Valentí Puig: “Sant Jordi ja no té res a veure amb la literatura”

Avui viu al camp, llegeix, escriu i recupera el temps que li va robar el periodisme durant dècades. Observa amb melangia la deriva de la indústria editorial, la fractura que el procés va obrir en la cultura catalana i la pèrdua dels valors occidentals en què un dia va creure.

Valentí Puig, 'Casa dividida'

Aquest Sant Jordi es quedarà al poble. “És un dia que ja no té res a veure amb la literatura, sembla una liquidació d'existències”, explica.

--Sant Jordi s'acosta. Vindrà a Barcelona?

--Des de fa anys, Sant Jordi té un aire de liquidació d'existències. La gent llegeix menys i la indústria busca la manera de treure rendiment en un sol dia. Però ja no té res a veure amb la literatura. Abans, era un dia de contacte entre lectors i autors. S'ha distorsionat comercialment, i s'ha oblidat que hi ha persones que interpreten el món escrivint-lo.

--Quan em va dir que vivia al camp em va sorprendre. Vostè, que ha escrit cròniques vibrants sobre tantes ciutats europees, tants bons restaurants, tanta vida.

--Tinc 77 anys i vull recuperar el temps perdut. El periodisme és una màquina de menjar-se el temps. La meva edat i les meves circumstàncies em van permetre buscar més tranquil·litat. He fugit de Barcelona i no enyoro gairebé res. La ciutat ha canviat molt ràpid i de manera brutal... Aquí controlo el meu temps per llegir, per escriure i per envellir.

--Què enyora?

--El molt que m'agradaven els restaurants i els bars. Ara he perdut la il·lusió per menjar-hi.

--S'ha reclòs com el seu admirat Josep Pla al Mas Pla, la seva masia de Llofriu.

--Ell va viure intensament el periodisme i va travessar moments tràgics de la història, però era un home de vida social, de tertúlia. Jo cada cop ho sóc menys. Tot i així, gaudeixo cada moment del dia i practico l'agraïment per les coses que la vida m'ha ofert.

--Després de 40 llibres, com té ganes de seguir escrivint?

--De jove escrivia a les nits; ara, als matins. El matí et permet un cert mètode: poses les xarxes i, al cap d'unes hores, comproves si has pescat res. Però l'únic combustible de l'escriptura és la lectura.

Valentí Puig durant una entrevista Lena Prieto

--Els únics mestres són els escriptors que admires.

--Quan un llibre t'agrada, has de pensar en com està fet. La primera vegada, el llegeixes meravellat per la capacitat creativa, la imaginació o l'estil. Després, has d'analitzar com s'ha construït l'obra.

--Quina és l'última novetat literària que l'ha remogut?

--Llegeixo molta història i biografies, el nivell i l'exigència de les quals supera el de molta ficció. La novel·la travessa una atmosfera tòxica, producte de les exigències de la indústria: molts dels títols que arriben al mercat són productes manufacturats, i els premis literaris ho evidencien.

--Les editorials són empreses.

--I per això tenen tant de mèrit les petites i mitjanes, que mantenen l'equilibri entre qualitat i viabilitat. Els grans grups són una altra cosa diferent.

--Cada cop hi ha menys prescriptors culturals.

--Per la desaparició de la informació cultural. Cada cop hi ha més influencers que recomanen llibres, quan en realitat són analfabets. Aquesta distorsió ens ha arrossegat a una etapa de postliteratura. A la paraula li ha guanyat la pantalla, i això em fa dubtar sobre què significa escriure avui. Jo escric perquè no sé fer una altra cosa, però la pantalla ha guanyat. El cinema va conquerir la capacitat narrativa d'una manera insuperable, i després ha vingut una cosa molt pitjor.

--Què?

--La intel·ligència artificial acabarà guanyant premis literaris. Ja hi ha productes editorials fets per programes que analitzen què vol llegir la gent. És desesperançador anar en transport públic i veure la poca gent que llegeix; i, els que ho fan, no consumeixen literatura.

--Com veu la literatura catalana actual?

