Els xefs coincideixen: si en cuinar les gambes canvien de color a un to rosat uniforme és que la cocció està en el seu punt adequat
Aquest és el detall que determina si queden sucoses o seques sense gaire marge d'error
Altres notícies: Begoña Rodrigo, cuinera: "L'arròs més saborós es fa amb 80 g. de mantega, 30 g. de pinyons i 40 g. de formatge curat ratllat"
Cuinar gambes sembla senzill, però és un d'aquells casos en què un petit detall marca la diferència. La seva textura és delicada i molt sensible a la calor, de manera que n'hi ha prou amb un descuit perquè passin de ser sucoses a seques en qüestió de segons.
L'error més habitual, repetit fins i tot en cuines experimentades, és excedir-se en el temps de cocció. No es tracta només d'una qüestió de tècnica culinària, sinó d'un procés físic que altera directament el producte.
Un estudi publicat a la revista científica Foods analitza com la temperatura i el temps de cocció afecten les gambes. Segons aquesta investigació, la calor modifica propietats clau com la retenció d'aigua i la suculència.
Quan les gambes se sotmeten a temperatures elevades durant massa temps, les seves proteïnes es contrauen. Aquest fenomen provoca l'expulsió d'aigua i dona lloc a una carn més ferma, però també més seca i menys agradable al paladar.
Senyal de sobrecocció
El resultat d'aquest excés de calor és fàcil d'identificar. Les gambes adquireixen una textura gomosa o massa compacta, perdent aquella suavitat característica que es busca en aquest producte.
A més, la seva forma també canvia. Si s'encongeixen en excés i es corben gairebé formant un cercle tancat, és una senyal clara que han superat el seu punt òptim de cocció. Per evitar aquest error, els experts recomanen retirar les gambes del foc abans d'hora. La calor residual acaba de coure-les sense necessitat de mantenir-les exposades directament a la font de calor.
![La ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, Elma Saiz, durante una rueda de prensa tras el Consejo de Ministros, a 17 de febrero de 2026, en Madrid](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/02\/17\/politica\/1003742733409_15727292_320x180.jpg"])
Aquest principi està avalat per organismes com l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), que assenyala la importància de controlar els processos tèrmics en productes pesquers per preservar-ne la qualitat.
La importància de la temperatura
Un altre aspecte clau és preparar correctament la superfície de cocció. La paella o planxa ha d'estar calenta, però no en excés, evitant que arribi a fumejar.
Cuinar-les en tandes petites permet mantenir una temperatura estable. Així s'aconsegueix que es daurin per fora sense alliberar massa aigua, cosa que ajuda a conservar-ne la suculència interior. Més enllà del temps, existeixen senyals visuals fiables. El canvi de color a un to rosat uniforme indica que la cocció està en el seu punt adequat.
També és important observar-ne la forma. Una curvatura lleugera és correcta, però si la gamba es tanca massa, és probable que s'hagi cuinat en excés, perdent qualitat.
![Castillo de Tamarit](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/29\/viatges\/1003742677950_14947511_320x180.jpg"])
Un producte delicat
L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recorda que els productes del mar requereixen tractaments tèrmics controlats per mantenir-ne les propietats nutricionals i sensorials.
En el cas de les gambes, això es tradueix en ajustar temps i temperatures amb precisió. Cuinar menys no implica un error, sinó tot el contrari: és la clau per respectar el producte.
En definitiva, dominar aquest petit detall converteix una recepta simple en una elaboració acurada. Perquè a la cuina, especialment amb ingredients delicats, la diferència entre un bon plat i un de mediocre està en segons.
