Ada Colau torna a instal·lar-se en la política de l'agitació.
L'exalcaldessa de Barcelona ha decidit alinear-se amb les vagues docents i els talls que estan complicant el dia a dia de milers de famílies catalanes, en una nova demostració que el seu model segueix basat en el conflicte permanent i la pressió al carrer, igual que el sindicat Ustec que lidera aquestes protestes malgrat l'acord entre el Govern, CCOO i UGT.
Mentre pares i alumnes pateixen les conseqüències del caos educatiu, Colau prefereix exercir d'activista abans que aportar solucions, i així li ho va retreure ahir Alberto Fernández Díaz al programa Els Matins de TV3, recordant com el "xarop democràtic" que durant anys va legitimar la dirigent dels Comuns justifica avui bloquejar la mobilitat i fastiguejar les famílies, que són les principals perjudicades per unes mobilitzacions interminables.
No és casual que reaparegui en plena crisi educativa, quan en el seu entorn torna a especular-se amb un possible salt a la política nacional, fins i tot com a líder de l'espai que es troba en fase de reconfiguració a l'esquerra del PSOE, que anhela perfils mediàtics i basats en la confrontació i el populisme emocional.
El problema és que Catalunya coneix bé aquesta fórmula, ja que Barcelona va patir durant anys una gestió marcada pel soroll ideològic, la polarització i la incapacitat per resoldre problemes reals de qui un dia es va reivindicar com a activista i avui es passeja pels platós com a tertuliana.
