IA - Ai!
"Si automatitzem sense pensar en les persones, el cost no el paga només una empresa; el paga la societat sencera"
Estem vivint una mena de febre col·lectiva al voltant de la intel·ligència artificial. Empreses, governs, inversors, universitats, consultores… tothom parla d'IA, tothom vol pujar a l'onada i tothom sembla tenir pressa per no quedar enrere.
I ho entenc, la IA transformarà moltíssimes coses. Ja ho està fent. Però em preocupa que estiguem corrent massa ràpid cap a l'eina sense fer-nos abans algunes preguntes força bàsiques.
Per a què exactament la farem servir? Quant ens costarà si ho fem malament? I què passa amb les persones que s'han d'adaptar a tot això?
Perquè a vegades tinc la sensació que estem incorporant intel·ligència artificial amb una fe gairebé automàtica. Parlem de productivitat, eficiència, automatització i nous models… però no sempre sabem encara quin serà el seu ús real ni si allò que avui sembla revolucionari estarà obsolet demà.
Moltes empreses estan invertint en eines, sistemes i automatització sense haver definit encara què volen transformar realment, quines funcions han de continuar sent humanes, quines capacitats necessiten desenvolupar internament o com preparar els seus equips per a aquest canvi.
I el problema no acaba aquí.
La tecnologia es compra més ràpid del que les persones es transformen.
Això no és una frase bonica. És un problema de gestió. Moltes organitzacions estan comprant eines abans d'haver preparat les persones que les hauran d'utilitzar.
Avui veiem una asimetria molt clara: una gran part dels pressupostos de transformació es dirigeix cap a la tecnologia, la IA, la digitalització, les eines… però una part molt més petita es dedica realment a la formació contínua, al reskilling, a l'acompanyament humà i a la transformació de competències.
La IA pot accelerar processos, ordenar informació, reduir temps o millorar la productivitat. Però no transforma una organització per si sola. Si els equips no saben quan utilitzar-la, com interpretar-ne els resultats, quins límits té o quines decisions no s'haurien de delegar, l'eina no genera transformació. Genera soroll.
I tot això no apareix per art de màgia quan una empresa compra una llicència.
Requereix formació. Requereix temps. Requereix lideratge. Requereix acompanyament.
Al mateix temps, la conversa pública sobre la IA avança entre titulars exagerats, promeses desmesurades i molta desinformació. Cada setmana s'anuncia la desaparició d'una professió, la substitució de milions de llocs de treball o l'arribada d'una nova eina que suposadament ho canviarà tot. Encara que moltes d'aquestes prediccions són simplificacions, l'impacte psicològic ja existeix.
Molts treballadors comencen a preguntar-se si les seves capacitats continuaran tenint valor, si podran adaptar-se prou ràpid i si tindran un lloc clar en el futur del treball. I crec que estem subestimant aquesta ansietat.
Perquè si una part creixent de les persones sent que no entén la transformació, que ningú l'acompanya i que la seva experiència deixa de tenir valor, la fractura no serà només tecnològica. Serà també social, professional i psicològica.
El veritable risc no és només que la màquina substitueixi tasques. És que hi hagi persones que deixin de sentir-se útils en el món que ve.
I aquí hi ha el veritable dilema.
Les empreses que no pugin a aquest tren probablement no sobreviuran. La transformació no és opcional.
Però si automatitzem sense pensar en les persones, el cost no el paga només una empresa. El paga la societat sencera.
Per això crec que la clau està en què les persones evolucionin al mateix ritme que la tecnologia. I això vol dir aprendre a deixar anar el que la màquina ja pot fer millor, i posar en valor el que no pot: el criteri, la creativitat, la confiança, la capacitat de decidir.
La IA pot ajudar-nos a treballar millor.
Però no hauria d'acabar definint per si sola què entenem per talent, criteri, lideratge, creativitat o valor humà dins d'una organització.
La veritable pregunta no és si la IA canviarà la feina. Això ja està passant.
La veritable pregunta és si serem capaços de transformar les persones, les organitzacions i la nostra cultura del treball amb la mateixa velocitat amb què estem transformant les eines.
Perquè això no ho decideix cap algoritme. Ho decidim nosaltres.
