El detectiu català que va descobrir la identitat de Banksy abans que Reuters: "Vaig tancar el cas en tres mesos"
Paco Marco, director de l'agència Método 3, va revelar la identitat de l'artista urbà més hermètic després d'una investigació iniciada per un repte familiar
Altres informacions: Iván Carrillo i el CF Gavà, entre els beneficiaris de la trama que va saquejar 20 milions en crèdits de l'ICO
Tot va començar per una aposta amb els seus fills. En un d'aquells sopars familiars que, sense avís previ, acaben convertint-se en quelcom més: "No t'emocionis, pare. Si fossis tan bon detectiu, sabries qui és Banksy", li va etzibar la seva filla gran.
La frase, llançada mig en broma, no va quedar aquí. Li va remoure per dins. No per orgull, sinó per quelcom més automàtic: l'instint.
El mètode darrere del descobriment
Qui va recollir el guant no era un aficionat qualsevol. Era Paco Marco, detectiu privat i director de l'agència Método 3, acostumat a rastrejar fraus corporatius, seguir pistes invisibles i reconstruir identitats i fets que altres prefereixen mantenir ocults.
El detectiu privat Paco Marco, director de l'agència Método 3 durant l'entrevista amb Crónica Global
Aquella mateixa nit, sense focus ni artificis, es va asseure davant l'ordinador. Va començar a les onze i a les quatre de la matinada seguia treballant.
Primer, una cerca ràpida. Després, el salt a eines més sofisticades: bases de dades, creuaments d'informació i tècniques de rastreig que utilitza diàriament a la seva agència per destapar frau corporatiu. Res excepcional per a ell: la seva rutina.
Tres mesos després, el cas estava tancat.
La identitat de Banksy
El que va començar com una simple aposta familiar va acabar per desmantellar, amb rigor pericial, el secret millor guardat de l'art contemporani.
Sobre la taula, un informe amb una conclusió clara: darrere de l'artista urbà Banksy es trobava Robin Gunningham, nascut a Bristol el 1973, que hauria operat sota l'àlies de David Jones. Una identitat reconstruïda a partir de proves documentals i verificacions sobre el terreny.
L'exclusiva va veure la llum el 17 d'abril de 2025 a través de 'La Otra Crónica' del diari El Mundo. Molta gent, però, se la va prendre com una 'simple' anècdota.
Un any després, va arribar Reuters
Un any després, l'agència Reuters va publicar una investigació amb les mateixes conclusions. Tres periodistes, un any i mig de treball, fonts internacionals i un potent aparell de verificació per confirmar el que Marco ja havia documentat, pràcticament en solitari, des de Barcelona.
No el mencionen ni una sola vegada. I Paco Marco sosté que no va ser un descuit: “Si són bons periodistes, sabien que aquestes dades estaven allà”, apunta.
Al seu parer, qualsevol investigació d'aquest calibre exigeix estar al corrent de tot el publicat prèviament sobre l'objecte d'estudi, per la qual cosa dóna per fet que coneixien la informació difosa un any abans a El Mundo.
“La diferència és que quan ho diu Reuters, amb tota la seva maquinària de verificació, el món ho escolta d'una altra manera. Però les dades estaven allà des que jo les vaig aportar”, insisteix.
Validació amb segell internacional
Durant els primers dies, després de la publicació de l'informe de Reuters, la indignació va ser inevitable. Va arribar fins i tot a consultar el tema amb el seu advocat, però no era un conflicte legal, sinó deontològic.
Amb el temps, l'enfadament ha donat pas a una barreja d'ironia i orgull. “Es van fer un flac favor. Al final, una gran agència internacional va necessitar tot aquest temps per arribar al mateix que jo vaig resoldre en tres mesos”.
“Si algú s'hagués adonat que la meva agència és la més gran del sud d'Europa, sabria que mai ens hauríem arriscat a publicar quelcom sense tenir la certesa que era 100 % real. Reuters sabia un nom, David Jones, per mi, i arribar a les meves mateixes conclusions era senzill”.
Ara, considera que, lluny de debilitar la seva investigació, la publicació de Reuters va acabar reforçant-la. Una validació indirecta, amb segell internacional.
La reacció mediàtica
Les reaccions, com era d'esperar, no van trigar a arribar.
El detectiu sí va trobar suport en diversos mitjans nacionals i internacionals que van sortir ràpidament a reivindicar l'autoria de la investigació original. De fet, assegura que es va assabentar de la publicació de Reuters precisament per aquest motiu.
Paco Marco, detectiu privat i director de l'agència Método 3
Va ser The Objective el primer mitjà a sortir en defensa del seu treball, qüestionant l'absència de referències a la investigació prèvia. Poc després, el diari argentí Clarín va recollir el cas, el va entrevistar i va portar la història a portada.
Aquest suport mediàtic, i d'altres mitjans de comunicació, va servir per reequilibrar el relat i situar de nou el focus en l'origen de la investigació.
Els passos que va seguir
La investigació no va ser fruit d'una intuïció puntual, sinó d'un mètode, explica Marco a preguntes de Crónica Global. El mateix que aplica diàriament a la seva agència per destapar fraus corporatius.
Després de les primeres conclusions, el detectiu va fer un pas més. Primer va contactar amb un investigador local al Regne Unit —“els anglesos treballen molt bé”, apunta— per contrastar dades clau sobre el terreny. Després, va ser el seu propi equip qui es va desplaçar fins a l'entorn de l'artista per verificar els descobriments.
![Mayka Navarro y Paco Marco, autores de 'La Fugida'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/04\/09\/politica\/1003742647725_14397637_320x180.jpg"])
Tal com va explicar Marco en l'exclusiva publicada a El Mundo, l'habitatge vinculat a Banksy no passava desapercebut: “La seva casa, súper protegida, plena de càmeres, un búnquer en un poblet a 30 quilòmetres de Bristol”. Però la investigació no es va aturar en la localització física.
El rastreig va permetre reconstruir també l'entramat empresarial que envolta l'artista, un ecosistema sostingut per diverses societats dedicades a l'autenticació, comercialització i protecció dels seus drets.
Va ser precisament a través d'aquest circuit mercantil on Marco va aconseguir tancar el cercle i vincular, amb proves documentals, la identitat de Robin Gunningham amb l'àlies de David Jones.
El detectiu privat Paco Marco durant l'entrevista amb Crónica Global
El resultat va ser un informe sòlid, construït a partir de creuaments de dades, verificacions independents i treball de camp.
El dilema
Amb la investigació tancada, va arribar la part més incòmoda: decidir què fer amb ella.
Marco admet que el debat no va ser immediat ni senzill. Ho va compartir amb el seu entorn més proper, entre familiars i amics, conscient que no es tractava d'un cas qualsevol.
No era una trama empresarial ni un frau econòmic, sinó la identitat d'una de les figures més hermètiques de l'art contemporani. Tenia dret a desvelar-ho?
Paco Marco, detectiu privat i director de l'agència Método 3
La resposta va arribar des de la seva pròpia professió. “Jo em dedico a treure informació de l'obscur i portar-la a la llum. És la meva feina”, sosté.
Tot i així, va establir límits. Va decidir no publicar l'adreça exacta de l'artista ni certs detalls sensibles de la seva vida privada. Una línia vermella que no tots compartien.
De fet, en una d'aquestes converses, algú li va plantejar una idea: acudir a la casa de Banksy, mostrar-li l'informe i negociar silenci a canvi d'una obra. Marco ho descarta sense embuts. “Això és xantatge. I un detectiu mai xantatgeja”, va sentenciar.
