Les falses fotos d'Agustí Centelles tornen a sobrevolar l'art català
Polèmica per la subhasta d'una imatge de Francesc Macià per més de 1.000 euros, l'autoria de la qual podria haver estat falsament atribuïda a Centelles
Un dels hereus, Sergi Centelles, ha acreditat que la imatge és del seu pare; mentrestant, el seu germà Octavi assegura que pertany a Joan Andreu Puig Farràn
Contingut relacionat: Els hereus d'Agustí Centelles negocien amb el Ministeri de Cultura la venda de la seva exposició ‘top’
Notícies relacionades
Hi ha un fantasma que, cada cert temps, recorre Catalunya. No és el del comunisme, com van escriure Marx i Engels. És el de les fotografies falsament atribuïdes al prolífic Agustí Centelles, el llegat del qual ha deixat un reguitzell de conflictes des que els seus fills Sergi i Octavi van vendre el 2009 la seva col·lecció al Ministeri de Cultura per 700.000 euros.
Aquesta vegada, la disputa ha esquitxat la Galeria Juan Naranjo de Barcelona, situada al carrer Casanova. La sala celebra aquest dijous una subhasta de fotografies històriques del col·leccionista Josep Ignasi Oms, amb peces que van des de 1860 fins a 2002, en el lot de les quals figuren quatre imatges aparentment realitzades per Agustí Centelles.
La número 19, taxada entre 1.400 i 2.200 euros, figura al catàleg com una imatge de Francesc Macià a la inauguració de la Fira de l'Automòbil. En realitat, el primer president de la Generalitat republicana es trobava l'11 de setembre de 1933 davant del monument a Rafael Casanova. Va ser la darrera Diada de Macià, que va morir el dia de Nadal d'aquell mateix any.
Desmentit per l'hemeroteca
L'autoria de la peça també està en disputa. Va ser el mateix Octavi Centelles, un dels dos fills del fotògraf, qui va reconèixer que la imatge correspon a un altre autor, Joan Andreu Puig Farràn, un fotoperiodista català contemporani de Centelles. Tots dos van treballar junts al diari ‘Última Hora’ i van cobrir els temps agitats de la República.
Aquest mitjà també ha pogut trobar un retall de diari on consta la signatura de Puig Farràn.
Retall de premsa de l'època on la fotografia de Francesc Macià apareix publicada amb el crèdit del seu veritable autor, el fotoperiodista Joan Andreu Puig Farràn, sota les sigles P. F.
Alertada de la situació arran de les demandes d'aquest mitjà, la galeria Juan Naranjo ha reconegut l'error descriptiu i ha blocat el lot a l'espera d'esclarir-lo.
La galeria ha matisat, però, que la fotografia porta el segell Centelles i que el problema no afecta l'autenticitat física de la peça, sinó la seva descripció. "En tot cas, la fotografia no és falsa, està mal atribuïda", han precisat des de la sala.
De moment, es desconeix si aquest dijous es podrà licitar per la fotografia de Macià lloant Casanova, polític català que va liderar la resistència militar i política de Barcelona durant el setge borbònic de 1714.
Negatius creuats
No és la primera vegada que l'autoria de fotografies de Centelles està en entredit, segons han denunciat durant dècades diferents experts i investigadors.
Quan l'arxiu Centelles va ser recuperat el 1976 després de romandre amagat a França durant el franquisme, s'hi van trobar negatius que no eren estrictament seus. Durant la Guerra Civil, la Generalitat i la UGT van col·lectivitzar el sector i els fotògrafs compartien material, càmeres, plaques i arxius.
Fotografia presa a Barcelona, el 7 de maig de 1937, després dels "Fets de maig de 1937", mentre un grup de voluntaris retira les barricades.
En escapar-se a l'exili, Centelles es va endur obres de Torrents, Antoni Campañà, Gabriel Casas o el mateix Puig Farràn; moltes vegades per salvar-les de la censura.
Algunes de les imatges falsament atribuïdes mostren l'enterrament del mateix president Macià, part del reportatge del retorn de Companys al març de 1936, el bombardeig de Granollers per les forces sublevades o els guàrdies civils posant al costat d'un arsenal de fusells confiscats.
L'historiador Publio López Mondéjar ja va advertir en el seu dia que part de les atribucions s'havien de prendre "amb molta prudència", i va assenyalar que dues de les imatges més icòniques de Centelles, com l'arribada de Companys a Barcelona i els guàrdies d'assalt al carrer Diputació, havien estat distribuïdes i signades per altres fotògrafs a la premsa de l'època.
Fotografia de guàrdies d'assalt de l'exèrcit republicà al carrer Diputació de Barcelona, 19 de juliol de 1936.
L'arxiu de la discòrdia
Els hereus de Centelles van vendre unes 10.000 fotografies i negatius al Ministeri de Cultura per 700.000 euros el 2009, però ningú va efectuar una auditoria sobre l'originalitat de les obres.
La venda de la col·lecció va desfermar acusacions de "deslleialtat" entre administracions i va obrir un intens debat sobre la propietat i gestió de la memòria històrica, ja que la Generalitat defensava que el fons formava part del patrimoni cultural català i volia conservar-lo a Catalunya, mentre que l'Estat el va destinar al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.
