L'advocacia de Barcelona reclama instruccions més clares per a la regularització extraordinària
L'ICAB alerta de la manca de criteris clars sobre alguns requisits, com l'informe de vulnerabilitat o les proves alternatives al padró, en plena compte enrere cap al 30 de juny
Contingut relacionat: La regularització s'encalla a 'Barcelombia': el mur dels antecedents penals fora d'Espanya
El primer mes de la regularització extraordinària d'immigrants deixa un balanç "positiu", tot i que marcat per la incertesa documental, la pressió dels terminis i la saturació administrativa.
Així ho ha exposat aquest dimarts Quim Clavaguera, responsable de la Comissió d'Estrangeria de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), durant un esmorzar informatiu organitzat juntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
L'advocat ha defensat que el procés "ha anat molt de pressa" per a la seva aprovació l'abril passat i ha advertit de la "sensació d'ansietat" que viuen molts sol·licitants davant la por de no arribar al 30 de juny amb tota la documentació preparada.
Acreditar la permanència
Entre les principals crítiques, Clavaguera ha assenyalat la manca d'instruccions concretes per part del Ministeri sobre com acreditar la permanència a Espanya en cas de no estar empadronat.
Tot i que la regularització no exigeix necessàriament aquest document, sí obliga a demostrar una estada continuada de cinc mesos, és a dir, des d'abans del 31 de desembre de 2025.
"Hauria estat molt fàcil aclarir-ho amb una llista orientativa", ha lamentat. En aquest sentit, ha apuntat que documents com carnets de biblioteca, assistència sanitària o certificats d'enviament de diners podrien servir com a prova complementària. El problema és que no existeix un criteri oficial detallat.
regula
Al parer del lletrat, aquesta indefinició provoca que molts expedients es presentin amb un excés de documentació "per assegurar la viabilitat" del tràmit i evitar futures denegacions.
Informe de vulnerabilitat
Una altra de les qüestions que més dubtes ha generat és l'anomenat informe de vulnerabilitat, incorporat a la recta final del disseny del procés. Aquest certificat acredita que el sol·licitant es troba en una situació de precarietat o exclusió social i funciona com una via alternativa d'accés a la regularització per a aquells que no poden demostrar arrelament laboral o unitat familiar a Espanya.
El document ha de ser emès per serveis socials públics, ONG, sindicats o entitats inscrites al Registre Electrònic de Col·laboradors d'Estrangeria. No és obligatori per a tots els sol·licitants, sinó únicament per a aquells que necessiten acreditar aquesta situació de vulnerabilitat específica.
Clavaguera ha criticat que no s'habilités també els advocats especialitzats per tramitar aquests informes, tot i tractar-se de professionals amb formació específica en estrangeria. Segons ha explicat, moltes entitats han hagut de reforçar-se "amb personal amb formació mínima" per assumir l'allau de sol·licituds.
![Trabajadores, sindicatos y usuarios de extranjería se manifestarán en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/05\/15\/el-pols-de-la-ciutat\/1003742657807_15911931_320x120.jpg"])
Tot i així, reconeix que la situació ha millorat en les darreres setmanes gràcies a l'augment d'entitats autoritzades per emetre aquests certificats. També ha destacat la resposta d'alguns ajuntaments, com L'Hospitalet de Llobregat, que ha habilitat un gran espai a La Farga per atendre els sol·licitants.
Els antecedents penals
El responsable d'Estrangeria de l'ICAB també ha abordat el col·lapse en l'obtenció d'antecedents penals dels països d'origen, especialment en consulats que presentaven un escenari de llargues cues des de l'inici de la regularització.
![La cola a las puertas del Consulado de Colombia, en Barcelona, 24 horas después de la aprobación de la regularización masiva](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/15\/actualitat\/1003742751863_16070070_320x120.jpg"])
Tot i això, ha rebaixat l'alarmisme i considera que, en un termini d'entre quatre i sis mesos, la majoria de sol·licitants acabaran obtenint la documentació necessària.
A més, dubta que tots els expedients entrin simultàniament en la fase de requeriment formal d'aquests certificats, cosa que podria donar més marge temporal als afectats.
Defensa del paper de l'advocacia
Clavaguera també ha defensat el paper de l'advocacia davant les crítiques pel cost dels tràmits. "Cobrar per un servei professional no és una estafa", ha afirmat, reivindicant la responsabilitat civil i la seguretat jurídica que aporten els advocats especialitzats davant assessoraments informals o autogestionats.
![Un cartel de una gestoría de Barcelona que anuncia: ¿Aplicas a la nueva regularización? Reserva tu plaza con 100,00€.](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/20\/actualitat\/1003742753472_15991445_320x120.jpg"])
Segons ha explicat, un cop presentat l'expedient, l'administració està resolent les admissions a tràmit en un termini aproximat de 15 dies, la qual cosa permet al sol·licitant obtenir autorització provisional de residència i treball mentre s'estudia el cas.
