El 'rage bait'

Imagina que obres TikTok o X i, en tres segons, alguna cosa et fa bullir la sang. Un titular brutal, una opinió que t'insulta directament, un vídeo que sembla cridar-te. No és casualitat. És el rage bait, la paraula de l'any 2025, segons Oxford University Press, i l'ingredient secret que està convertint l'enuig en el motor més potent d'internet i de les protestes reals.

Perquè la ira no es queda a la pantalla. El 2026, amb economies que coixegen i líders que prometen el cel mentre la gent s'estreny el cinturó, el 59% de la població global (segons l'enquesta Ipsos Predictions 2026) espera grans aldarulls al carrer contra com es governa el seu país.

No és només el que passa a l'Iran; a Espanya, encara que per causes diferents, el rum-rum de malestar de la població és alt. Tenim una inflació que no baixa del tot, salaris que no arriben, i altres tensions extres que sacsegen la UE.

Catalunya també té els seus problemes, encara que són compartits. El que va començar com a pols polític ara es barreja amb queixes per habitatge impossible, sanitat col·lapsada i precarietat juvenil. No són capricis antisistema; és el sistema fallant a crits.

Per què esclata just ara a tants llocs? Deixem l'Iran a part, encara que comparteix espurnes, però la guspira és, en general, econòmica, sí, són preus pels núvols i governs que reparteixen culpes en comptes de solucions. Però hi ha una causa psicològica més. És el rage bait.

Aquests posts provocadors que ens fan reaccionar a l'instant —compartir, insultar, viralitzar— no només omplen butxaques d'influenciadors i algoritmes; alimenten la indignació col·lectiva. El que a la xarxa és un like furiós, al carrer es tradueix en pancartes, talls de trànsit i, de vegades, pedres.

Els agricultors catalans bloquejant carreteres contra l'acord Mercosur o els veïns tips de la fauna salvatge que destrossa explotacions en són exemples vius. El descontentament crònic s'organitza més ràpidament quan la ràbia ja circula preescalfada en línia. I que consti que faig costat a la protesta dels agricultors. De fet, no entenc la política de la UE, que per a mi és erràtica per molts motius.

Els governs ho saben, o ho haurien de saber. Si ignoren el termòmetre del carrer, el foc puja i tothom juga amb el mateix risc. I amb la IA vigilant cada manifestació, el control s'endureix, però la frustració no s'apaga amb gas lacrimogen ni amb bloquejos digitals.

La lliçó que hem de treure el 2026 és clara per a mi. Les protestes no són soroll; són senyal. I el rage bait és la gasolina barata que les fa imparables. Els governs han d'escoltar abans que la foguera sigui inevitable. Perquè quan la gent mossega l'esquer en línia i surt al carrer, ja no hi ha scroll que ho aturi.