És probable que el lector no sàpiga què és exactament el “G7”. Ho explicarem ràpidament, i després veurem les conclusions de la seva última reunió, que va acabar ahir.
El Grup dels Set (G7) és una associació, fòrum polític i econòmic intergovernamental format per Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i Regne Unit. A més, la Unió Europea n’és membre de facto, ja que té representació política permanent. Els seus membres són els majors actors globals, ja que pel seu pes polític, econòmic i militar són considerats rellevants a escala global. Representa set (8 amb la UE) de les principals potències econòmiques avançades.
A partir de l’any 2018, el G7 representa al voltant del 58 % de la riquesa neta mundial (317 bilions) i més del 46 % del producte interior brut (PIB) mundial basat en valors nominals.
Bé, fins aquí la definició de l’entitat, basada àmpliament —no amago les meves cartes, per gastades que estiguin— en la Viquipèdia. Ara el G7 acaba de reunir-se a Évian-les-Bains (França). La cita va acabar ahir. Els líders han acordat sancions més dures contra Rússia i nous lliuraments d’armes a Ucraïna, aquell país massacrat per un altre psicòpata amb deliris de grandesa.
L’amfitrió de la cimera, el president francès Emmanuel Macron, ha descrit la trobada a Évian com un "moment de despertar estratègic", tenint en compte que el president nord-americà Donald Trump va abandonar la cimera l’any passat abans d’hora, bloquejant així qualsevol decisió conjunta.
Ara ha anat millor. Detall que fa uns anys hauria estat escandalós: el president dels EUA, Donald Trump, va arribar tard a una de les sessions, i es va excusar amb aquestes paraules:
-Soc el cap.
La resta de caps d’Estat van somriure, van tossir, fan un notable esforç per no plantar cara al gran Ubú, per no trencar les relacions amb la major potència del món. Si cal afalagar Ubú, se l’afalaga. El món és molt vell, i aquests països també. Els seus directius no es precipiten a dir les veritats estèrils i conflictives, com en aquest cas seria respondre-li:
-No, ets un pobre imbècil.
Imatge dels líders a la cimera del G7 a Evian (França)
La reunió ha anat raonablement bé. La Stampa es mostra optimista:
«La cimera del G7 a Évian ha aconseguit una victòria, almenys sobre el paper: retornar Donald Trump al ramat pel que fa a la guerra a Ucraïna. Va ser el mateix president nord-americà qui va donar esperances als seus aliats el segon dia de la cimera a la ciutat termal a la vora del llac de Ginebra: Els Estats Units s’han centrat fins ara en l’Iran, va comentar el magnat, afegint que, reforçat per l’acord assolit amb Teheran per resoldre la crisi d’Orient Mitjà, ara té la intenció de tornar la seva atenció al conflicte a les portes d’Europa. [...] El president nord-americà va descriure la seva trobada cara a cara amb el seu homòleg ucraïnès com a “formidable” (Terrific)».
Tanmateix, per a alguns comentaristes, la recentment trobada unitat és il·lusòria. El comentari de Trump que després de “l’assumpte iranià” li agradaria centrar-se més en Ucraïna també pot interpretar-se com una amenaça, escriu Der Tagesspiegel:
«Cerca la sortida fàcil a través d’acords amb Putin, sense cap consideració per les conseqüències per a Ucraïna i Europa. [...] Només pot haver-hi una pau duradora si Europa entén que Putin només farà concessions quan s’enfronti a la perspectiva d’una derrota militar. Els acords amb Putin no valen res; ha incomplert gairebé tots els que ha signat fins ara. Els únics compromisos que es respectaran són aquells que Europa estigui disposada i sigui capaç de fer complir per mitjans militars si cal. No hi ha camí fàcil cap a la pau. Això és una il·lusió».
El president de França, Emmanuel Macron, i el dels Estats Units, Donald Trump
Der Tages-Anzeiger critica (per descomptat, motius no els en falten) aquells que es pleguen als capricis de Trump:
«És ben sabut que Trump detesta aquestes cimeres: massa gent, massa debats llargs, massa multilateralisme. Així que cal tenir-lo content, si no tornarà a marxar, o ni tan sols apareixerà. Per això els francesos, entre altres coses, van retirar el canvi climàtic de l’ordre del dia de la cimera: a Trump no li agrada. L’ajuda al desenvolupament tampoc li agrada, raó per la qual també va ser exclosa. Tothom tolera aquest comportament infantil de l’home més poderós del món. Perquè és, al cap i a la fi, l’home més poderós del món, i es comporta com a tal. No se l’ha d’ofendre; ni tan sols se’l contradiu quan menteix».
En fi, The Daily Telegraph sosté que el G7 és una institució desfasada:
«Continua sent un petit club de democràcies liberals que potser van ser les set potències més importants del món als anys 70, però que ja no poden fer aquesta afirmació. [...] S’han fet diverses propostes d’ampliació mitjançant l’admissió d’Austràlia, Corea del Sud, Espanya, Indonèsia. [...] Però hi ha un país que té més mèrits que qualsevol dels anteriors per formar part d’un G8 ampliat. L’Aràbia Saudita amb prou feines figura a la llista de les vint economies més grans del món, però la seva importància com a intermediari de poder supera tot això. És clarament el líder de les “potències mitjanes” a l’Orient Mitjà».
