Samantha Vallejo-Nágera, xef: "La frittata de carbassó no es fregeix, es fa al forn amb 2 cebes, 4 ous i 1 iogurt natural"

El carbassó rarament ocupa titulars, però sosté bona part del receptari diari. El seu perfil lleuger i el seu sabor suau el converteixen en un comodí habitual a cuines domèstiques i professionals.

Més enllà de la seva discreció, és un aliment amb base científica sòlida. Segons la Fundació Espanyola de la Nutrició, destaca pel seu alt contingut en aigua --més del 95%-- i el seu baix aport calòric, cosa que el situa com una opció clau en dietes equilibrades.

Catalunya, l'autonomia amb més morts a l'espera de rebre ajudes de dependència

El secret està en l'aigua

El principal enemic del carbassó és també la seva major virtut: l'excés d'aigua. Una cocció inadequada provoca una textura tova i un resultat poc atractiu.

D'aquí que tècniques com el salat previ i l'assecat resultin determinants. Aquest procés permet concentrar el sabor i millorar el comportament a la planxa o graella, evitant que el vegetal es desfaci.

L'espectacular ruta que travessa l'interior d'un cràter gegant: un volcà adormit des de fa 11.000 anys únic a Catalunya

Textura i tall

El tipus de tall condiciona el resultat final. Les làmines fines funcionen millor en saltats ràpids, mentre que els formats més gruixuts resisteixen coccions llargues i farcits.

Fins i tot en cru ofereix possibilitats interessants. En tires fines o en espiral, manté un punt cruixent que encaixa amb amanides àcides i formatges intensos, ampliant la seva versatilitat culinària.

Carbassons CANVA

Un perfil nutricional

Més enllà de la cuina, el carbassó té pes en la nutrició. És una hortalissa rica en vitamines C i A, potassi i àcid fòlic, a més de ser altament digestiva.

La seva composició, dominada per l'aigua i amb poques greixos, afavoreix la hidratació i el control energètic, cosa que explica la seva presència en dietes de control de pes o digestives.

Es busquen treballadors a Mercadona: jornada completa, cinc dies i sous de fins a 2.346 euros bruts mensuals

De la crema a la truita

A la cuina espanyola contemporània, el carbassó apareix en múltiples formats. Les cremes suaus, calentes o fredes, són un dels seus usos més estesos.

També ha guanyat terreny a la truita, on substitueix parcialment la patata. El resultat és un plat més lleuger, amb una dolçor subtil que redefineix el clàssic.

El carbassó farcit respon a una lògica comuna a la cuina mediterrània. Comparteix tècnica amb pebrots o tomàquets, adaptant-se a farcits de carn, peix o verdures.

Aquest enfocament permet aprofitar la seva estructura, que suporta bé el forn sense perdre forma, consolidant-lo com a base de plats complets i equilibrats.

La recepta viral

L'influència italiana també ha deixat empremta. La frittata, una mena de truita oberta, s'ha integrat a moltes cuines.

La xef Samantha Vallejo-Nágera ha popularitzat la seva versió a les xarxes. La clau està a combinar carbassó saltat i ou batut, aconseguint un plat senzill, però tècnicament precís.

El carbassó no competeix en intensitat amb altres ingredients, però el seu valor rau en l'adaptabilitat i la tècnica. La seva aparent simplicitat exigeix control en el tall, el foc i la humitat.

Recepta de la Samantha

Aquesta és la recepta de la frittata de carbassó:

Carbassons, 2

Cebes, 2

Ous, 4

Iogurt natural, 1 cullerada

Pernil dolç, 2 llesques

Formatge mozzarella, 4 llesques

Oli d'oliva, al gust

Sal, 1 cullerada

Renta els carbassons i talla'ls a rodanxes. En una safata de forn, posa paper de forn i estén-hi a sobre els carbassons tallats. Afegeix-hi sal, oli i pebre negre i posa'ls al forn a 200 graus durant 20 minuts.

Mentrestant, talla la ceba en juliana. Després escalfa oli a foc alt en una paella, i tira-hi la ceba tallada perquè es caramel·litzi.

En un bol bat els ous i afegeix-hi la ceba ben caramel·litzada, el iogurt, i els carbassons ja cuits. Barreja-ho tot.

En un recipient apte per al forn, aboca-hi la meitat de la barreja, afegeix-hi el pernil dolç i dues llesques de formatge i després completa amb la resta de la barreja per sobre.

Posa-ho al forn durant 15-25 minuts a 200 graus. Quan acabi, posa-hi per sobre les altres dues llesques de formatge mozzarella restants i gratina-les. I llest.