Crónica Directo (20).png
Gastronomia

Els xefs coincideixen: "El farcit perfecte per al calamar no porta la clàssica barreja de carn o arròs, sinó 2 rovells d'ou i melindros"

El truc d'un vell receptari català que revoluciona els calamars farcits amb ingredients que mai imaginaries ajuntar en una paella

També et pot interessar: Els cuiners coincideixen: "El truc per a un plat més saborós de pèsols no és afegir només pernil, sinó una mica de mantega al final de la cocció"

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

T'has parat mai a pensar que sempre acabem cuinant els calamars de la mateixa manera?

L'etern debat sobre com aconseguir que quedin super tendres i amb un gust que de veritat sorprengui té una nova resposta que t'encantarà.

Tot ve d'una recepta històrica del segle XIX que s'ha rescatat d'un vell receptari català, La cuynera catalana, i t'asseguro que està trencant esquemes a les cuines dels que més en saben.

Aquesta idea és perfecta per preparar un àpat especial d'estiu i portar a taula una combinació que trenca completament amb els plats avorrits de sempre. El gran secret que comparteixen els cuiners és, simplement, perdre la por a mirar el passat per descobrir barreges que treuen el millor d'aquest producte del mar.

La barreja del farcit

Per començar, netegem bé els calamars i tallem les potes molt fines, ja que seran la base del farcit.

Després, les sofregim a la paella amb all i julivert fresc abans de barrejar-les en un bol amb els 2 rovells d'ou, els melindros esmicolats, els pinyons, les panses, la sal, el sucre i un toc de canyella.

El resultat d'aquesta combinació és una pasta força espessa que pots alleugerir amb un raig de vi blanc abans de posar-te a farcir els calamars. Això sí, recorda no omplir-los massa per deixar una mica d'espai, perquè l'ou tendeix a expandir-se força durant la cocció.

Cocció a la graella

Un cop els tinguis farcits a la mida justa, tanca'ls bé per l'extrem obert creuant un escuradents de fusta perquè no s'escapi gens de massa.

Just abans de portar-los al foc, unta'ls per fora amb una mica d'oli d'oliva fent servir els dits o un pinzell. Així protegiràs la carn de la calor directa de la graella.

Posa la graella o la planxa a màxima temperatura i marca els calamars un parell de minuts, girant-los amb cura fins que vegis que agafen un color daurat per tots dos costats.

Aquest pas segella la carn del calamar i els dóna una aroma torrada increïble, però perquè quedin de restaurant encara ens falta el toc mestre.

El truc final del segle XIX

Després de passar-los per la graella, els calamars es porten a una cassola amb un fons d'oli, vinagre i vi blanc, on acaben de coure's lentament durant uns minuts.

Aquest punt final és el gran secret perquè la carn del calamar quedi increïblement tendra.

El resultat d'aquest guisat té poc a veure amb els farcits més habituals d'avui en dia, que gairebé sempre s'elaboren a base de marisc, carn picada o arròs.

La meravellosa combinació de canyella, sucre, pinyons i melindros reflecteix una manera de cuinar que era freqüent fa més d'un segle.

Avui dia, aquest contrast històric entre el toc mariner i els matisos dolços continua sorprenent a taula per la seva espectacular barreja de sabors.

Si t'animes a provar-ho a casa, veuràs que és una manera fantàstica de viatjar en el temps a través del paladar.