Martín Berasategui y anchoas en lata
Gastronomia

Martín Berasategui, xef: "Les anxoves en llauna no només s'acompanyen amb tomàquet amanit, sinó amb guacamole i una bitxo"

Un gest mínim a la cuina transforma un clàssic del tapeig en una proposta sorprenent del cuiner basc

Altres notícies: David de Jorge, xef: "La quallada d'ovella no s'ha de remenar, es trenca i es desglossa"

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Hi ha nits en què una llauna d'anxoves és suficient per resoldre el sopar sense complicacions. Un gest ràpid, gairebé automàtic, que sovint s'associa a la cuina més senzilla. Tanmateix, aquest mateix gest pot convertir-se en quelcom més sofisticat amb només uns minuts extres.

La proposta parteix de Martín Berasategui, un dels xefs més reconeguts d'Espanya, que demostra que l'alta cuina també es pot aplicar al quotidià. La seva recepta, compartida al canal Robin Food, transforma un producte bàsic en un plat amb matisos.

Un gir senzill

El punt de partida no canvia: anxoves de qualitat en conserva. Però el xef introdueix un matís clau: un sofregit d'oli d'oliva verge extra amb all i bitxo que eleva el conjunt sense complicacions tècniques.

El detall determinant no està en els ingredients, sinó en el procés. L'oli s'ha de refredar completament abans d'entrar en contacte amb el peix, evitant alterar-ne la textura original.

La calor espatlla l'anxova

El mateix Berasategui insisteix que la calor espatlla l'anxova. Si l'oli està calent o tèbi, el peix es cuina parcialment i perd fermesa, modificant-ne el sabor.

Un cop fred, el sofregit es vessa sobre les anxoves i es deixa reposar uns minuts. Aquest temps permet que les aromes s'integrin sense envair el producte principal.

El plat es completa amb un acompanyament que sorprèn per la seva intenció: un guacamole lleugerament soso. No es tracta d'un error, sinó d'una estratègia per compensar la intensitat salina de l'anxova.

Aquest contrast busca que cada ingredient aporti sense dominar. El resultat és un equilibri on el greix, la sal i el picant es combinen sense saturar el paladar.

Valor nutricional

Més enllà del sabor, les anxoves destaquen pel seu valor nutricional. Són un peix blau ric en omega-3, greixos associats a la salut cardiovascular i al control del colesterol. També, aporten proteïnes d'alt valor biològic, a més de vitamines com la D i minerals com el calci, essencials per a l'organisme.

No obstant això, convé tenir en compte el seu alt contingut en sal, especialment en conserva. Aquest aspecte obliga a moderar-ne el consum en persones amb hipertensió o que hagin de controlar el sodi.

Aquest mateix tret explica per què l'acompanyament ha de ser neutre. L'equilibri no només és gastronòmic, també respon a una lògica nutricional.

Altres ingredients

L'alvocat introdueix greixos saludables monoinsaturats, similars als de l'oli d'oliva, mentre que el tomàquet aporta antioxidants que milloren la seva absorció en combinar-se amb greix.

Per la seva banda, la bitxo afegeix capsaicina, un compost associat a efectes antiinflamatoris i a una lleugera activació del metabolisme.

El que sembla una recepta menor és, en realitat, una lliçó de cuina. Petits ajustos tècnics poden transformar un producte quotidià en una experiència més complexa. Així, una simple llauna deixa de ser un recurs d'urgència per convertir-se en un exemple de com la precisió i l'equilibri marquen la diferència al plat.

Recepta de Berasategui

El sopar perfecte de Martín Berasategui amb una llauna d'anxoves.

Alvocat madur, 250 g

Ceba, 50 g

Suc de llimona, 1 cullerada

Tomàquet, 100 g (pelat i sense llavors)

Tomàquets cherry, 6 ud

Piparres, al gust

Coriandre picat, una culleradeta

Tabasco, al gust

Sal, al gust

Pebre, al gust

Per a les anxoves marinades:

Anxoves en oli, 1 pot o 1 llauna gran

Oli d'oliva verge extra, 3 cullerades

All, 2 grans (filetejats)

Bitxo fresc picat, 1 ud

Endívies, 1 o 2 ud

Fulles de perifoll o julivert

Piquem la ceba en brunoise i tallem el tomàquet en concassé (daus molt petits). Aixafem l'alvocat amb una forquilla fins a obtenir una textura irregular, però que es pugui untar. Barregem la ceba amb el tomàquet i l'alvocat.

Afegim el suc de llimona i les piparres picades, salpebrem i afegim el tabasco i el coriandre picat. Cobrim amb paper d'alumini i deixem refredar a la nevera durant almenys 1 hora. Remenem bé el guacamole i servim amb els tomàquets cherry tallats per la meitat per sobre.

Escalfem l'oli d'oliva amb els alls filetejats i la bitxo picada. Just quan l'all comenci a agafar un color lleugerament daurat, retirem del foc i deixem refredar completament. Traiem les anxoves del pot i les estenem en un plat. Hi aboquem el sofregit fred per sobre i deixem marinar uns 15 minuts.

Desfullarem l'endívia, descartem les primeres fulles si estan en mal estat, omplim cada fulla amb una mica de guacamole i hi col·loquem una o dues anxoves marinades. Decorem amb unes fulles de perifoll.