Aitana Bonmatí, futbolista: "El meu esmorzar perfecte és un cafè, fruita i dues torrades de pa d'espelta amb alvocat i formatge"

Aitana Bonmatí s'ha consolidat com una de les grans estrelles del futbol mundial. Als seus 28 anys, la migcampista del FC Barcelona no només brilla pel seu rendiment, sinó també per l'estil de vida disciplinat que manté fora d'ell.

Bona part d'aquest equilibri comença cada matí amb una rutina molt concreta que arrenca en l'esmorzar.

En una conversa sobre els seus hàbits diaris, la triple guanyadora del Baló d'Or va explicar que sol aixecar-se al voltant de les vuit del matí i començar el dia amb un esmorzar que repeteix amb freqüència.

Sembla Japó, però és Catalunya: més de 4.000 hectàrees d'arbres fruiters a 20 minuts de Lleida tenyeixen de rosa les terres del Segre

L'esmorzar de Bonmatí

La seva elecció és senzilla, però molt equilibrada des del punt de vista nutricional: dues torrades de pa d'espelta amb alvocat i formatge manxec. A aquest plat li afegeix habitualment un cafè amb llet de civada i una peça de fruita, normalment un kiwi groc.

Es tracta d'una combinació pensada per aportar energia i nutrients abans de les exigents sessions d'entrenament.

El menú inclou hidrats de carboni de qualitat, greixos saludables, proteïnes i vitamines, una barreja clau per al rendiment d'una esportista d'elit.

Els motius pels quals Madrid compra calçots holandesos, però no catalans

A més, encaixa amb el seu estil de vida: Bonmatí porta més de tres anys sense consumir carn, per la qual cosa segueix una alimentació majoritàriament vegetariana.

Torrada d'alvocat amb formatge CG

La rutina matinal d'Aitana 

La futbolista defensa la importància de la constància en els petits hàbits diaris. Repetir una rutina que funciona li permet començar el dia amb organització i sense improvisacions, quelcom que també ha marcat la seva trajectòria professional.

Aquest enfocament metòdic ha estat present tant en la seva carrera esportiva com en la seva formació acadèmica. Bonmatí va estudiar Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFYD) a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i posteriorment va completar un màster en línia en Gestió Esportiva al Johan Cruyff Institute, centrat en àrees com el màrqueting, el patrocini i l'organització d'esdeveniments.

Nou rumb de BonÀrea: aquests són els nous objectius d'expansió de la cadena per superar les 630 botigues

Trajectòria esportiva

Formada a La Masia des dels 14 anys, la catalana s'ha convertit en una de les figures més influents del futbol femení. Amb el FC Barcelona ha estat protagonista de l'etapa més exitosa del club i amb la selecció espanyola va conquerir l'històric Mundial de 2023.

Més enllà dels títols, Bonmatí insisteix que el rendiment esportiu també es construeix a partir d'hàbits quotidians. Dormir bé, entrenar amb rigor i cuidar l'alimentació formen part d'una rutina que, en el seu cas, comença cada matí amb un esmorzar senzill.

Pa d'espelta

El pa d'espelta té un origen molt antic i està lligat a un dels cereals més antics cultivats per l'ésser humà: l'espelta, una varietat primitiva de blat. La seva història es remunta a milers d'anys enrere i està estretament vinculada al desenvolupament de l'agricultura en les primeres civilitzacions.

L'espelta va aparèixer al Pròxim Orient, en zones que avui corresponen a Iraq, Israel, Turquia i Iran. Restes arqueològiques demostren que aquest cereal ja es cultivava fa més de 7.000 anys, als inicis de l'agricultura en el Neolític.

Des d'aquesta regió es va expandir progressivament cap a Europa a través del Mediterrani i dels Balcans. Amb el pas dels segles es va convertir en un aliment bàsic en diferents cultures, incloent-hi les civilitzacions egípcia, grega i romana, que l'utilitzaven per elaborar pa i altres aliments.

Els romans, per exemple, van difondre el seu cultiu per bona part d'Europa al transportar pa i farina d'espelta durant les seves campanyes militars.

Expansió a Europa

Durant l'Edat Mitjana, l'espelta es va cultivar àmpliament en regions de clima fred o humit on altres cereals creixien pitjor, com Suïssa, el Tirol austríac, el sud d'Alemanya o el nord d'Espanya.

A la península ibèrica es coneix també com escanda, especialment a Astúries, on el seu cultiu té una llarga tradició agrícola i gastronòmica.

Amb l'arribada de l'agricultura moderna als segles XIX i XX, el blat comú va anar substituint l'espelta perquè produïa majors collites i era més fàcil de processar industrialment. No obstant això, en les últimes dècades ha tornat a guanyar popularitat pel seu valor nutricional i el seu sabor.