Anuncios de pisos en alquiler
+Economia

És oficial: si el teu company se'n va del pis compartit hauràs de pagar la seva part del lloguer, segons la Llei d'Arrendaments Urbans

Molts llogaters desconeixen que podrien acabar pagant més del que havien acordat si un dels seus companys deixa de pagar la seva part del lloguer o abandona l'habitatge

Més notícies: Va entrar en vigor: es poden reclamar els deutes que va deixar l'antic propietari de l'habitatge que acabes de comprar i el límit d'anys

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Compartir pis s'ha convertit per a moltes persones en una de les alternatives per accedir a un habitatge. Tanmateix, el que molts llogaters passen per alt en signar un contracte compartit és que aquesta decisió pot portar més responsabilitats econòmiques de les que imaginen.

Segons la LAU i el Codi Civil, contemplen situacions en què el propietari pot reclamar l'import íntegre del lloguer a un sol dels arrendataris si un altre ocupant abandona l'habitatge o deixa de pagar la seva part.

En altres paraules, qui es queda al pis podria veure's obligat no només a pagar la seva part del lloguer, sinó també la corresponent al seu company.

La responsabilitat solidària

La clau està en l'anomenada responsabilitat solidària que la podem trobar a l'article 1137 del Codi Civil. Aquest concepte jurídic implica que cada arrendatari respon davant del propietari de la totalitat del deute i no únicament de la part que li correspon abonar cada mes.

Això significa que, si un dels companys deixa de pagar o abandona l'habitatge, el propietari pot exigir al llogater que es queda a l'immoble pagar la seva part del lloguer i fins i tot assumir l'import complet del lloguer mentre la situació no es regularitzi.

Quan es pot aplicar

La responsabilitat solidària sol aparèixer expressament recollida al contracte mitjançant termes com "solidàriament", "responsabilitat solidària" o expressions similars.

Quan aquesta clàusula figura al document signat, les obligacions econòmiques arriben a tots per igual.

No obstant això, el Codi Civil estableix que la solidaritat no es presumeix automàticament.

Tot i així, els tribunals poden interpretar-la en alguns casos, com quan diversos llogaters signen com a coarrendataris, existeix una única renda indivisible, el contracte funciona com una unitat o no s'especifiquen quotes per a cada ocupant.

El risc econòmic

La conseqüència pràctica pot ser rellevant per a la butxaca dels llogaters. En un pis amb una renda mensual de 1.200 euros compartida entre dues persones, cadascuna podria aportar normalment 600 euros.

Tanmateix, si un dels ocupants abandona l'habitatge i concorren les condicions de solidaritat, el propietari podria reclamar a l'altre arrendatari els 1.200 euros complets.

A la pràctica, el llogater que es queda hauria de pagar la seva part del lloguer i també la corresponent a qui ha marxat.

Els errors més freqüents

Un dels errors més habituals consisteix a pensar que l'obligació contractual es limita exclusivament al pagament de l'habitació ocupada. Molts llogaters signen sense revisar en detall les clàusules o sen coneixement de l'abast de determinats termes jurídics.

La pressió per trobar habitatge, especialment a les grans ciutats, afavoreix que alguns contractes es signin amb rapidesa i sense analitzar aspectes que poden tenir conseqüències econòmiques importants a llarg termini.

Per això, abans d'acceptar un contracte compartit convé revisar les referències a la solidaritat entre arrendataris i comprovar si es detallen quotes individuals o si existeix una única obligació de pagament per a tots els ocupants.

Què pots fer ara

Si vius en un pis compartit o estàs pensant a signar un contracte de lloguer conjunt, revisa detalladament les clàusules relacionades amb la responsabilitat dels llogaters.

També és recomanable comprovar si es tracta d'un contracte únic per a tot l'habitatge o de contractes individuals per habitació. Aquesta diferència pot marcar l'abast de les teves obligacions econòmiques i evitar sorpreses si algun dels companys decideix marxar abans d'hora.