vehicularitat del castellà a tot Espanya, tant en la seva sentència de 1994 com en la de l’Estatut del 2010, i fins i tot en altres pronunciaments posteriors sobre la llei educativa LOMLOE.
