Elisenda Alamany encerta en situar el descans i el benestar dels veïns de Ciutat Vella com una absoluta prioritat. Defensar els residents davant la saturació i l'incivisme és un deure ineludible per a qualsevol líder polític a l'Ajuntament de Barcelona.
En aquest aspecte, el seu compromís cívic és irreprotxable.
Tanmateix, la fi mai justifica els mitjans. Alimentar el relat que el nou Pla d'Usos és una "barra lliure" que permetrà obrir set noves discoteques de cop és creuar la línia vermella del rigor.
Com ha recordat el mateix sector, es tracta d'una premissa tècnicament enganyosa que criminalitza de manera injusta l'oci nocturn legal, quan en realitat la normativa imposa distàncies molt restrictives per autoritzar espais culturals amb música.
La legítima defensa veïnal no pot construir-se sobre "discursos alarmistes" que disparen a l'objectiu equivocat.
El veritable problema del districte són els botellots, la inseguretat i les festes clandestines, no els empresaris que paguen impostos i compleixen les normatives. La política útil exigeix combatre els problemes reals de Ciutat Vella sense necessitat d'inventar falsos fantasmes per guanyar l'aplaudiment fàcil.
