Eva Arguiñano, cuinera: “Les torradetes de Santa Teresa més bones no es fan amb pa dur, sinó amb 2 llesques de pa brioche gruixudes"

Les torradetes de Santa Teresa són un dels grans clàssics de la gastronomia espanyola durant la Setmana Santa, unes postres humils que han passat de generació en generació sense gairebé canvis. La seva base segueix sent reconeixible: pa, llet, ou i sucre, una combinació senzilla que dona lloc a un dels sabors més icònics d'aquestes dates.

En moltes cuines, la seva preparació es converteix en un autèntic ritual familiar, marcat per l'aroma de la llet amb canyella i llimona i el so de l'oli fregint. No obstant això, darrere d'aquesta aparent simplicitat, els experts insisteixen que els petits detalls marquen la diferència.

Confirmat per Bon Preu: la firma de supermercats reforçarà les zones més turístiques amb 650 llocs de treball a l'estiu

Un canvi clau en el pa

Un dels aspectes més determinants es troba en l'ingredient principal: el pa. Tradicionalment s'utilitza pa dur o del dia anterior, pensat per absorbir millor la llet i evitar desaprofitaments. No obstant això, aquesta elecció està començant a canviar a les cuines més actuals.

La pastissera Eva Arguiñano aposta per substituir-lo per pa brioche, una opció que modifica completament el resultat final. Aquest tipus de pa, enriquit amb mantega i ous, presenta una molla més tendra i esponjosa, la qual cosa permet obtenir torradetes molt més sucoses.

Segons la mateixa cuinera, aquesta versió ha guanyat popularitat els darrers anys, en part per la seva textura més suau i agradable al paladar, que s'allunya de la densitat de la recepta clàssica sense renunciar a la seva essència.

Ja ha entrat en vigor: els lloguers de menys de cinc anys s'estenen automàticament, encara que el propietari no ho vulgui

El paper de la llet aromatitzada

Un altre dels elements diferencials es troba en la preparació de la llet. Tot i que la recepta tradicional utilitza canyella i cítrics, Arguiñano introdueix un matís addicional que eleva el conjunt.

La clau és infusionar la llet amb vainilla i canyella, aconseguint un perfum més intens i una major profunditat de sabor. Aquest pas, aparentment senzill, aporta un equilibri aromàtic més sofisticat, especialment quan es combina amb la dolçor del brioche.

El resultat és una torradeta amb un perfil més delicat, on la vainilla afegeix un toc suau que complementa la resta d'ingredients sense amagar-los. Aquesta tècnica, cada cop més estesa, demostra com la tradició pot evolucionar sense perdre identitat.

Miguel, cuiner andalús: “El peix fregit no porta farina de blat; el secret cruixent està en els 100 g. de farina de cigró

Tradició i innovació en equilibri

Més enllà dels ingredients, la proposta d'Eva Arguiñano reflecteix una tendència creixent a la cuina: reinterpretar els plats clàssics amb petits ajustos. En el cas de les torradetes, aquests canvis afecten directament la textura, l'aroma i l'experiència final.

Fins i tot en alguns casos, aquestes versions modernes aposten per tècniques alternatives, com reduir la fregida o apostar per coccions més lleugeres, cosa que amplia les possibilitats de les postres sense allunyar-les del seu origen.

Tot i així, la base roman intacta. Les torradetes segueixen sent un símbol d'aprofitament i senzillesa, un dolç lligat a la història i a les celebracions familiars que continuen marcant el calendari gastronòmic espanyol.

En definitiva, la proposta d'Arguiñano confirma que no cal reinventar completament una recepta per millorar-la. N'hi ha prou amb ajustar certs elements clau per aconseguir un resultat més refinat, demostrant que la tradició segueix viva quan s'adapta amb criteri.

Recepta de les torradetes de Santa Teresa

Aquesta és la recepta de les torradetes d'Eva Arguiñano. Ingredients:

2 llesques de pa de brioche gruixudes

1/2 l de llet

250 ml de nata

25 g de sucre morè

1 ou

1 pela de llimona

1 branca de vainilla

1 branca de canyella

Oli d'oliva verge extra

100 g de sucre blanc

Canyella en pols

Posa en un cassó la llet, la nata, el sucre morè, la pela de llimona, la branca de canyella i la beina de vainilla oberta longitudinalment. Escalfa a foc mitjà fins que comenci a bullir.

Retira el cassó del foc i deixa que la barreja reposi durant uns minuts perquè els aromes s'infusionin correctament.

Cola la llet aromatitzada i aboca-la en una safata àmplia. Posa-hi les llesques de pa brioche i deixa que s'impregnin bé per ambdós costats fins que absorbeixin gran part del líquid.

Bat l'ou en un plat fondo i passa-hi les llesques de pa ja impregnades.

Escalfa una paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra.

Cuina les torradetes a foc mitjà, daurant-les per ambdós costats fins que quedin lleugerament cruixents per fora.

Barreja en un plat el sucre blanc amb una culleradeta de canyella en pols. Retira les torradetes de la paella, deixa que s'escorrin lleugerament sobre paper de cuina i arrebossa-les encara calentes en la barreja de sucre i canyella abans de servir.