No està de moda ser d'esquerres
"Pedro Sánchez guarda massa silenci. No sabem si confia en Zapatero i té informació que no tenim, però perquè la gangrena no s'expandeixi, cal amputar"
“No està de moda ser d'esquerres”, em va dir fa uns dies una persona a qui estimo i que m'estima. No era una agressió verbal d'un adversari que vol noquejar-te a l'atzar de les revelacions del cas que afecta, ni més ni menys, que a l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero.
Però m'ho vaig prendre malament i em vaig embolicar en una discussió, agre per moments. Vaig arribar a casa meva amb el tema donant-me voltes al cap. I vaig arribar a una dolorosa conclusió. La meva interlocutora tenia tota la raó. I no perquè la dreta sigui brillant i tingui una proposta de país, sinó perquè l'esquerra ha defraudat i ha deixat la gent d'esquerres en estat de shock.
El militant socialista, també els votants i els simpatitzants, s'han quedat de pedra. Respecten la presumpció d'innocència de Zapatero, cosa que no fa ni la dreta ni els mitjans de comunicació conservadors que ja l'han sentenciat, i juntament amb ell, a Pedro Sánchez, però se'ls ha caigut l'ànima als peus.
Es divideixen entre els que el consideren culpable, els que el consideren innocent i els que no s'ho poden creure. Tots, amb un denominador comú, han perdut el referent. Mentre estaven en aquest debat circumspecte cau allò de l'operatiu a Ferraz que la dretona es va afanyar a anomenar registre. No ho era, però el mal ja estava fet.
Xavier Salvador, en el seu article de dilluns passat titulat “La dutxa freda del socialisme català”, argumentava el motiu: "Perquè Zapatero no era un aliat polític. Era un personatge moral. Una part de Catalunya s'havia explicat a si mateixa una història sobre Espanya. I ell era el centre d'aquesta història".
I així és. Zapatero s'havia convertit en referent d'uns valors, d'una manera de fer i d'un model d'Espanya. L'esquerra, també els nacionalistes, el defensaven dels atacs de la dretona que llançava contra la seva persona i la seva família els agullons més punxants, fossin o no certs.
Ja sabem que la dreta no suporta perdre el Govern i sempre utilitza la desqualificació i la mentida. Ho van fer amb Felipe, que ara s'ha oblidat i neda a les seves aigües, amb Zapatero, i ara amb Pedro Sánchez. L'eslògan "Pedro Sánchez, fill de puta" és el botó de mostra d'una manera de fer política que l'esquerra rebutja.
Una manera de fer que deixa les entreteles obertes de la seva incapacitat per aconseguir majories il·lusionants, però que persegueixen la frustració dels adversaris perquè donin l'esquena a l'esquerra. És a dir, aconseguir que desencantats engruixin l'abstenció. Així, només amb els seus poden guanyar còmodament.
![Alejandro Tercero y una imagen del expresidente del Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/29\/actualitat\/1003742765570_16139768_320x180.jpg"])
Ara ho han aconseguit. Un amic meu em deia: “després d'això a qui votarem?”. Van atacar amb ràbia a Begoña Gómez amb el suport d'un tipus a qui anomenen jutge que ara aprecia —manda nassos— risc de fuga. Era la guerra bruta i la justícia justiciera de part. I ara han armat un atac més mortífer que deixa a Ábalos, Koldo i Cerdán en bolquers.
Un detall no menor, sustentat en una comissió rogatòria dels EUA, que veu l'esquerra espanyola com l'única capaç de plantar-li cara. Tanmateix, l'auto és demolidor, o almenys ho sembla encara que, a tenor del sumari, la policia li ha posat imaginació a alguns assumptes.
Hem de separar el gra de la palla, però Zapatero ha de donar explicacions, igual que el mateix PSOE amb la mediocre bajanada de Leyre, Cerdán i companyia. No val posar-se a la trinxera al crit de “no passaran”. Diu que no se sent reflectit en el que es diu. Doncs que es defensi i ho demostri, perquè si és veritat, la dreta espanyola i la dreta internacional cantarà victòria a Espanya i, no ho oblidem, a Catalunya.
De res serviran els pressupostos expansius, les inversions i les polítiques socials, perquè quedarà en entredit l'essència de l'esquerra.
No és culpa de la rancúnia de la dreta —que n'hi ha, i rau en jutges i policia, a més dels mitjans de comunicació i la política, of course—, és culpa de l'esquerra, perquè l'ètica i la política s'han ensorrat com un castell de cartes, i deixen el camp lliure a una dreta que només vol arribar al Govern encara que sigui de la mà de Vox.
I pitjor, assumint la seva agenda i el seu discurs. Certament, no està de moda ser d'esquerres. Pedro Sánchez guarda massa silenci. No sabem si confia en Zapatero i té informació que no tenim, però perquè la gangrena no s'expandeixi, cal amputar.
El mateix que va fer el rei Felip amb el seu pare Joan Carles. Amputar per preservar la monarquia. Pedro hauria de fer el mateix. Encara que sigui dolorós amputar per preservar l'esquerra en general i el PSOE —també el PSC— en particular. Com més es trigui, pitjor serà el tractament.
Atrinxerar-se és com prendre una aspirina per pal·liar un càncer. Sens dubte, no està de moda ser d'esquerres, però a mi no m'agrada la moda.
