Catalunya desplega Lectio, la xarxa policial que rastreja els moviments del crim itinerant
L'eina permet detectar les matrícules de vehicles sospitosos i reconstruir itineraris lligats a delictes greus a tot el territori
Contingut relacionat: Els Mossos estrenyen els lladres de l'AP-7: els delictes cauen un 37% amb el nou pla 'Kanpai'
Notícies relacionades
Un cotxe robat a Girona que es localitza dies després a Tarragona. Un vehicle vinculat a una organització criminal entra en un municipi de l'àrea metropolitana. O un grup de teloners fuig per l'AP-7 després d'assaltar un camió.
Fins fa ben poc, molts d'aquests moviments quedaven diluïts entre milers de vehicles circulant per tot Catalunya.
Avui, els Mossos d'Esquadra compten amb una nova eina —en fase d'expansió— per seguir aquest rastre gairebé en temps real: el sistema Lectio.
Una eina intel·ligent de lectors de matrícules impulsada per la policia catalana, que ja suma 222 dispositius repartits pel territori i que promet revolucionar la manera d'investigar el crim itinerant, el narcotràfic o els robatoris en vies ràpides.
El Govern instal·larà càmeres lectores de matrícules per lluitar contra el crim organitzat
Investigacions més àgils
"Canvia completament la manera d'investigar", resumeix en conversa amb Crónica Global el sergent Mario O.D., sotscap de l'Àrea de Suport en Telecomunicacions de Mossos d'Esquadra.
I és que el que a simple vista podria semblar un simple lector de matrícules és, en realitat, una infraestructura policial molt més complexa.
Un sistema de "videoprotecció" —i no de "videovigilància", com recalquen des de Mossos— que permet reconstruir moviments, automatitzar alertes i connectar en temps real policies locals i Mossos d'Esquadra sota una mateixa xarxa d'informació.
"No és un Gran Germà", insisteix el sergent. El sistema no utilitza reconeixement facial ni identifica persones, sinó vehicles vinculats a investigacions policials o bases de dades d'interès operatiu.
222 lectors instal·lats
El desplegament de Lectio s'ha desenvolupat en diverses fases.
Primer, en municipis sense policia local; després, en accessos a vies ràpides i grans corredors de mobilitat; i, més recentment, en ciutats amb cossos policials propis que també s'han incorporat al sistema.
Agents de la Unitat de Trànsit dels Mossos durant el desenvolupament del pla 'Kanpai-Pista'
Actualment ja existeixen 222 lectors instal·lats a Catalunya: 70 en municipis sense policia local i 48 en vies ràpides.
A això s'hi sumaran properament altres 32 dispositius —especialment a la corona metropolitana— a més de 16 noves incorporacions en localitats amb policia local.
El primer municipi a integrar-se en aquesta nova etapa va ser Gavà (Barcelona).
![Sala de control en Castelló d'Empúries](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/01\/07\/vida\/914668641_13948378_320x180.jpg"])
Nova font d'informació
L'expansió del sistema respon també a una necessitat estratègica. La caiguda dels peatges a Catalunya va suposar per als Mossos la pèrdua d'una important font d'informació sobre mobilitat criminal.
Les antigues barreres comptaven amb càmeres que permetien seguir desplaçaments de vehicles vinculats a investigacions policials.
Control dels Mossos d'Esquadra al peatge de Martorell
Lectio neix, en part, per recuperar aquesta capacitat d'intel·ligència policial al territori.
I no només això. També arriba en un moment en què, tal com ve alertant la policia catalana, les dinàmiques del crim organitzat són cada cop més itinerants i menys estàtiques.
Els grups criminals ja no operen únicament des d'un punt concret, sinó que es desplacen constantment entre municipis, províncies i fins i tot països.
Una resposta més ràpida
El sistema funciona mitjançant bases de dades dinàmiques amb matrícules d'interès policial.
Quan un dels lectors detecta un d'aquests vehicles, genera automàticament una alerta que reben tant Mossos d'Esquadra com les policies locals adherides al sistema.
![Agentes de los Mossos d'Esquadra durante el dispositivo 'Kanpai-Pista' de este viernes, 27 de marzo, en Tarragona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/27\/actualitat\/1003742746186_15892632_320x180.jpg"])
Aquesta informació permet situar el vehicle en un punt concret del territori, reconstruir itineraris i agilitzar investigacions que fins fa pocs anys requerien moltes més hores d'anàlisi i seguiment manual.
"Automatitza processos i estalvia recursos", sosté el sergent de l'Àrea de Suport en Telecomunicacions. "I, en resum, s'agilitza la resposta a la ciutadania", afegeix.
Ferm control normatiu
Però Mossos insisteix que la instal·lació d'aquests dispositius està sotmesa a un rigorós control normatiu i judicial.
La instal·lació de càmeres de videoprotecció requereix l'autorització expressa de la Direcció General d'Administració de la Seguretat (DGAS), dependent del Departament d'Interior, previ informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya.
Un cartell informa que s'accedeix a una zona vigilada per càmeres de videovigilància
A més, les autoritzacions s'han de justificar sota criteris de proporcionalitat, necessitat i equilibri entre seguretat i drets fonamentals, amb supervisió vinculada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Des d'Interior, subratllen que les càmeres no es poden instal·lar arbitràriament i que el sistema està concebut exclusivament per a finalitats policials relacionades amb delictes greus.
Una nova filosofia
Per als Mossos, però, el principal canvi no està únicament en la tecnologia, sinó en la filosofia policial que hi ha al darrere.
L'objectiu, sostenen els investigadors, ja no és únicament resoldre delictes un cop comesos, sinó entendre com es mou el crim per poder anticipar-s'hi.
Per això, sostenen, seguir el rastre d'un vehicle pot esdevenir una peça clau per a les investigacions.
