Ricardo Ríos, condenado a 18 años de prisión por violar a su hija
Vida

Ricardo Ríos, l'home que va sotmetre la seva filla durant 30 anys a violacions i control

Condemnat a 18 anys per agressió sexual i maltractament, l'ara condemnat era un habitual de la Model de Barcelona per baralles, desordres públics i atemptats contra l'autoritat

Contingut relacionat: Condemnen un pare a 18 anys per violar la seva filla durant dècades a Catalunya

Leer en Castellano
Publicada

La història de Ricardo Ríos Aparicio (59 anys), condemnat a 18 anys de presó per violar la seva filla durant més de tres dècades, no és només la d'un agressor reincident.

És la d'un doble rostre sostingut en el temps: el d'un home aparentment afable, de portes enfora, i el d'un depredador sexual, maltractador, narcisista i profundament manipulador en la intimitat de la llar.

La seva filla gran ho sap prou bé. Víctima de violacions continuades des que tot just tenia sis anys, només trobava treva quan el seu pare —i agressor— ingressava a presó.

Un habitual a la Model

Ríos no era un desconegut per al sistema penitenciari. Era un habitual de l'antiga presó Model de Barcelona per baralles, desordres públics i atemptats contra l'autoritat, la seva cara formava part de la rutina entre reixes.

Entrava i sortia amb freqüència. I només en aquests períodes la seva filla aconseguia respirar. Sabia, però, que aquella calma era sempre provisional: tard o d'hora tornaria, i amb ell, la violència.

Ricardo Ríos, condemnat a 18 anys de presó per violar la seva pròpia filla

Ricardo Ríos, condemnat a 18 anys de presó per violar la seva pròpia filla Cedida

I aquesta espiral de violència i manipulació va acabar per anul·lar-la completament. 

La denúncia de la seva germana

Durant anys, ella mateixa va ser presonera de la por i de la manipulació. Hi va haver un episodi especialment significatiu: quan el seu pare es trobava en tercer grau, la filla mitjana —la segona dels tres germans— va denunciar el pare per agressió sexual.

Ríos va tornar a presó. Però va ser la pròpia germana gran, avui la denunciant, qui, manipulada per Ricardo Ríos, va declarar a favor de l'agressor i la denúncia es va arxivar.

La por ho impregnava tot. La dependència emocional era tal que va arribar a assumir que la seva vida no existia fora d'aquell infern. Va normalitzar la violència, la va convertir en rutina, en una forma de supervivència.

El seu entorn tampoc va saber com ajudar-la. 

Una família trencada

La violència va començar tan aviat i es va prolongar durant tant de temps que fins i tot qui coneixia el que passava va optar per mirar cap a una altra banda. Alguns fins i tot ho van justificar sota la falsa creença que aquelles relacions eren “consentides”.

Després de la denúncia de la seva germana, la família es va fragmentar completament. La mare, també víctima d'anys de maltractament, va caure en el consum d'alcohol i drogues i va acabar desapareixent juntament amb una parella a l'entorn de la Barceloneta.

Ricardo Rios, condemnat a 12 anys de presó per violar la seva pròpia filla

Ricardo Rios, condemnat a 12 anys de presó per violar la seva pròpia filla Cedida

La filla mitjana va ingressar en un centre de menors. I la gran, ja sent adulta, va assumir la cura del germà petit. Va llogar una habitació i se'l va endur amb ella per evitar que també fos separat del seu costat.

Sotmesa i anul·lada

En paral·lel, les anades i vingudes del seu pare —reparador d'ascensors de professió— seguien marcant la seva vida. Fins i tot havia d'anar a presó per portar-li roba neta.

La seva capacitat per ficar-se en problemes era, segons relata la víctima, pràcticament constant.

Sotmesa, anul·lada i profundament condicionada pel seu agressor, la víctima va suportar durant dècades abusos sexuals, pallisses i situacions d'extrema gravetat. Va callar, va resistir i es va limitar a sobreviure. 

Fins al 15 d'octubre de 2023.

L'última agressió

Aquell dia, en una caravana del càmping Vilanova Park, a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), es va produir l'última agressió.

Després d'una discussió, el seu pare la va obligar de nou a mantenir relacions sexuals sota amenaces de mort, dirigides tant a ella com al seu fill de tres anys, que dormia a pocs metres. Aquest va ser el punt de ruptura.

Hores després, va decidir denunciar.

Proves irrefutables

Les proves van ser concloents. L'anàlisi del rentat anal de la víctima va detectar restes biològiques el perfil genètic de les quals coincidia amb el de l'acusat, amb una probabilitat “42.000 quatrilions de vegades superior a la de qualsevol altre individu a l'atzar”, recull la sentència.

A això s'hi van sumar múltiples testimonis. Amics de l'adolescència, una exparella i fins i tot el vigilant del càmping van confirmar que la víctima ja havia relatat episodis d'abús i maltractament molt abans de formalitzar la denúncia.

Massa gent ho sabia, però ningú va actuar.

18 anys de presó

Ríos va ser detingut aquell mateix 15 d'octubre i va ingressar al centre penitenciari de Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires). Des de llavors, i segons fonts de l'entorn penitenciari, ha estat agredit en diverses ocasions per altres interns.

Entrada de l'Audiència de Barcelona, en una imatge d'arxiu

Entrada de l'Audiència de Barcelona, en una imatge d'arxiu David Oller / Europa Press

Ara, gairebé tres anys després de l'última violació, l'Audiència de Barcelona l'ha condemnat a 18 anys de presó: 16 per un delicte continuat d'agressió sexual i 2 més per maltractament habitual.

Un judici surrealista

El procés no ha estat senzill. Així ho expliquen tant la víctima com la seva advocada, la lletrada penalista Marina Folch.

Durant el judici, relaten, es van viure escenes “totalment surrealistes”. Alguns testimonis van admetre que, tot i percebre comportaments “estranys”, assumien que la relació era consentida.

L'acusat, per la seva banda, va arribar a justificar les agressions amb declaracions que l'acusació qualifica de “aberrants”.

"Cal sortir d'aquí"

La víctima, avui de 40 anys, ha decidit mantenir-se en l'anonimat. Durant tres dècades va viure atrapada en una relació de sotmetiment i dependència amb el seu propi agressor i ara donar a conèixer els detalls de la seva vida és part de la seva teràpia de sanació. 

Aprofita i, des de l'anonimat, llança un missatge clar a qui pugui estar passant per una situació similar: “Tant li fa el temps que hagi passat o com sigui d'incert el camí —que ho és—, cal sortir-ne”.