--Ja no la segueixo com abans, quan estava obligat a fer-ho. Ara tinc marge per llegir el que realment m'interessa. El món acadèmic i literari català ha perdut l'orientació. Acabo de llegir unes cartes entre Espriu i Vinyoli que eren per llençar-les a les escombraries: no tenien cap interès. Hi ha autors que podrien reciclar-se per connectar amb nous lectors, però no hi ha crítics que facin aquesta feina. Tenim una cultura molt petita que s'empetiteix encara més. A això cal afegir-hi l'efecte del procés, amb la seva lògica de bons i dolents.

--El procés ha afectat la literatura?

--El seu efecte monotemàtic ha estat negatiu. Ha tensat la relació entre qui escriu en català i qui ho fa en castellà. Des de Rubió i Balaguer sempre hem assumit que existeix una cultura catalana que pot manifestar-se en dues llengües. ¿Acaso Marsé deixa de ser de Barcelona per escriure en castellà? Els simplismes del procés han generat animadversió entre escriptors. El pujolisme ja va tendir a intervenir en la cultura de manera excessiva en nom d'una idea de Catalunya que no és la de tothom. Ara tenim autors que ningú coneix traduïts a l'ucraïnès.

--Vostè és mallorquí, escriu en català i en castellà, va viure a Madrid, a Londres i a Barcelona. D'on se sent?

--El meu país és la infància, que és on habita la memòria i la imaginació. La literatura és una química estranya entre aquestes dues coses. I tota la meva memòria em remet a la infància. Recordo més coses d'aleshores que de fa deu o quinze anys. La meva pàtria no és Mallorca, ni Palma, és el carrer on vaig néixer, on passejava amb els meus pares.

--Sempre s'ha definit com a conservador, però molt al·lèrgic al sentimentalisme polític.

--El procés ha acabat amb el catalanisme. L'intent de reviure'l és una empresa inútil. El mapa polític està desquiciat a Catalunya.

--El català està desapareixent?

--No, però sí perdent força pels canvis socials i l'impacte de la immigració. Les properes generacions d'escriptors catalans escriuran en castellà. S'ha fet servir la llengua amb un punt de vista impositiu i beat. La cultura catalana ha de decidir què vol ser quan sigui gran. I no tot està perdut: als 60, durant el franquisme, es van escriure algunes de les millors pàgines en català. Vam tenir Espriu, Pla, Rodoreda, Villalonga o Sales. Hi havia més qualitat aleshores que ara després de la immersió lingüística i el procés. Tenim un problema en la relació entre la societat i la literatura.

--Com explica l'avenç de l'extrema dreta, també a Catalunya?

--La immigració ha canviat el mapa polític europeu i ha creat l'ultradreta. Barcelona sempre ha volgut ser la ciutat més progressista i avantguardista del món. Però si sempre vols ser políticament correcte generes l'efecte contrari. La generació que avui té 20 anys és la més ultra que hi ha hagut en molt de temps. És acció i reacció. Catalunya necessitaria una política estratègica sòlida, oberta i amb inversions estrangeres. Pensar què passa amb el turisme o amb Rodalies. La situació actual és molt verbosa, amb un llenguatge progressista molt passat de rosca. Això ha donat peu a Aliança.

--Un dels seus llibres, La bellesa del temps, explica l'experiència dels seus anys a Londres com a corresponsal. Què va aprendre del conservadorisme anglès que no hagi trobat després en el conservadorisme espanyol?

--Els tories tenien un sentit institucional que la dreta espanyola mai no ha tingut. Els britànics també l'han acabat perdent. Vaig viure el Brexit des de dins: era ofensiu. Xenofòbia pura, desconfiança de l'estranger. I encara no saben com sortir-ne. A França poden tenir Le Pen, a Alemanya la democràcia cristiana està condicionada per l'extrema dreta, i Trump ho desbarata tot amb una manera d'expressar-se que nega la política, la diplomàcia o les formes mínimes. És un moment molt fosc.

--Aquest Sant Jordi rep el premi de Societat Civil Catalana (SCC) per la defensa dels valors constitucionals.

--Crec que cal reivindicar una opinió sòlida a favor del constitucionalisme. La Constitució del 78 va ser un gran pas endavant del catalanisme: Tarradellas, les autonomies, l'educació en català, tot això és la Constitució. Les altres aventures han donat resultats negatius. Els somnis d'una pàtria que no existeix tenen un cost.