Parlen els professors catalans que no fan la vaga d'Ustec: "Ens sentim assenyalats, aquesta crispació és exagerada"
La urgència de les aules empeny part de la comunitat educativa a abandonar les protestes i defensar les millores ja acordades en salaris, reducció de ràtios i necessitats especials
Més informació: El Govern i ERC ultimen un acord pressupostari que ampliï la inversió en Educació
Aquest dimarts també hi ha professors que no fan vaga a Catalunya. La comunitat educativa està cridada a aturar la seva activitat en bloc per reclamar que s'ampliï l'acord signat entre el Govern de la Generalitat i els sindicats CCOO i UGT que millora salaris, redueix ràtios i desplega l'escola inclusiva, entre altres millores.
Mentre una multitud de docents tanca els llibres de text i surt al carrer per desertar dels 2.000 milions d'euros pactats en quatre anys, cada cop són més aquells que no compren el relat de la insatisfacció en què es basa Ustec per convocar 17 jornades de protestes fins al juny; tres d'elles, en massa.
"Mancances" de l'alumnat
Un d'ells imparteix classe de Ciències Socials al barri de Torre Baró, a Barcelona. Joan Gimeno va participar a les vagues que van forçar el pacte ja segellat, i fins i tot va protestar en una mobilització posterior. Però avui no abandona el seu lloc a l'institut, coneixedor que no hi ha més on rascar a les arques de la Generalitat.
"Cada cop hi ha més gent que és escèptica. Jo trobo a faltar als sindicats que segueixen en aquesta lluita saber quina és la seva perspectiva, no sé què volen exactament", explica aquest professor en conversa amb aquest mitjà. Preocupat per l'increment de les necessitats especials com la dislèxia o la hiperactivitat, reclama posar-les en marxa com més aviat millor.
"Al meu centre, només hi ha dos o tres plans individuals oficials, però m'atreveixo a dir que la meitat dels meus alumnes tenen profundes mancances. Jo no tinc les eines suficients per fer propostes pedagògiques que els facin connectar i no estiguin només de cos present".
Necessitats especials i ràtios
Gimeno representa la urgència de molts companys de professió per aturar aquesta situació. "Es necessita una formació en psicopedagogia que no tinc, jo ensenyo del meu i ningú certifica que el que faig està bé". "Em falta l'acompanyament d'un orientador, i el del meu centre no dona l'abast, està completament superat", es lamenta.
Precisament, Carolina Ortiz és orientadora de l'institut Maremar, al municipi costaner d'El Masnou. Per a ella, el del passat 9 de març va ser "l'acord somiat" ja que, segons la seva opinió, fa que l'alumne amb necessitats compti doble a efectes de ràtios, i injecta 300 milions d'euros contra aquest "problema fonamental" de l'escola catalana.
Una professora de Primària EFE
Així mateix, el text fixa un màxim de 20 alumnes per grup en segon cicle d'infantil i a primària, de 25 a secundària i de 30 a batxillerat i formació professional.
"Baixar les ràtios era una cosa somiada, mai vaig pensar que ho aconseguiríem", celebra Ortiz, qui va protestar activament contra les polítiques educatives de governs anteriors, com el d'ERC. Aquelles protestes de la marea groga no van aconseguir ni tan sols arrencar-li una reunió al conseller Josep González Cambray, cosa que avui l'empeny a abraçar les millores.
3.000 euros més a l'any
Tot i que reconeix que "es podria haver anat més enllà", també recorda que el complement específic autonòmic creixerà un 30%, malgrat els límits pressupostaris de la Generalitat, i blinda les nòmines a l'increment de l'IPC dels propers anys, fent-les créixer uns 3.000 euros anuals.
"No són 500 euros més al mes, però és més important treballar amb pocs alumnes a l'aula i millorar les condicions d'aprenentatge que aconseguir salaris més alts", afegeix l'orientadora, que incideix, així mateix, en què els sindicats signants no s'han aixecat de la taula, sinó que seguiran negociant amb la conselleria d'Esther Niubó.
Protesta de docents a 16 de març de 2026 davant del Palau de la Generalitat, a Barcelona
Ustec tensa encara més la corda
Aquest mateix dilluns, de fet, la titular d'Educació i FP va convocar totes les organitzacions amb representació a la mesa sectorial. Naturalment, també a Ustec, el sindicat majoritari i convocant del nou cicle de protestes; en resposta, la seva portaveu, Iolanda Segura, ha optat per tensar la trobada exigint majors pujades salarials.
La crispació ja s'ha enquistat en la comunitat educativa, i hi ha sales de professors on els partidaris de la vaga han arrencat cartells de CCOO i UGT. Als docents que no protesten aquest dimarts els sorprèn el "malestar exagerat" que exhibeixen els seus companys de professió.
Aula de 5è de primària de l'Escola Mas Casanovas, Barcelona
Silenciats
"S'ha establert un relat i, als que estem fora, se'ns assenyala", reflexiona Lluís Polo. El professor de Ciències Socials de l'Institut Montpedrós de Santa Coloma de Cervelló, al sud de l'àrea metropolitana de Barcelona, censura la mà de ferro d'Ustec i els seus seguidors.
"Ens acusen d'estar mal informats per fer-nos sentir malament, però jo també sé fer els meus números i sé el que ha fet cada sindicat. I Ustec fa més d'una dècada que no ha signat cap millora. Se senten còmodes en el no i és demagògic, perquè res mai serà suficient".
Polo interpreta que el pacte segellat amb CCOO i UGT "els ha agafat amb el peu canviat", suggereix una estratègia del conflicte pel conflicte per revalidar la majoria sindical a les eleccions de l'any vinent, i censura les, al seu parer, "demandes desorbitades de diners". "No hi ha argument, només estómac", retreu.
![Iolanda Segura (centro) lidera Ustec y los principales cargos del sindicato, de izquierda a derecha: Zahira Berenguer, Laura Iglesias, Andreu Mumbrú y Marta March](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/06\/actualitat\/1003742758848_16056464_320x180.jpg"])
Crispació enquistada
Aquesta crispació porta una docent amb dues dècades d'experiència a Barcelona i Tarragona a no voler que se la identifiqui. Rita (nom fictici) aposta per destensar les coses i no aprofundir en el malestar, que també esquitxa les famílies. I censura que la politització empenyi alguns col·legis a prendre partit a les seves circulars, animant els pares a no portar els fills, i fins i tot suspenent sortides de final de curs.
"Si tot està tan malament, surt del sistema, no?", es pregunta amb sarcasme aquesta professora de primària: "És clar que es pot millorar l'acord, però ja tenim prou malestar". En aquest sentit, Carolina, que pateix fibrosi quística, estableix un paral·lelisme amb els sanitaris, també en vaga: "Els meus metges no em deixen d'atendre, i jo no faré el mateix amb els seus fills".
Malgrat la claredat en les reflexions dels docents consultats, pocs s'atreveixen a aventurar-li un final a aquest pols, perquè "començar un conflicte és fàcil, però sortir-ne en condicions ja és més complicat".
