Balanç demolidor del 'procés': Catalunya ha perdut més de 10.000 empreses des del 2017 i només en recupera 762

La sagnia empresarial catalana no s'atura. El 2025, vuit anys després del procés separatista, la comunitat va repetir com la regió amb més nombre de sortides netes.

El saldo total va ser de 115 empreses perdudes. Madrid, en segona posició, va registrar 70 sortides netes; i Extremadura, en tercer lloc, 42.

Frenada insuficient

El ritme de sortides de Catalunya, això sí, es va atenuar l'any passat en comparació amb les 371 sortides netes que es van produir el 2024.

Aquesta xifra de l'exercici anterior va ser gairebé tres vegades superior a la registrada el 2023, cosa que indicava una acceleració que ara s'ha moderat.

Retorn molt baix

Segons dades d'Informa D&B, només el 7,33 % de les empreses que van sortir de Catalunya entre 2017 i 2025 han retornat.

És a dir, un total de 762 companyies. D'aquestes, l'informe destaca que el 80 % van sortir de la regió en el moment crític, entre 2017 i 2018.

Balanç de la dècada

En total, entre 2017 i 2025 Catalunya ha perdut 10.394 companyies. En aquest mateix període s'han traslladat a la regió 5.245 empreses.

L'any 2018 va ser el que va registrar una major sagnia de tota la sèrie històrica, amb un dèficit proper a les 2.000 empreses en un sol exercici.

Context polític

En el que portem de legislatura, tant Pedro Sánchez com la Generalitat de Salvador Illa han intentat impulsar el retorn d'empreses a Catalunya.

El novembre de 2023, Sánchez va pactar amb Junts "revertir" les sortides, facilitades per un decret de 2017 del Govern de Mariano Rajoy.

Plans institucionals

Per la seva banda, Illa va anunciar a l'agost el pla Catalunya Lidera per "tornar a liderar econòmicament Espanya", destacant el retorn de firmes "arrelades".

I és que el passat exercici van retornar grans firmes a la comunitat, com Cementos Molins i el Banc Sabadell.

Motius de pes

En el primer cas, el retorn va venir motivat per un enfrontament a la família fundadora. En el segon, la directiva va aprovar el retorn a la seva ciutat d'origen.

El banc va moure la seva seu des d'Alacant en un moment en què la seva supervivència es veia amenaçada per l'opa hostil de BBVA.

Impacte en facturació

També va retornar, al març, Criteria Caixa, la matriu de CaixaBank, retornant la seva seu a Barcelona des de Palma.

Aquests trasllats expliquen que la comunitat registrés el major saldo positiu en trasllats mesurats en vendes, sumant 2.963 milions d'euros.

Contrast amb Balears

Mentre Catalunya recuperava volum de facturació, Balears va registrar la pitjor dada en aquest indicador durant el passat exercici.

L'arxipèlag va patir un saldo negatiu de 1.715 milions d'euros, perdent pes econòmic davant altres territoris.

Anàlisi de causes

La companyia autora de l'informe destaca que, més enllà de la crisi política de 2017, hi ha altres motius per a aquests moviments.

L'estudi subratlla que el trasllat de seus socials obeeix a "diversos factors" més enllà del clima institucional.

Dinàmica de mercat

Entre ells destaquen la "capacitat d'atracció econòmica" de les diferents comunitats autònomes per captar negoci.

També són determinants els "processos de reestructuració interna" propis de les grans corporacions nacionals.

Mobilitat nacional

En total, l'any passat es van produir 5.307 canvis de domicili, el tercer creixement anual consecutiu i la tercera xifra més alta des de 2016.

Canàries, amb 79 empreses guanyades; i Andalusia, amb 76, van ser les dues regions amb millor saldo net del país.

Comparativa regional

Des de 2016, només Balears ha mantingut sempre un saldo positiu, mentre que Madrid només va registrar una xifra negativa el 2025.

Per contra, dues regions han tingut sempre un saldo negatiu en tota la sèrie: Catalunya i Castella i Lleó.