Els hospitals catalans guanyen 22 ambulàncies llançadora per reduir les esperes després de l'alta

El nou model de transport sanitari a Catalunya, que posa a circular 1.600 noves ambulàncies sota un desplegament progressiu que va començar dimecres passat a Terres de l'Ebre (Tarragona) i acabarà a finals de juny al Barcelonès nord, donarà un impuls al servei no urgent, castigat per la falta de puntualitat.

Es tracta, segons sostenen fonts del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), d'"una de les grans millores" que porta amb si el nou concurs.

Aquest mobilitza 1.970 milions d'euros per incrementar la flota de vehicles i de tècnics. També els dota de proves de diagnòstic que només es troben a l'hospital, com un ecògraf per detectar hemorràgies internes i una analítica de sang seca que mesura l'anèmia en un minut.

Entre les grans xifres i les millores mèdiques i materials del nou model, també destaca el reforç d'un servei que s'ha convertit en una pedra a la sabata: el desplaçament de pacients que, amb l'alta sota el braç, esperen per ser portats de l'hospital a casa.

Per resoldre-ho, l'empresa pública de la conselleria de Salut ha encarregat a les sis empreses que prestaran el servei fins al 2030 que posin en marxa una nova unitat de 22 ambulàncies llançadora. Seran blanques i no grogues, 100% elèctriques i es repartiran pel territori per agilitzar els trasllats no urgents des dels hospitals públics.

Dues hores

En paral·lel als desplaçaments programats, aquells que no ho estan suposen un repte logístic que es tradueix en demores més altes. El SEM treballa amb l'objectiu que només el 10% superin les dues hores, i que el 90% se situïn per sota.

El cap de transport sanitari no urgent, David Pomés, reconeix que "la sortida dels hospitals és una de les principals dificultats del sistema". Ara, no obstant això, la nova flota hauria de permetre millorar la proporció, perquè només el 5% dels pacients donats d'alta hagin d'esperar més de 120 minuts.

Imatge d'un metge en un passadís de l'Hospital del Mar Cedida

12 vehicles a Barcelona i voltants

El desplegament d'aquestes unitats, en servei de vuit hores, serà progressiu. El primer any, les empreses adjudicatàries n'han de posar vuit en circulació el primer any, i la xifra incrementarà fins a 22 al terme del lustre.

Totes les regions sanitàries tindran almenys una en l'inici del concurs, a excepció del Penedès i Terres de l'Ebre, que hauran d'esperar al segon any, i l'Alt Pirineu, en el seu cas fins al tercer.

Els hospitals de les tres àrees més densament poblades --Barcelona ciutat i les localitats metropolitanes al nord i al sud, amb el Vall d'Hebron, l'Hospital del Mar o el Parc Taulí--, tindran quatre ambulàncies llançadora cadascuna.

Façana de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell (Barcelona) Cedida / Agències

Cap de trànsit

En el cas dels centres sanitaris de Tarragona --Joan XXIII--, el Penedès i l'Alt Pirineu, aquests tindran dos respectivament; una en el cas de Girona --Josep Trueta--, Lleida --Arnau de Vilanova--, Catalunya central i Terres de l'Ebre.

Aquells hospitals que disposin d'una ambulància llançadora, comptaran amb un cap de trànsit com a referent operatiu per gestionar sortides, reprogramar trasllats, optimitzar recursos i donar suport al tècnic en emergències sanitàries encarregat de la unitat.

Servei més mal valorat

El transport no urgent és comunament el servei més mal valorat del SEM. Si bé els usuaris han valorat recentment amb un 8,91 sobre 10 l'atenció presencial, l'última enquesta del CatSalut sobre els desplaçaments no urgents és de 2023 i mostra un 7,52. En sis anys, ha caigut més d'un punt.

És la puntualitat el que fa caure la satisfacció dels catalans, sent l'índex que més empitjora entre estudis i que la direcció d'Anna Fontquerni situa com àrea de millora. Mantenen la qualificació a flotació les bones percepcions sobre la professionalitat, l'amabilitat i la neteja de les ambulàncies.