Adéu a la restauració d'aquest patrimoni de la Humanitat: la Generalitat i l'Ajuntament hi són al darrere

Tocar un Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO sempre és una tasca delicada, però necessària per a la seva conservació. El problema és qui ho fa i com ho fa.

Tarragona, el llegat romà de la qual està protegit per la UNESCO, ho sap prou bé. Fa anys que organitza obres de millora i restauració del seu patrimoni, però aquest 2026 ha hagut de dir adéu a un projecte que ja tenia encarrilat.

La seva muralla, d'origen romà, necessitava una millora i semblava que tot estava a punt per dur-la a terme. S'havia adjudicat el projecte i, finalment, ha quedat en l'aire.

L'empresa Solvetia SL es va fer amb la licitació de la rehabilitació del tram del camí de ronda a la Baixada del Roser el maig de 2025, però un conflicte pressupostari ho ha impedit.

Adéu a les millores

Al darrere d'aquest fre hi ha la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona que, de mutu acord, han decidit rescindir el contracte. Això ha fet que la ciutat es despedeixi de les millores del seu patrimoni, almenys per ara.

Després de la rescissió, el procés de licitació pública s'ha de reiniciar des de zero. A més, el projecte requereix una revisió addicional, cosa que podria endarrerir l'inici de les obres, almenys, un any.

El pressupost

L'actuació, cofinançada per l'1,5% Cultural a través d'Incasòl, l'empresa pública que gestiona el projecte, preveia rehabilitar 263 metres de muralla entre el Portal del Roser i la Plaça de Sant Joan.

Se li havia atorgat un pressupost inicial de 255.193 euros (IVA inclòs). Els treballs incloïen la substitució de forjats deteriorats, la neteja de buidats interiors i el paviment del camí de ronda, amb l'objectiu de preparar-lo per a una possible obertura al públic.

No hi havia cap error aparent. La durada estimada era de vuit mesos, amb inici previst després de les festes de Santa Tecla.

Tanmateix, Solvetia SL, l'única empresa que es va presentar al concurs obert el 24 de febrer de 2025, va sol·licitar un increment superior al 30% del pressupost.

Els problemes de l'empresa

La companyia va argumentar que el projecte, redactat el 2020, no reflectia la inflació postpandèmia ni els efectes de la guerra a Ucraïna sobre els costos de materials i subministraments.

L'administració va reconèixer certa lògica en l'actualització de preus, però va considerar l'esbiaix excessiu i va optar per la rescissió. Segons les autoritats, així s'eviten possibles complicacions futures en una obra arqueològica propensa a imprevistos.

Amb el comptador posat a zero, l'Ajuntament ha decidit recalcular despeses, un pas habitual en intervencions sobre patrimoni romà on emergeixen descobertes inesperades.

Es preveu que la nova licitació podria afegir mig any o més al calendari, que ja acumulava vuit anys de retards des del conveni de 2018 entre Generalitat i Ajuntament.

Muralla danyada

Aquest sector correspon a la segona fase constructiva de la Muralla de Tàrraco, erigida entre 150 i 125 aC per protegir la colònia romana.

El seu traçat, adaptat al pendent del terreny, va resultar especialment vulnerable: durant la Guerra del Francès (segle XIX) va patir greus danys, i als anys 30 un despreniment després de pluges intenses va exigir reconstrucció.

Monument lucratiu

Aquella reparació va deixar l'interior buit, sostingut per bigues de formigó que ara s'oxiden i s'han de substituir. Entre 2010 i 2011 es va intervenir prop del Portal del Roser; el 2017, al costat de la Plaça de Sant Joan. Aquesta fase VI, prevista en el Pla Director de la Muralla de 2016, completaria la consolidació.

El paviment del camí de ronda en facilitaria l'ús públic, integrant-lo en rutes turístiques que ja atreuen 2,5 milions de visitants anuals a Tarragona.

La muralla, de 1.100 metres lineals, és un dels exemples més ben conservats de fortificació romana a Hispània.

La seva restauració progressiva respon al compromís amb la UNESCO, però els retards generen preocupació entre experts patrimonials, que adverteixen sobre el risc de degradació natural.

Els retards de les obres

L'expedient acumula retards des de 2018. La pandèmia va agreujar els problemes pressupostaris, i la inflació recent ha tensat licitacions similars a Catalunya.

Fonts del sector constructiu assenyalen que, en obres arqueològiques, on el 20-30% dels costos sorgeix per imprevistos, les adjudicacions inicials solen ajustar-se a l'alça. Tanmateix, la Generalitat prioritza la revisió per garantir transparència i viabilitat.

Més millores

L'Ajuntament lamenta el contratemps, però insisteix que la seguretat prima. "És millor reiniciar amb dades actualitzades que arriscar una execució problemàtica", afirmen des del consistori.

Mentrestant, altres fases del Pla Director avancen: la Muralla de Tàrraco genera ocupació indirecta en restauració i turisme, amb un impacte econòmic de 200 milions d'euros anuals.