L'edifici modernista més lleig d'Espanya: una còpia de Gaudí de 831 metres quadrats, crítiques i polèmica
L'arquitecte es va voler inspirar en la famosa Pedrera de Barcelona i el fracàs va ser sonat
Altres notícies: El poble medieval perfecte per visitar a l'estiu: Conjunt Històric envoltat de volcans en un Parc Natural protegit
Notícies relacionades
- El poble més aïllat de Catalunya: 20 habitants a 500 metres d'alt en una preciosa vall dels Pirineus
- La botiga més antiga de Catalunya: una joia històrica de 250 anys de cera i resistència declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
- Sembla Santorini, però és Catalunya: casetes blanques, colors blaus, més de 15 galeries d'art i tres museus en aquest petit poble costaner de Girona
Inspirar-se en els més grans no sempre surt bé. Que l'hi diguin a Rafael Braquehais, un arquitecte que, fascinat per Gaudí, va erigir un dels edificis modernistes més lletjos d'Espanya.
La idea era bona; la base, també. El modernisme català és un dels moviments arquitectònics més influents i admirats de la història. Antoni Gaudí n'és la figura més representativa, però també hi van ser Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Jujol i tants d'altres.
A tots ells, la història els va sortir bé. A Braquehais, indubtablement, no. En el seu intent d'emular el modernisme va fracassar. I de quina manera.
Nascut a Cartagena, l'arquitecte havia somiat deixar una empremta duradora a la seva ciutat natal. Ho va fer, però no precisament per les raons que esperava.
Formació
Ho va fer tot per aconseguir-ho. Es va formar a Múrcia i Madrid, on va adquirir les eines necessàries per a dur a terme projectes importants. Els va dur a terme en diferents ciutats d'Espanya i amb èxit.
La seva fama va anar creixent i, el 1970, va acabar sent nomenat arquitecte municipal de Cartagena. I allà tot va canviar.
Idea somiada, idea fallida
Amb el seu nomenament, Braquehais va voler fer alguna cosa per agrair-ho a la regió. Així va començar la seva obra més ambiciosa i la que li donaria pitjor fama: la Asamblea Regional de Murcia.
Inspirat pels edificis més emblemàtics de Gaudí, com la Casa Batlló o La Pedrera, el cartagener va intentar crear una obra que estigués a l'alçada del modernisme català, però el resultat va ser molt diferent del que s'esperava.
Façana d'un dels edificis més lletjos d'Espanya, la Asamblea Regional de Murcia
Encara avui, l'edifici, situat a l'avinguda Alfonso XIII de Cartagena (Múrcia), està considerat un dels més lletjos d'Espanya.
La façana, adornada amb una escultura al·legòrica i decorada amb rajoles i àmplies zones envidrades, no aconsegueix transmetre l'essència del modernisme gaudinià.
Mal exemple
Malgrat els esforços per dotar l'interior d'un ambient grandiós, amb una ostentosa escala de marbre i mosaics marins, la sensació general és que l'edifici falla a l'hora de captar l'essència de la seva inspiració.
Tot el que podia sortir malament va sortir pitjor. Lluny de convertir-se en una obra mestra, la Asamblea Regional de Murcia va acabar sent un exemple de com la imitació sense una visió clara pot conduir al fracàs.
Les crítiques
La premsa especialitzada va ser particularment crítica amb l'edifici. Els experts destaquen que, tot i que Braquehais va intentar emular Gaudí, li mancava la capacitat necessària per reinterpretar el modernisme de manera original.
El seu ús excessiu de mosaics i formes corbes, en lloc de crear harmonia, va generar una sensació de confusió visual que no ha estat ben rebuda ni pels experts ni pel públic.
Interior de la Asamblea Regional de Murcia
La façana, en particular, ha estat objecte de nombroses burles, ja que molts la consideren un intent fallit d'imitar les sinuoses formes de La Pedrera.
L'interior de l'edifici tampoc no ha aconseguit redimir la seva imatge.
Com és l'edifici
Tot i que es va intentar dotar de majestuositat l'hemicicle amb elements neoclàssics i naturalistes, el resultat va ser un espai que no aconsegueix transmetre la solemnitat que hauria de caracteritzar una institució parlamentària.
Els vestíbuls, revestits amb estucats de calç al foc, i els mosaics que intenten evocar la connexió de Múrcia amb el mar tampoc no han aconseguit l'impacte desitjat.
Arquitecte retirat
Per a Braquehais, aquest projecte representava el somni de la seva vida, però les crítiques van ser massa per a ell.
Desencisat per la recepció negativa, l'arquitecte va abandonar finalment Cartagena i es va retirar a Astúries, on viu allunyat del món de l'arquitectura.
Façana de l'Asamblea de Murcia
Tot i haver treballat en altres projectes notables, el seu nom ha quedat tristament associat a la Asamblea Regional de Murcia, un edifici que, malgrat les seves bones intencions, mai va aconseguir el reconeixement que el seu creador desitjava.
Tanmateix, la Asamblea Regional de Murcia sí que té un cert valor: és un recordatori que, en arquitectura, la imitació sense ànima i sense un segell propi pot conduir al fracàs.
