Junts s'absté en una moció del PP per exigir eleccions a Sánchez, tombada pel Parlament
La Cambra catalana dona l'esquena als populars en la seva estratègia per erosionar el Govern per les investigacions per presumpta corrupció del PSOE
Més informació: Illa defensa Sánchez i Feijóo flirteja amb Junts
Junts per Catalunya continua de perfil. El Parlament ha votat aquest dijous una moció del Partit Popular de Catalunya (PPC) que exigia la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions anticipades per posar fi a la legislatura, agitada per les investigacions sobre presumpta corrupció que assetgen el PSOE.
El text no ha prosperat en trobar només 25 vots a favor (dels populars i de Vox), topant amb 68 negatives (PSC-Units, ERC i Comuns) i 40 abstencions, de la CUP, Aliança Catalana i, precisament, Junts.
Aproximació incompleta
El partit que lidera l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont fa només dos dies que va registrar una esmena a una moció del PP presentada al Congrés dels Diputats perquè la cambra baixa demanés avançar eleccions davant la "debilitat" de l'Executiu de coalició.
Finalment, no es va votar perquè els socialistes van imposar la seva majoria compartida amb Sumar a la Mesa per vetar-la. I si bé aquest dijous Junts sí que ha tingut l'oportunitat de posicionar-se formalment en aquest sentit, ha optat per la neutralitat. El motiu? Al Parlament s'han de discutir coses que es poden fer des de Catalunya, ha dit Agustí Colominas.
El diputat ha defensat així l'abstenció del seu grup, adduint, a més, que "desconfiar d'uns perquè et menteixen o són trilers no vol dir confiar en altres", ha assenyalat en al·lusió a socialistes i populars.
L'"oportunitat" de Junts
El text del PP tombat pel Parlament recollia que les investigacions judicials que persegueixen el PSOE evidencien "l'esgotament polític i moral de la legislatura", per la qual cosa instava el president, Pedro Sánchez, a convocar, de forma immediata, eleccions generals perquè la ciutadania decidís democràticament l'obertura d'una nova etapa política.
"Avui votem al Parlament el que el PSOE ha impedit votar al Congrés. I avui el que demana el PP és molt senzill i no és ni d'esquerres ni de dretes. Demanem explicacions, demanem decència i demanem eleccions generals", ha reclamat el diputat Juan Fernández.
El popular, de fet, ha instat Junts a aprofitar aquesta oportunitat i a aparcar matisos, declaracions grandiloqüents i excuses. No ha tingut efecte.
El portaveu del PP del Parlament, Juan Fernández, intervé durant la tercera jornada del Debat de Política General, al Parlament de Catalunya, el 9 d'octubre de 2025
Feijóo: "Fem-ho"
Aquest matí, el líder nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha confirmat contactes "en temps real" amb altres partits per impulsar una moció de censura instrumental per convocar unes eleccions generals, recordant que "des del PNB a Vox, passant per Junts i el PP" han manifestat la necessitat d'anar a eleccions.
"Jo tinc contactes en aquest moment en temps real amb totes les forces polítiques i els estic traslladant que si realment el que diuen és el que estan disposats a fer, fem-ho", ha dit en una roda de premsa a Brussel·les, quan se li ha preguntat si intensificarà els contactes a tal fi.
Davant l'"atrinxerament" del Govern i la seva negativa a convocar eleccions malgrat els casos de corrupció que envolten l'entorn del president, el president dels populars ha preguntat: "Si no ho fem ara, en quin supòsit hauríem de fer-ho? Si això no és una situació gravíssima, pot haver-hi algun supòsit més greu que aquest?".
Alberto Núñez Feijóo, president del PP, en una roda de premsa del Partit Popular Europeu a Brussel·les
El Congrés constata "bloqueig polític"
Amb tot, el PP s'ha de conformar amb el fet que el Congrés sí ha aprovat la seva moció per constatar l'actual "bloqueig polític" i instar l'Executiu a assumir i depurar "responsabilitats polítiques". Aquí, Junts sí que ha votat a favor, de manera que els populars han comptat amb la seva complicitat a més de la de Vox i UPN. El PNB i Coalició Canària s'han abstingut.
En concret, el text fa referència a les investigacions sobre els dos secretaris d'Organització nomenats per Sánchez --Santos Cerdán i l'exministre José Luis Ábalos-- i a "nombrosos alts càrrecs". També a la trama presumptament finançada pel PSOE per "enterbolar les investigacions judicials i policials que afecten la Moncloa, el PSOE i l'entorn familiar" de Sánchez.
La moció, a més, censura el Govern central per l'"anomalia política" de no haver realitzat en tota la legislatura "cap dels dos procediments democràtics que permeten comprovar si conserva la confiança de la Cambra". És a dir, ni una tramitació d'uns Pressupostos Generals de l'Estat ni la celebració del Debat sobre l'estat de la Nació.
El president del Govern, Pedro Sánchez, durant una sessió de control al Govern, al Congrés dels Diputats
"El millor president"
En ple vendaval contra Sánchez, el cap del Govern de la Generalitat, Salvador Illa, va sortir en la seva defensa dimecres, quan l'oposició li va retreure, precisament, les investigacions judicials als socialistes.
"Crec que és el millor president del Govern que ha tingut Espanya", va assegurar en sessió de control després que el líder del PP català, Alejandro Fernández, li preguntés si continua posant la mà al foc per ell.
Així es va expressar sobre Sánchez, si bé aquesta vegada no va esmentar José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident de l'Executiu central ha defensat aquesta setmana la seva innocència a l'Audiència Nacional pel rescat de la companyia aèria Plus Ultra, pel qual està imputat per tràfic d'influències, blanqueig de capitals i altres presumptes delictes.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament (imatge d'arxiu) Europa Press
Les filles de Zapatero, imputades
Aquest mateix dijous, ha transcendit que el jutge José Luis Calama ha acordat declarar també imputades les seves filles, Alba i Laura Rodríguez, així com la seva secretària, Gertrudis Alcázar.
Les filles són administradores solidàries de l'agència de màrqueting What The Fav, a la qual els investigadors li atribueixen un paper instrumental en la canalització, ocultació o facilitació d'operacions rellevants incloses en la causa, centrada a esclarir un préstec de 53 milions del Govern central concedit a la companyia aèria en pandèmia.
