Els pressupostos catalans, un monument a la fe en Pedro Sánchez
"La incertesa és el factor dominant de l'actual circumstància política i institucional i qualsevol nou accident judicial o polític pot truncar la voluntat de resistència dels protagonistes"
La Generalitat tindrà pressupostos, finalment. Uns pressupostos acordats i construïts a partir de la confiança que Pedro Sánchez aconsegueixi sortir políticament viu del pantà en què està atrapat. Les promeses assumides pel Govern central, sobre projectes concrets i model de finançament, han permès a ERC justificar el seu suport als comptes del Govern.
Els pressupostos són, doncs, un monument a la fe en Pedro Sánchez per part dels socialistes catalans, els republicans i els comuns. A més d'un èxit de Salvador Illa i la seva paciència bíblica.
La negociació pressupostària suposa, tradicionalment, el moment àlgid del farol polític. I en això, en el farol, ningú guanya a ERC. Oriol Junqueras es va passar mesos amenaçant insistentment que sense IRPF no hi hauria res de res mai més.
A l'últim moment, el líder republicà va canviar una reivindicació tributària que implica una modificació legislativa incerta per l'activació del vell projecte del tren orbital dels socialistes que només necessita diners per materialitzar-se. Uns diners que no existeixen, però que tothom vol creure que apareixeran.
A ningú se li escapa que per al Govern Sánchez és molt més fàcil, ara mateix, prometre diners a mig termini que lleis per a demà passat. El mig termini el projecta el voluntarisme i d'això tant Sánchez, com Illa i Junqueras en van sobrats.
El voluntarisme mou muntanyes polítiques, quan convé. Encara que a vegades la seva vigència i el seu efecte siguin molt transitoris.
“És decebedor que els pressupostos de la Generalitat es decideixin a Madrid”, va afirmar Jéssica Albiach al març de 2024 quan es va negar a participar del pacte d'ERC i PSC per aprovar els comptes del Govern de Pere Aragonès que van caure per dos vots.
Aquesta vegada, la líder dels Comuns no s'ha queixat d'aquesta circumstància (que s'ha multiplicat per mil), ni tampoc ha exigit l'enterrament definitiu del projecte del Hard Rock a Tarragona com va fer aleshores. Potser la posterior pèrdua de l'únic diputat que tenien en aquella circumscripció l'haurà influït.
L'innegable és que el president Illa aconseguirà aprovar uns pressupostos i això suposa una heroicitat en aquests temps convulsos en què el diàleg polític és gairebé una excentricitat, malauradament.
I no és poc. Encara que l'acord tripartit PSC-ERC-Comuns es limita formalment a l'aprovació dels comptes. Aquest esdeveniment singular suposarà un molt necessari alleujament per al govern i un indiscutible impuls al govern en minoria dels socialistes.
I res més?
Cap dels negociadors del pacte pressupostari ni cap dels portaveus oficials i oficialistes de les forces implicades ha donat peu a un acord d'expectativa més ambiciosa.
És evident que amb aquests pressupostos el Govern Illa pot esgotar la legislatura sense més dificultats.
Tan certa és aquesta suposició positiva com que ERC pot arribar en qualsevol moment a la conclusió que li convé accelerar la convocatòria d'eleccions, al·legant qualsevol dels incompliments acumulats pels socialistes. En tot cas, no abans que l'amnistia hagi beneficiat Junqueras.
La incertesa és el factor dominant de l'actual circumstància política i institucional i qualsevol nou accident judicial o polític pot truncar la voluntat de resistència dels protagonistes. No sempre resistir és vèncer.
