El poble espanyol que va inspirar Serrat i pots recórrer a peu: amb una muralla declarada Monument Històric‑Artístic Nacional i més de cinc platges

Serrat és sens dubte un dels majors poetes catalans contemporanis. Recita poemes i melodies alienes i pròpies i la inspiració la treu d'allò que té més a prop, en aquest cas la seva terra, Catalunya.

Racons per inspirar-se aquí n'hi ha molts, però només un va ser el que va fer possible que el cantant català creés un dels seus famosos èxits, Mediterráneo. Aquest lloc és Tossa de Mar.

Sembla la Toscana, però és Catalunya: està declarat Conjunt Històric i té un castell àrab del segle XII

Tot i que ara és un dels destins més coneguts i populars de la Costa Brava, continua conservant bona part de l'encant dels antics nuclis de pescadors. No està igual que la Tossa que va inspirar Serrat, però es nota que reté aquesta essència.

El cantautor barceloní va arribar a algunes de les petites cales de Tossa en un moment de creativitat intensa i es va deixar seduir pel paisatge: cases blanques, aigües turqueses, barques de pescadors i una llum que convida a la contemplació.

Serrat i Chagall

D'aquesta experiència va néixer una cançó que avui es percep gairebé com la banda sonora de moltes visites al poble.

No és l'únic. Tossa de Mar és un d'aquells municipis que s'ha guanyat la fama de ser “musa” d'artistes més enllà de les seves platges i el seu entorn natural. També va fer moure la paleta blava de Marc Chagall.

Lloc desitjat

No van ser els únics. Històricament, Tossa ja despertava interès molt abans de l'època de Serrat. Ja existien assentaments prehistòrics a la zona i els romans van aprofitar la badia per situar-hi el port de Turissa, les restes del qual encara es poden rastrejar al municipi.

També es conserven restes de la vil·la romana dels Ametllers, un antic balneari del segle I abans de Crist del qual s'han excavat fonaments i mosaics que testimonien l'ús de la zona com a espai d'esbarjo i salut a l'antiguitat.

Tossa de Mar CATALUNYA TURISME

El protagonisme més visible, però, el té la Vila Vella, el nucli emmurallat que s'alça sobre un petit cap i domina una de les badies més fotografiades de la Costa Brava.

Declarada Monument Històric‑Artístic Nacional l'any 1931, és l'única població medieval fortificada que es conserva íntegra a tota la costa catalana.

La muralla

Construïda a principis del segle XIII per protegir la població dels atacs de pirates, la muralla conserva gairebé tot el perímetre original, amb murs emmerletats i una sèrie de torres que es distribueixen al llarg del traçat defensiu.

Al seu interior, el recorregut per la Vila Vella convida a perdre's entre carrerons estrets, llambordes i una arquitectura que combina torres, cases de pescadors i patis amb vistes al Mediterrani.

Què veure a Tossa

L'església de Sant Vicenç, una construcció gòtica tardana del segle XV, se situa al cor del conjunt i funciona com un dels punts de referència del nucli antic.

Al seu costat, el museu municipal i el far de Tossa completen una oferta cultural que conviu amb el comerç de souvenirs, bars i terrasses turístiques al carrer dels Socors, una via que canalitza bona part del flux de visitants.

Tossa de Mar

El castell que s'integra dins de la Vila Vella va compartir protagonisme en la història real de Tossa i en la ficció cinematogràfica.

Elevat al segle XIII, la seva estructura de torres i muralles ha servit d'escenari a produccions com Pandora i l'holandès errant, una de les pel·lícules de l'èpica de Hollywood clàssica rodades a la Costa Brava.

L'entorn

Entre les torres destaquen la Torre d’en Joanàs, que domina la badia, la Torre de les Hores, situada a l'entrada del pati d'armes, i la Torre d’es Codolar o de l'Homenatge, lligada a l'antic Palau del Batlle i avui seu del museu municipal.

Aquesta última permet l'accés visual directe a la cala Es Codolar, una petita platja que només s'assoleix des de l'interior de la muralla.

Les platges

Si el castell i la muralla són la part històrica, l'entorn natural ofereix el contrapunt d'aigua i passejades. La platja Gran, de sorra daurada i uns 370 metres de llarg, és la més coneguda, amb un passeig marítim ple de serveis turístics.

A pocs quilòmetres es troba la Cala Pola, una cala més estreta a la qual s'arriba a peu pel camí de ronda, una ruta costanera que s'obre cap al nord i permet descobrir altres cales com Giverola, Futadera i l'espigó de la cala del Senyor Ramon, una llengua de sorra encaixada entre penya-segats.

Tossa de Mar Freepik

Més al sud se situen les cales Llevadó i Es Codolar, especialment valorades pels amants de l'snorkel i de la tranquil·litat. L'impacte d'aquests paisatges va més enllà de la música. Marc Chagall va passar temporades a Tossa als anys 30 i es va deixar inspirar per la llum i el blau de la costa catalana.

Al museu municipal de Tossa es conserva El violinista celeste, una obra en què el pintor fusiona elements de la seva infància bielorussa amb l'atmosfera d'un poble costaner que ell mateix va batejar com a “paradís blau”.

Quan anar-hi

Ho continua sent. Tot i que a l'estiu perd la seva calma, en temporada baixa els seus menys de 10.000 habitants, respiren tranquils.

Aleshores és més fàcil connectar amb l'imaginari literari i artístic espanyol i internacional. També la seva gastronomia, marinera i atractiva no només per a turistes.

Com arribar-hi

Per arribar-hi des de Barcelona, la forma més habitual continua sent el cotxe, ja que el municipi no disposa d'estació de tren. Els itineraris per la C‑32 o l'AP‑7, amb enllaç a la GI‑681 i la C‑35, permeten accedir a Tossa en una mica menys de dues hores.

Des de Girona, la distància es redueix a uns 40 minuts. Un cop allà, el poble es recorre sense grans esforços a peu, combinant el nucli antic, les muralles, el far i diverses cales en un sol dia.