El vodevil Corina Machado: la “mantuana” visita la "villa y corte"

Es tractava de generar un xou que entusiasmés els dirigents del PP, especialment l'incansable Núñez Feijóo, totalment entregat a la seva particular croada i obsessió malaltissa antisanchista.

En la complexa i heterogènia societat veneçolana, especialment la caraquenya, Corina seria qualificada com a “mantuana”, que és com es designa la dona de família tradicionalment rica o d'“alta societat”.

Corina Machado, estrella mediàtica de l'univers trumpista de Miami, va rebre el Nobel de la Pau el 2025 per la seva “tasca en defensa dels drets democràtics i una transició pacífica a Veneçuela”. Figura clau de l'oposició veneçolana, amb perfil ideològic liberal en l'econòmic i fortament conservador en el social. Amb un fort suport internacional que la va ajudar a aconseguir el Nobel de la Pau, alimentant el factor de confrontació, que permetés a Trump i als seus amics petrolers recuperar el control sobre l'“or negre” veneçolà.

No és difícil interpretar els motius de la seva elecció per accedir a aquest guardó, vivim un moment especialment complex, on les tesis populistes més conservadores del “laissez faire” tenen un gran protagonisme.

Els seus partidaris assenyalen amb entusiasme el seu enfrontament contra el règim chavista de Nicolás Maduro. El que reflecteix l'auge i el protagonisme de la ideologia liberal conservadora més radical, que lidera els interessos econòmics del món dels negocis i el cada cop més gran suport de les forces conservadores occidentals a figures polítiques que defensen els interessos més retrògrads i excloents.

Corina Machado és conservadora en el social i agressivament liberal/neoliberal en l'econòmic, amb un discurs fortament antichavista. El seu moviment polític promou amb èmfasi les privatitzacions dels serveis públics, la preeminència del mercat lliure i l'hegemonia dels poders econòmics més poderosos.

La seva activitat política compta amb finançament en xarxes opositores internes i de la diàspora veneçolana més vinculada “al grup de Miami”. Ha rebut i rep suport polític i mediàtic dels mitjans més conservadors de l'administració Trump. Les acusacions de finançament per elits econòmiques o interessos externs formen part del debat polític.

Per a l'Administració USA, l'objectiu més significatiu i rellevant és recuperar i mantenir el control del petroli veneçolà. El problema per a Corina és que Delcy Rodríguez, actual presidenta “encarregada”, compleix perfectament amb l'encàrrec rebut pel seu “big boss” Donald Trump. Fins al moment actual, Corina és conscient del seu escàs protagonisme, i roman “fora de joc”, esperant les decisions de l'“home taronja”.

En el seu darrer viatge a Espanya, la política veneçolana ha comès errors de gruix, com sol·licitar “eleccions impecables” a Espanya. D'aquesta manera tan maldestra i inoportuna, la líder posava en dubte la democràcia espanyola i es significava contra el Govern de Sánchez.

Corina Machado va estar especialment desafortunada en el desaire a la invitació del Govern espanyol, projectant una imatge poc diplomàtica, debilitant la seva capacitat d'interlocució institucional en un país clau per a l'estratègia política llatinoamericana.

A això s'hi afegeix la seva proximitat ideològica amb figures com la presidenta Díaz Ayuso i formacions com Vox, cosa que l'encasella ideològicament a l'extrema dreta europea, dificultant l'obtenció de suports més amplis dins de l'espectre polític espanyol.

Alguns analistes consideren que aquesta proximitat podria respondre més a interessos geopolítics —com el petroli veneçolà— que a un suport polític ferm. En contrast, figures com Delcy Rodríguez són vistes per certs sectors internacionals com a interlocutores més previsibles.

El seu alineament amb les posicions més agressives de Donald Trump també li pot resultar controvertit, especialment a Europa. Alguns analistes consideren que això podria respondre més a interessos geopolítics —com el petroli veneçolà— que a un suport polític ferm. Per la seva banda, la UE manté amb relació a ella, una posició institucional més prudent i plural: dona suport a eleccions lliures, però evita alinear-se totalment amb una figura vinculada als sectors més ultraconservadors de l'espectre polític espanyol.

Espanya acull més de mig milió de veneçolans, un dels col·lectius que més ha crescut des de 2016. No és una migració “típica” de classe baixa, sinó molt heterogènia socialment. Es poden distingir diferents perfils sociològics que corresponen a determinades etapes conflictives a Veneçuela.

En la migració veneçolana a Espanya hi ha hagut dos moments rellevants: el període 2000-2014, on es produeix la migració de classes mitjanes i altes, compostes per professionals, empresaris, amb alt nivell educatiu (enginyers, metges, directius), amb un perfil professional “altament qualificat”. Aquest grup manté vincles amb xarxes econòmiques internacionals (principalment a través de Miami). Un segon període (2015-actualitat) és la migració de la crisi dels afectats pel “col·lapse econòmic” veneçolà: inflació extrema, caiguda del PIB, crisi institucional… El perfil d'aquesta segona onada correspondria a classes mitjanes empobrides, joves qualificats, però precaritzats, que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica.

La diàspora veneçolana a Espanya és majoritàriament antichavista. Dins d'ella, hi ha una tendència conservadora molt visible, especialment en sectors de classe mitjana. Tanmateix, la migració veneçolana a Espanya no es pot reduir a caricatures socials: és molt heterogènia, amb un fort component de classe mitjana qualificada, a la qual s'han incorporat últimament sectors empobrits, mantenint una posició majoritàriament crítica amb el chavisme. Sense oblidar que moltes d'aquestes elits i dels seus dirigents econòmics van pactar amb el chavisme més burocràtic i corrupte.