Úrsula Corberó i Chino Darín fa aproximadament 10 anys que estan junts: es van conèixer el 2015 durant el rodatge de la sèrie La embajada i, des de llavors, han mantingut una relació estable.
Fa només dos dies que van ser pares. Van donar la benvinguda al seu primer nadó, a la Ciutat Comtal. Va ser l'avi, Ricardo Darín, qui va revelar el bonic nom que havien decidit per a la criatura.
Va explicar que: "Es diu Dante i té molt significat. És bonic, és molt bonic". A més, també va afirmar que: "Per sort, tots dos estan molt bé. Tot va ser fantàstic i fabulós. Estem tots molt feliços".
El nom de Dante
El nom Dante és d'origen italià i prové de la forma medieval Durante, un nom derivat del participi llatí durans, durantis, del verb durare, que significa "durar", "romandre" o "mantenir-se ferm".
En aquest sentit, el seu significat etimològic s'associa a idees com constància, perseverança i fortalesa, és a dir, algú que resisteix o perdura en el temps. Amb el pas dels segles, Dante es va consolidar com a forma abreujada autònoma de Durante a Itàlia.
La seva difusió i prestigi internacional es deuen en gran mesura a Dante Alighieri (1265-1321), el poeta florentí autor de La Divina Comèdia, la rellevància del qual en la literatura universal va convertir el nom en un referent cultural.
Així, a més del seu significat original lligat a la idea de durada i fermesa, va adquirir una forta connotació literària i intel·lectual a partir del Renaixement.
Dades sobre Dante
Actualment, hi ha 536 persones que es diuen Dante a Catalunya, de les quals 424 són a Barcelona; 50, a Girona; 49, a Tarragona i 13, a Lleida.
Això vol dir que la gran majoria es troba a l'àrea metropolitana, seguida de les comarques gironines, les del Camp de Tarragona, Penedès i les comarques centrals, entre d'altres.
Quant a la nacionalitat, dins del territori català, els espanyols són els primers, seguits dels italians, els argentins i els filipins.
El primer registre que s'obté, per dècades, data de l'any 1960-1969. L'any 2010-2019 és quan se'n van registrar més (273).
Altres noms italians
A Catalunya és relativament freqüent trobar noms d'origen italià que han encaixat bé per proximitat cultural i fonètica.
D'entre els masculins destaquen Luca (variant italiana de Lucas), Enzo (hipocorístic italià que s'ha popularitzat com a propi), Matteo (variant de Mateu, cada cop més visible en registres civils) i Leonardo, que tot i ser internacional, manté una forta associació italiana. També, Andrea és comú, tenint en compte que a Itàlia és masculí, mentre que a Catalunya s'utilitza majoritàriament com a femení.
En noms de dona, alguns italians ben integrats a Catalunya són Giulia/Júlia (la forma italiana conviu amb la catalana Júlia), Chiara (equivalent a Clara), Bianca (que s'utilitza tal qual o com Blanca), Giorgia (menys freqüent, però present) i Valentina (d'origen llatí amb gran difusió a Itàlia i que ha guanyat popularitat en territori català).