Els Puig esgrimeixen la seva 'catalanitat' davant l'amenaça de dilució a Estée

Els Puig apel·laran al seu arrelament local a Catalunya malgrat els evidents perills de dilució dins del gegant The Estée Lauder, una multinacional nord-americana. La família creu que, en darrera instància, la integració amb la firma americana pot assemblar-se a una joint venture o una aliança més que no pas a una opa.

Marc Puig cedeix el càrrec de CEO de Puig Brands

És el diagnòstic en el perímetre de la família, on es creu que la saga de perfumistes buscarà el cos a cos amb la cotitzada de la família Lauder. Això malgrat que el mercat creu que la suma de forces s'assemblarà més a una deglució que a una entesa entre iguals.

I el centre de decisió?

En aquesta equació sense resoldre, la major incògnita és on se situarà el centre de decisió de la nova Puig-Estée Lauder si fructifica la suma de forces.

Fonts properes a la família asseguren que "Puig seguirà a Catalunya" independentment que l'incorpori el gegant nord-americà o no.

Això contradiu l'opinió d'una part de la indústria, que veu una possible pèrdua del pol de decisió d'inversions davant dels Estats Units.

"Posició dèbil" d'Estée Lauder

Els crítics recorden l'evidència: que The Estée Lauder factura gairebé tres vegades més que Puig: uns 12.000 milions d'euros a l'any davant els 4.700 milions. La mida hauria d'afavorir que el pes gravitacional de l'aliança es desplaci als Estats Units.

Les deu empreses catalanes més exposades als EUA

Davant aquesta obvietat, des dels cercles propers als Puig esgrimeixen que el colós familiar —els Lauder encara controlen la companyia— no està en el seu millor moment.

Què diuen les xifres? El conglomerat va caure en vendes fins a prop de 13.000 milions d'euros el 2024, darrer exercici complet. Un descens del 2%. Aquell any, la firma va llançar un pla de reestructuració per reforçar els seus ingressos i benefici net. La fulla de ruta d'ajust es va reforçar l'any passat amb la previsió d'altres 7.000 acomiadaments per retallar costos.

"Amenaça de L'Oréal"

Sigui quina sigui la posició de Puig en el negoci resultant, des de la proximitat de la família catalana s'insisteix que aliar-se amb un gran és "la manera de guanyar posició al mercat". Es recorda que la cotitzada catalana "opera en una indústria de grans", cosa que la deixaria en posició de certa vulnerabilitat.

El que és més: es cita l'exemple de L'Oréal, la transnacional francesa a la qual la família observa amb sospita. Els Puig creuen que la firma de Clichy (París) els ha intentat barrar el pas en alguns mercats, com va passar amb Isdin --joint venture de Puig i Esteve-- a Mèxic.

La parisenca hauria "jugat brut" contra l'empresa catalana, i ara aquesta buscaria cert aixopluc de la mà --"en cap cas sota l'ègida"-- d'un altre competidor de gran escala.

Hiperactivitat social

Tampoc menor és l'argument que el llinatge manté una hiperactivitat social a Catalunya. Des de la zona propera a la T-2 de la plaça Europa de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) addueixen que els directius són gairebé omnipresents a la societat civil i econòmica catalana.

Dani Puig, l'home que rema per la Copa Amèrica de vela

La llista és interminable: l'Exea Impact The Puig Foundation; Endeavour Espanya; la presidència de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF); Cercle d'Economia; IESE; Reial Club Nàutic de Barcelona o Barcelona Global, entre d'altres.

Els Puig, per exemple, es van implicar per atreure la Copa Amèrica de vela a Barcelona el 2024. El torneig va ser feble en l'àmbit de l'impacte econòmic, però l'empresa barcelonina sí que va promocionar la seva marca.

La catalanitat de Puig

Negre sobre blanc, la gran incògnita amb Puig és si mantindrà la seva catalanitat, és a dir, si podrà mantenir Barcelona com a centre de poder decisori de contractacions i inversions després de signar una aliança --la que sigui-- amb The Estée Lauder.

Els crítics ho dubten, i alerten que la firma pot sumar-se a una llarga llista de corporacions que han perdut molt pes específic a la regió tot i ser catalanes: Codorníu, Freixenet, Ercros, Panrico o Chupa-Chups en són alguns exemples. Caldrà veure si Puig s'hi afegeix.