Suècia dona una lliçó a Espanya amb el sistema de pensions: menys impostos i més estalvi individual
La solució passa per una transició gradual cap a un sistema mixt, amb una pensió pública bàsica complementada per estalvi individual
Més notícies: Espanya canvia les normes: adéu al malbaratament a l'hostaleria amb la llei que imposa racions petites i sobres per emportar gratis
Notícies relacionades
- Ja ha entrat en vigor: el canvi a l’IRPF pel qual Hisenda cobrarà més impostos a qui guanyi entre 22.000 i 35.000 euros
- Espanya marca les normes: així és el programari que els autònoms estan obligats a utilitzar per llei per a les seves factures
- Ja és oficial: la nova regla de validesa que et prohibirà viatjar i creuar la frontera encara que el teu passaport estigui vigent
El debat sobre el futur de les pensions continua obert a Espanya mentre diferents informes alerten de la pressió creixent sobre el sistema públic.
En aquest context, un estudi impulsat per l'economista Daniel Lacalle planteja que el model actual de la Seguretat Social no seria sostenible a llarg termini i que caldria avançar cap a una reforma més profunda, prenent com a referència el cas suec.
L'advertència arriba en un moment en què el nombre de jubilats continua augmentant i la base de cotitzants no creix al mateix ritme.
Espanya fa més d'una dècada que aprova ajustos graduals, com l'endarreriment de l'edat de jubilació o la posada en marxa del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, però l'informe sosté que aquestes mesures no resolen el problema de fons.
Un sistema tensionat
L'actual model espanyol de pensions funciona sota un esquema de repartiment. Les cotitzacions dels treballadors en actiu financen les prestacions dels jubilats, de manera que l'equilibri depèn d'una combinació de factors demogràfics, laborals i salarials.
Quan el nombre de pensionistes creix més ràpid que la població cotitzant, la pressió sobre els comptes públics augmenta. L'informe assenyala que aquest desequilibri s'ha agreujat per la major esperança de vida i la baixa natalitat.
Què fa Suècia
En paral·lel, la Seguretat Social depèn cada vegada més de transferències de l'Estat i de deute per cobrir el desfasament entre ingressos i despeses. El sistema continua operant, però requereix suports addicionals per quadrar els comptes.
Davant d'aquest escenari, l'estudi proposa mirar cap a Suècia, on el sistema de pensions combina diferents mecanismes. No es tracta d'eliminar la pensió pública, sinó de repartir l'esforç entre diversos pilars.
![Crónica Directo - 2026-05-12T190225.613.png](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/12\/actualitat\/1003742760761_16081618_320x180.jpg"])
Els passos a seguir
El primer és una pensió pública lligada al que s'ha cotitzat durant la vida laboral. El segon és un compte d'estalvi individual en què part de les cotitzacions s'inverteix per generar rendibilitat amb el temps. El tercer és una pensió mínima garantida per a aquells que no arriben a un nivell suficient.
Aquest disseny busca que no tot depengui exclusivament de la demografia o del mercat laboral. Segons l'informe, l'estructura sueca reparteix millor els riscos i redueix la pressió sobre el sistema públic tradicional.
Ajustos
A més, incorpora mecanismes automàtics d'ajust. Si l'esperança de vida augmenta o l'economia empitjora, el sistema s'adapta sense necessitat de reformes permanents ni decisions polítiques constants.
Un dels elements més coneguts del sistema suec és l'anomenat “sobre taronja”, un informe anual que reben els treballadors amb el detall de la seva futura pensió. En aquest document apareix quant han acumulat, quina prestació poden esperar i com canviaria si endarrereixen o avancen la seva jubilació.
Transparència per al ciutadà
L'informe considera que aquest nivell d'informació facilita la planificació personal i fa més transparent el vincle entre aportacions i prestacions.
A Espanya, en canvi, molts treballadors desconeixen amb precisió quant han cotitzat o quina pensió rebran. La proposta passa per apropar aquesta informació al ciutadà mitjançant eines similars.
![Crónica Directo - 2026-05-12T113347.399.png](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/12\/actualitat\/1003742760521_16078271_320x180.jpg"])
Una reforma gradual
La conclusió del document és que continuar elevant cotitzacions, impostos o deute no resoldrà per si sol el problema estructural.
Al seu parer, la solució passa per una transició gradual cap a un sistema mixt, amb una pensió pública bàsica complementada per estalvi individual i una relació més clara entre el que s'aporta i el que es rep.
Com ajuda
Aquest enfocament, segons l'estudi, permetria alleujar la pressió sobre els comptes públics i millorar la sostenibilitat a llarg termini.
També introduiria un major component d'estalvi privat en la planificació de la jubilació.
Dificultats
El debat, però, continua condicionat per la seva complexitat política i social. Qualsevol canvi en el sistema de pensions afecta treballadors, jubilats i administracions públiques, i requereix un ampli consens per a la seva aplicació.
Mentrestant, l'estudi situa el focus en la necessitat de revisar un model que depèn cada vegada més de recursos addicionals per mantenir-se en equilibri.
