Segons ChatGPT, si s'analitza des d'un punt de vista sociolingüístic i de tendències actuals a Catalunya, el nom femení català que avui es pot considerar menys atractiu és Dolors.
Aquesta afirmació no pretén desqualificar qui el porta, sinó explicar per què, en el context contemporani, genera més rebuig estètic que altres noms tradicionals o moderns.
La percepció de la bellesa en els noms canvia amb el temps i està profundament influïda per factors culturals, generacionals i fonètics.
Elecció del nom
Un dels principals motius pels quals Dolors es percep com poc atractiu avui dia és pel seu significat literal. En català, 'Dolors' significa "dolors" i està vinculat a la tradició religiosa de la Mare de Déu dels Dolors.
En una societat cada cop més secularitzada i orientada cap a significats positius i lluminosos, molts pares prefereixen noms que evoquen natura, llum, força o bellesa. Noms com Laia, Ona, Mar o Júlia transmeten sensacions més lleugeres i optimistes.
En contrast, un nom que remet directament al patiment o al dolor pot generar una reacció emocional menys favorable en l'imaginari col·lectiu actual.
Factors clau
Un altre factor rellevant és la sonoritat. Les tendències contemporànies a Catalunya mostren una clara preferència per noms curts, de dues o tres síl·labes, amb vocals obertes i una cadència suau.
Dolors, en canvi, presenta una estructura fonètica més tancada i consonàntica. La combinació de la 'd' inicial amb la repetició de la 'i' i la 'r' final crea un so més dens i menys melòdic pel gust predominant actual.
Tot i que això és completament subjectiu, la musicalitat juga un paper important en l'elecció d'un nom, i Dolors no encaixa del tot en els patrons sonors que avui marquen tendència.
Nom tradicional
La forta associació generacional també influeix en la seva percepció. Dolors va ser un nom relativament freqüent a Catalunya a mitjans del segle XX, especialment, en entorns tradicionals i religiosos.
En conseqüència, avui s'associa majoritàriament amb dones d'edat avançada. Molts pares eviten noms que identifiquen clarament amb la generació de les seves àvies, no pas per manca de respecte, sinó perquè busquen quelcom que soni contemporani i alineat amb el seu temps.
Aquest fenomen és comú a totes les cultures: els noms passen per cicles de popularitat i declivi.
Origen del nom
El nom Dolors és una forma catalana del nom Dolores, que prové del llatí dolor, doloris, amb el significat literal de "dolor" o "penes". Aquesta arrel etimològica és consistent en totes les fonts consultades. Dolors deriva directament del plural llatí dolores, que significa "patiments" o "penes".
Més enllà del seu significat literal, l'evolució del nom està íntimament lligada a la devoció mariana cristiana.
En la tradició catòlica, Dolors està associada a l'advocació de Nostra Senyora dels Dolors (o Verge dels Dolors), que rememora els set dolors que la Verge Maria va experimentar durant la vida i passió de Jesús.
Dades de Dolors
A Catalunya, hi ha 4.953 Dolors distribuïdes de la manera següent: 2.474, a Barcelona; 1.599, a Girona; 545, a Lleida i 335, a Tarragona.
Pel que fa a comarques, on és més freqüent és a l'àrea metropolitana, seguida de les comarques gironines, les comarques centrals i el Camp de Tarragona. I on menys se'n registren és a les Terres de l'Ebre.
Aquest nom va abundar més en l'època de 1940 fins a 1969. A partir de 1970 va començar a disminuir la xifra fins al punt que des de la dècada del 2020 no se n'ha registrat cap.