La Generalitat ho fa oficial: aquest xalet amagat als Pirineus és obra de Gaudí

Feia temps que es presentava com a obra de Gaudí; tanmateix, el seu estil, allunyat del modernisme, oferia dubtes sobre la seva autoria. Uns sospites que la Generalitat ja ha dissipat.

El Govern català ha confirmat que el Xalet del Catllaràs, un curiós edifici perdut al Pirineu, porta la signatura del creador de, entre d'altres, la Sagrada Família, la Pedrera o la Casa Batlló.

L'anunci arriba després del misteri que sobrevolava fins ara aquesta construcció de la serra del Catllaràs, a La Pobla de Lillet (Barcelona).

Un exhaustiu estudi tècnic encarregat pel Departament de Cultura a l'arquitecte Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, desmunta anys de debat sobre la seva autoria.

L'importància de la confirmació

"Aquesta és una notícia d'enorme valor per al nostre patrimoni cultural", va celebrar la consellera de Cultura, Sònia Hernández, durant la presentació de l'informe a Barcelona.

La troballa coincideix amb l'Any Gaudí, impulsat pel seu departament per commemorar el centenari del geni reusenc, i confirma allò que sempre es diu: "Gaudí continua sorprenent-nos un segle després de la seva mort, i aquest reconeixement situa el Berguedà al mapa gaudinià a nivell internacional", va afegir.

Estudi encarregat

L'encàrrec es va llançar el 2023 per analitzar plànols, geometries i documents històrics. Santana conclou que Gaudí va dissenyar el projecte entre 1901 i 1908, coincidint amb els seus treballs per a Eusebi Güell a la propera fàbrica Asland, la primera cimentera Portland de Catalunya.

Tanmateix, l'arquitecte no va supervisar la construcció, executada per tercers (possiblement Juli Batllevell, col·laborador habitual) i alterada amb reformes posteriors. Això explicaria per què Gaudí mai no la va reivindicar públicament: a l'època, els arquitectes no signaven obres que no fossin fidels a l'original.

L'informe destaca evidències irrefutables: levantaments 3D comparen arcs parabòlics i catenaris, segells gaudinians, amb la Torre Bellesguard.

També documenta una volta de racó de claustre desapareguda, típica del seu repertori, i distribuïdors interiors a 45º, presents a les seves obres coetànies.

Fotos de l'època

Fotografies antigues i anàlisis estructurals segellen l'atribució, malgrat modificacions com la pèrdua d'una escala de cargol als anys 70.

Santana subratlla el seu valor metodològic: "No hi ha precedents tècnics per atribuir arquitectura com passa a la pintura. Aquest procediment rigorós s'ha d'aplicar a altres obres dubtoses".

Xalet-refugi

L'alcalde de La Pobla de Lillet, Enric Pla, no va amagar la seva alegria: "Avui, una de les nostres dues obres gaudinianes —juntament amb els Jardins Artigas— queda confirmada per sempre".

A 1.371 metres d'altitud, aquest xalet de formes parabòliques va servir de refugi per a enginyers de les mines Asland. Encarregat per Güell per allotjar treballadors a la serra, reflecteix el Gaudí més experimental, sense restriccions urbanes i només condicionat pel clima pirinenc.

Cedit a l'Ajuntament el 1932, va patir reformes dràstiques: una coberta de pissarra negra va amagar la seva silueta original i, el 2018, una rehabilitació finançada amb fons FEDER el va rescatar, replicant l'escala de cargol.

La polèmica va renéixer el 2020, quan la mateixa Càtedra Gaudí va qüestionar la seva autoria. Avui, el mateix equip l'autentifica, tancant el cercle.

Altres obres modernistes de la zona

La Pobla de Lillet suma ara dos Gaudí oficials: el Xalet i els Jardins Artigas (1903), dissenyats com a mostra d'agraïment a la família tèxtil que el va allotjar.

Aquests jardins, restaurats el 1971, atrauen 36.000 visitants anuals —el principal reclam turístic del Berguedà—. El Xalet, encara sense ús definit, podria convertir-se en refugi cultural o esportiu, segons Pla.

L'anunci dinamitza un territori industrial modernista: a prop hi ha el Museu del Ciment al Clot del Moro (obra de Rafael Guastavino) i la ruta Güell-Asland. En l'Any Gaudí, aquesta perla pirinenca convida a redescobrir el modernisme rural, lluny de la Sagrada Família.