Planificació financera per a la jubilació: el repte d'estalviar avui per a un futur sense ensurts
La sostenibilitat del sistema públic i la longevitat de la societat fan aconsellable incloure l'hàbit de l'estalvi precoç com a clau per garantir l'autonomia dels pensionistes
La societat occidental, i l'espanyola de manera molt particular, viu una transformació demogràfica a causa de la baixa natalitat i la prolongació de l'esperança de vida.
Es calcula que, el 2030, els majors de 60 anys seran més d'un quart de la població del nostre país. I això té importants repercussions que, entre altres implicacions, fan cada cop més necessària una adequada planificació financera que garanteixi l'autonomia i l'estabilitat durant la jubilació.
Per analitzar aquesta qüestió, Crónica Global ha organitzat una taula rodona amb tres experts: Ferran Teixes, director general de l'IEF / Barcelona Finance School; Salvador Noves, director de Proposta de Valor de Segments Retail de CaixaBank, i Enric Rius Macias, assessor en fiscalitat de Cecot i expresident d'Autcat.
Mesa redonda sobre 'Planificación financiera para la jubilación'
Complementar la pensió
Els tres experts coincideixen en la conveniència d'implementar fórmules d'estalvi per complementar els ingressos que s'obtinguin amb la pensió.
Teixes considera que la “certesa” de “tenir garantides” pensions òptimes per part del sistema públic ja “no és tan clara”, per la qual cosa cal canviar l'actitud. “Falta educació financera”, subratlla.
Noves assenyala que el que perceben a la seva entitat financera és que la prioritat de les persones és “viure amb tranquil·litat” i una de les preocupacions més comunes és la possible “pèrdua d'autonomia financera” davant la incertesa d'haver d'afrontar situacions extraordinàries. D'aquí la importància de l'estalvi.
Per a Rius, és fonamental canviar la “manca de cultura de la previsió” tan estesa en aquest país i especialment necessari entre els autònoms, que han cotitzat tradicionalment per les bases mínimes.
Salvador Noves, director de Proposta de Valor de Segments Retail de CaixaBank
Quan començar a estalviar
Respecte a quin és el millor moment per començar a estalviar de cara a complementar la pensió de jubilació, els tres analistes tenen clar que “com més aviat, millor”. Però les circumstàncies personals no sempre ho permeten.
Teixes comenta que la clau és assumir “l'hàbit” de l'estalvi, que fins i tot es pot sistematitzar amb fórmules del tipus de destinar “el 50% dels ingressos a les despeses imprescindibles, el 30% a les opcionals i el 20% a l'estalvi”.
Noves apunta que mai és tard per començar i ho quantifica. “Per exemple, una persona que amb 50 anys comencés a estalviar 100 euros al mes, quan tingui 67 anys tindria una quantitat al voltant dels 25.000 o 30.000 euros, que és una quantitat que està bé per poder complementar d'alguna manera la pensió de jubilació”, explica.
Per la seva banda, Rius llança un missatge de tranquil·litat perquè “tenim un sistema públic que funciona”, però també adverteix que, “al final, el teu futur és teu, i ets tu qui ha de prendre les decisions” a l'hora de planificar aquest futur.
Ferran Teixes, director general de l'IEF / Barcelona Finance School
El repte específic dels autònoms
Un dels punts més crítics analitzats a la taula és la situació del col·lectiu de treballadors per compte propi. Enric Rius revela una dada alarmant: després de la recent regularització de quotes, s'ha descobert que dos terços dels autònoms a Espanya tenen ingressos reals inferiors al Salari Mínim Interprofessional.
Aquesta realitat desmunta, segons Rius, la idea que aquest col·lectiu cotitza per la base mínima únicament per voluntat pròpia. En molts casos, la baixa cotització és el reflex d'una precarietat d'ingressos que dificulta enormement la capacitat d'estalvi sistemàtic.
Davant d'aquest escenari, Rius insisteix que l'autònom ha de ser el principal gestor de la seva previsió social. Atès que el sistema públic retorna en funció del que s'ha aportat, la manca d'una planificació individual pot derivar en pensions insuficients per mantenir el nivell de vida previ.
Enric Rius Macias, assessor en fiscalitat de Cecot i expresident d'Autcat
El patrimoni immobiliari com a guardiola
Salvador Noves introdueix un matís diferencial en el debat en recordar que, a Espanya, gran part de l'estalvi acumulat per les famílies no es troba en productes financers, sinó en l'habitatge. Aquest actiu immobiliari es perfila com una "palanca" estratègica per complementar els ingressos mensuals en l'etapa de retirada.
Per a Noves, la planificació financera ha d'anar lligada a una "planificació vital", on es defineixi quin estil de vida es vol mantenir. L'estalvi, ja sigui líquid o patrimonial, és el que permet que aquest projecte de vida sigui viable i sostenible davant necessitats extraordinàries de cures o salut.
La necessitat d'incentius i reformes
La fiscalitat i el paper de les empreses també van centrar bona part de la discussió. Ferran Teixes proposa avançar cap a un model de "tres pilars" que combini la pensió pública amb la responsabilitat individual i la previsió social empresarial.
No obstant això, Teixes adverteix que per enfortir aquest darrer pilar és imprescindible que les empreses comptin amb avantatges fiscals significatives en fer aportacions per als seus empleats. Especialment en les petites i mitjanes empreses, la manca d'incentius clars bloqueja la implementació d'aquests plans col·lectius.
Rius es mostra crític amb el disseny actual dels incentius fiscals, assenyalant que no sempre els plans de pensions són el vehicle òptim per a tothom. Per a les rendes més baixes, l'alta tributació en el moment del rescat pot arribar a penalitzar l'esforç d'estalvi realitzat durant dècades.
Salvador Noves, director de Proposta de Valor de Segments Retail de CaixaBank, i Ferran Teixes, director general de l'IEF / Barcelona Finance School, a la taula rodona sobre ‘Planificació financera per a la jubilació’
Longevitat i el fenomen de la "herència en vida"
Finalment, els ponents van analitzar com l'augment de l'esperança de vida està transformant el destí de l'estalvi familiar. Teixes observa que s'està produint un "autoconsum" del capital acumulat, no només per cobrir la longevitat dels grans, sinó per ajudar les generacions més joves.
Aquest fenomen, que Teixes defineix com "herència en vida", es tradueix en pares i avis que utilitzen els seus estalvis per costejar estudis o facilitar l'accés a l'habitatge dels seus descendents. Aquesta generositat familiar, encara que necessària, redueix el coixí de seguretat dels jubilats davant la seva pròpia pèrdua d'autonomia.
Noves conclou destacant que la planificació ha d'acompanyar el ciutadà durant tota la seva jubilació, citant com a exemple l'orgull de gestionar rendes vitalícies per a clients que ja superen els 100 anys. L'objectiu final és garantir que la longevitat sigui sinònim de tranquil·litat i no de precarietat econòmica.
