Fallida necessària de l'herència jacient de Fèlix Millet, principal condemnat per la corrupció del Palau de la Música
Els creditors busquen possibles hereus i béns ocults per rescabalar-se de les reclamacions pendents
Contingut relacionat: Pilotada pòstuma de la família Millet al costat de Barcelona
Encara segueix coent als tribunals el cas Palau de la Música, que va esclatar el 2009. El Jutjat Mercantil número 6 de Barcelona ha admès a tràmit la sol·licitud de concurs de creditors necessari de l'herència jacient de Fèlix Millet Tusell.
Va liderar el Palau durant dues dècades. Va ser processat per la trama de corrupció que va sacsejar la institució, castigat amb nou anys i vuit mesos de presó, i finalment va morir el 2023 als 87 anys.
Intents infructuosos
El jutjat va intentar emplaçar els hereus en repetides ocasions. Finalment, divendres els va concedir cinc dies per comparèixer i notificar-los la demanda. Un cop estudiada, hauran de formular oposició i presentar els mitjans de prova, o bé allanar-se.
En aquest cas no es dona la figura dels hereus ignorats, ja que són les seves filles Leila i Clara. La situació adquireix tints rocambolescos perquè van repudiar el cabal hereditari el 2023. Així que hauran de comparèixer davant el jutjat mercantil i exhibir l'acta de renúncia.
Actius ocults
Fonts coneixedores d'aquest episodi asseguren que el demandant pretén la declaració de fallida necessària i el consegüent nomenament d'un administrador judicial. Amb quin propòsit? En primer lloc, identificar possibles successors i dirigir-los les accions de reclamació corresponents.
Per això serà imprescindible que el jutjat oficiï a la direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en sol·licitud de còpia del testament de Fèlix Millet.
En segon lloc, per emprendre una recerca exhaustiva dels possibles béns que pogués albergar encara el patrimoni de Millet.
Estats comptables materns
Es dona la circumstància que Leila i Clara van instar, també el 2023, la suspensió de pagaments de l'herència jacient de la seva mare Marta Vallès Guarro, que va morir el 2018 després de patir un ictus.
El balanç final del fallit va donar un deute de 2,6 milions i un actiu de 5,4 milions. El llistat de pertinences incloïa la casa familiar a L’Ametlla del Vallès, de 4 hectàrees i valorada en 2 milions, que va sortir a subhasta l'any passat. L'única oferta rebuda va ser del mateix Palau de la Música, per import de 780.000 euros.
En el cabal de Marta Vallès també hi figuraven parcel·les edificables, quatre pisos a Barcelona, La Selva del Camp i Fitchburg (EUA). Així com un extens repertori de finques rústiques, que sumen 430 hectàrees. Estan escampades pels municipis de L’Ametlla del Vallès i Talamanca.
La rentadora de Convergència
El cas Palau va esclatar el juliol de 2009, quan els Mossos van registrar les oficines de l'entitat musical. Al marge dels latrocini comesos per Millet, es va descobrir que l'emblemàtic auditori modernista funcionava com una rentadora de diners negres de Convergència.
Per les seves canonades hi van circular a dojo les comissions que pagava d'amagat la constructora madrilenya Ferrovial, presidida per Rafael del Pino, a canvi de la concessió d'obra pública a Catalunya.
Escarments
Fèlix Millet va ser condemnat el 2018 pel desfalc a nou anys i vuit mesos de presó. El Suprem va confirmar la sentència dos anys després. A més, la seva responsabilitat i la dels altres condemnats es va xifrar en 23 milions, dels quals només s'ha recuperat la meitat.
A la seva mà dreta Jordi Montull li van caure set anys i mig. A la filla d'aquest, Gemma Montull, quatre anys i mig. Al tresorer de Convergència, Daniel Osàcar, quatre anys i cinc mesos. Finalment, el partit de Jordi Pujol i Artur Mas va haver de reintegrar 6,6 milions obtinguts de manera il·legal.
Marta Vallès i Leila Millet, van ser declarades partícips a títol lucratiu.
