Pedro Sánchez, condemnat a governar malgrat la seva debilitat

Pedro Sánchez ve acumulant derrotes autonòmiques gairebé al mateix ritme amb què anuncia noves promeses, algunes de difícil compliment per manca de suport parlamentari. No té majoria, no té pressupost i governa amb uns socis que només pensen a desgastar-lo. Una trampa de la qual no pot escapar.

La campanya del PSOE a Extremadura i Aragó i les declaracions diàries del Govern semblen indicar que Sánchez treballa amb un únic objectiu estratègic: demostrar que el PP és ostatge de Vox. Una evidència perfectament establerta en l'opinió pública progressista que no necessita més esforç probatori.

Els socialistes confien que alertant els beneficiaris de l'Estat del benestar del perill que els amenaça podran mantenir alguna opció electoral. El resultat ara mateix és l'enfortiment de Vox. Un tret que els surt per la culata i que tampoc acaba de fer efecte en els resultats electorals del PP, segons el balanç autonòmic obtingut pels populars: dos diputats perduts a Aragó i un diputat guanyat a Extremadura.

Al marge del nul avantatge aconseguit pel PSOE amb aquesta estratègia defensiva, caldrà convenir en la pobresa del concepte de "mal menor" com a axioma per il·lusionar el seu electorat.

A favor seu es pot acceptar que potser aquest advertiment de perill extremista sigui l'única iniciativa que els socialistes comparteixen al cent per cent amb els seus socis de govern, amb l'excepció de la gent de Junts, molts d'ells temptats pel cant de sirena de la Catalunya profunda.

El panorama de desolació i alentiment governamental provocat per la persistent debilitat parlamentària de Pedro Sánchez s'ha agreujat per la intervenció de la mare natura. Les pluges torrencials que van provocar el caos a la comunitat del País Valencià fa un any han inundat ara Andalusia, com van esfondrar la desatesa infraestructura ferroviària a Catalunya fa unes setmanes.

Aquestes desgràcies implicaran abundants inversions extraordinàries i més desgast polític, siguin quines siguin les explicacions històriques i mediambientals que puguin atenuar la responsabilitat de l'actual Govern en la crisi sobrevinguda aquestes setmanes.

Al PSOE ja deuen haver desempolsat l'informe que rememora el cas d'un canceller alemany que, estant en la ruïna electoral, es va sobreposar a unes inundacions colossals i va recuperar el seu prestigi. De totes maneres, el que cal esperar és que arribin a la conclusió que l'obligació de fer front a aquestes urgències converteix la hipòtesi de donar per acabada la legislatura en una temeritat.

Així doncs, el debilitat Pedro Sánchez, concentrat a arreglar el món per airejar-se de la depressiva política local i pregonar l'arribada de l'extrema dreta per evitar la seva caiguda lliure, queda ara a mercè d'una urgència que no pot esquivar.

La gestió de la crisi d'infraestructures urbanes, comunicacions ferroviàries i carreteres al País Valencià, Catalunya i Andalusia no admet demores ni temptacions de donar per acabada la legislatura. Una responsabilitat i alhora una oportunitat perquè Sánchez pugui demostrar que, a més de tenaç resistent, és un gestor eficaç.