La regularització s'encalla a 'Barcelombia': el mur dels antecedents penals fora d'Espanya
El col·lapse burocràtic als països d'origen atrapa milers d'immigrants en un laberint administratiu que amenaça d'arxivar les seves sol·licituds si no compleixen amb els terminis espanyols
Contingut relacionat: La regularització arrenca encallada a Barcelona: "Necessito el paper per treballar"
Notícies relacionades
16 d’abril de 2026. El primer dia de la regularització extraordinària a Espanya va deixar una imatge que, un mes després, continua repetint-se a Barcelona: desenes de persones fent cua davant el Consulat de Colòmbia per aconseguir un certificat d’antecedents penals.
El que aquell dia semblava només una aglomeració puntual deguda a l’estrena del procés era, a més, el símptoma d’un fallada sistèmica.
La cua fora del Consulat de Colòmbia a Barcelona
Per als més de 100.000 colombians residents a Catalunya —el segon col·lectiu estranger més nombrós a la comunitat, darrere del Marroc— el camí cap als papers depèn de la capacitat de resposta dels servidors de la Cancelleria a Bogotà.
Abans d'Estrangeria
Aquell primer dia, Andrés, treballador de la construcció, exemplificava la urgència de milers en explicar que el sistema telemàtic del seu país havia caigut i no li permetia completar el tràmit digital, obligant-lo a una presencialitat que ja aleshores col·lapsava les seus diplomàtiques.
Aquelles declaracions, recollides per aquest mitjà a les portes del consolat fa un mes, marcaven l’inici d’un via crucis administratiu.
A la mateixa cua, María Cristina Jaramillo compartia un anhel que avui segueix a l’aire: obtenir el certificat per, finalment, "poder aportar a la Seguretat Social".
El termòmetre del col·lapse
Guillermo J. Valderrábano, CEO d’ExtranjeriaClara.com, assenyala que l’obtenció de documents es veu bloquejada per la saturació de plataformes i problemes tècnics que han arribat a paralitzar l’emissió de certificats durant dies a l’origen.
La porta de l'edifici on es troba el Consulat de Colòmbia, a Barcelona
Cinc anys de rastreig
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) estableix que el sol·licitant ha d’acreditar de manera acumulativa la manca d’antecedents penals tant a Espanya com als països on hagi residit durant els últims cinc anys anteriors a la seva entrada en territori nacional.
Aquest document ha de ser emès obligatòriament per l’autoritat governamental competent del país corresponent.
És el primer gran obstacle d’una cursa administrativa que varia dràsticament segons l’eficiència, la digitalització i les relacions internacionals del sistema del país d’origen.
El certificat de la Haia
Helen Pino, advocada especialitzada en immigració i destacada a Best Lawyers Espanya, explica a Crónica Global que la gran frontera administrativa que divideix els sol·licitants és el Conveni de la Haia, un tractat internacional que simplifica la validació de documents públics estrangers mitjançant l’anomenada apostilla.
Per a aquells que no l’han subscrit, el document ha de passar pel Ministeri d’Exteriors o de Justícia local abans de ser validat, un procediment que pot allargar-se dos mesos o més.
La cua davant el consolat del Pakistan a Barcelona
La traducció jurada
A la demora institucional s’hi afegeix la barrera de les traduccions jurades. Un cop legalitzat, si el certificat no està en castellà, ha d’intervenir-hi un traductor jurat reconegut pel Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya.
Pino adverteix sobre l’escassetat de professionals per a certs idiomes; per exemple, per al turc gairebé només hi ha un traductor oficial a tot Espanya, cosa que afegeix almenys dues setmanes extra a la gestió.
Bloqueig i saturació
La disparitat entre països és extrema. En el cas d’Algèria, la situació és paradoxal: encara que el país ja ha ratificat el Conveni de la Haia, aquest no entrarà en vigor fins al 9 de juliol de 2026.
Fins a aquesta data, els ciutadans algerians han de seguir el feixuc camí de la legalització tradicional, cosa que explica les cues interminables al seu consolat de l’Avinguda Tibidabo.
Altres estats amb dificultats severes inclouen Taiwan, Pakistan, Senegal o Nigèria, on l’obtenció depèn de gestions presencials o una complexa intermediació familiar a l’origen.
![Trabajadores, sindicatos y usuarios de extranjería se manifestarán en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/05\/15\/el-pols-de-la-ciutat\/1003742657807_15911931_320x120.jpg"])
Adéu a la declaració responsable
Un dels canvis més polèmics ha estat l’eliminació de la declaració responsable.
En els primers esborranys, l’Executiu preveia que el sol·licitant pogués jurar que no tenia antecedents si el seu país no responia.
No obstant això, el Consell d’Estat i el Ministeri de l’Interior van tombar aquesta opció per considerar-la inadequada per a un procés massiu.
Quim Clavaguera, responsable de la comissió d’Estrangeria de l’ICAB, valora aquest canvi com un pas cap a la seguretat, exigint una comprovació real.
Ara, el procés és una triangulació diplomàtica: el sol·licitant presenta un justificant de sol·licitud, una declaració de manca de resposta i una autorització expressa perquè Espanya reculli les dades.
Hi haurà pròrroga?
Aquest mecanisme comporta una trampa temporal; el procediment queda en suspens per un màxim de tres mesos.
Si transcorregut aquest temps el Ministeri de Justícia no rep el certificat, la Unitat d’Estrangeria donarà un termini de només 15 dies a l’interessat perquè aporti el document pels seus propis mitjans.
Valderrábano considera aquest termini "molt exigent". Davant d’aquest mur, Pino revela que s’està recorrent a una estratègia de xoc: presentar l’expedient amb el justificant i demanar una pròrroga explicant la dificultat tècnica. "És un experiment que estem fent entre professionals", confessa, subratllant que no s’ha definit un termini màxim per a aquestes pròrrogues.
Un sistema al límit
Des d’assessories com Legalizados, el diagnòstic és de "caos absolut" i recomanen als sol·licitants que s’esforcin a tenir tots els papers en regla tan aviat com puguin, encara que, reconeixen, "el procés pugui ser frustrant".
![Un cartel de una gestoría de Barcelona que anuncia: ¿Aplicas a la nueva regularización? Reserva tu plaza con 100,00€.](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/20\/actualitat\/1003742753472_15991445_320x120.jpg"])
Per fer front a aquest tràmit (i a tots els que el segueixen), molts recorren a assessories. La Fundació Arrels xifra el cost mitjà de la regularització entre 600 i 700 euros per persona, sumant taxes i certificats.
A més, el mercat negre ja exigeix fins a 100 euros per la reserva d’una cita prèvia, lucrant-se de la desesperació per obtenir un segell que eviti una denegació definitiva.
