La demanda estructural d'habitatge a Catalunya manté la seva solidesa gràcies a l'impuls generat per la creació de nous llars, el creixement demogràfic i unes condicions de finançament raonablement favorables.
El dèficit d'habitatge disponible continua sent important a la comunitat autònoma i contrasta vivament amb la necessitat habitacional existent, dibuixant un escenari complex per a aquest 2026.
Ritme moderat
Els experts del sector immobiliari anticipen que la demanda continuarà activa durant l'exercici present, encara que amb una intensitat lleugerament menor a la registrada el 2025.
Cartell de "Es ven" en un balcó d'un habitatge
Óscar Habas, director regional d'UCI a Catalunya, assenyala que els avals públics i els programes de suport a l'entrada estan ajudant a que part d'aquesta "demanda potencial es converteixi en demanda efectiva".
Joves compradors
Aquesta conversió d'interès en compra real s'està notant "especialment entre joves i compradors de primera vivenda", que es beneficien de les ajudes estatals i autonòmiques.
Imatge d'arxiu de joves compartint pis
El directiu destaca que "tot apunta que la demanda continuarà sent molt forta el 2026, amb ritmes una mica més moderats", influïda per factors demogràfics i l'atracció de la regió per a la inversió.
Oferta limitada
Les causes d'aquesta moderació tenen relació amb una oferta limitada, encara que Habas conclou que, possiblement, la demanda continuarà sent intensa però "més racional".
Albert Costa, director general d'AHS Immobles, coincideix en el diagnòstic i assegura que es veurà més demanda d'habitatge a Catalunya xocant contra una disponibilitat escassa d'immobles.
Preus a l'alça
El desequilibri entre oferta i demanda provocarà tensions en els costos, encara que Costa matisa que això "farà que continuïn pujant els preus, però de manera menys accentuada que el 2025".
Lliurament de claus d'un habitatge
La demanda acumulada no satisfeta d'habitatge a Catalunya se situa ara, segons les estimacions d'AHS Immobles, "al voltant de les 120.000 a 150.000 vivendes".
Dèficit estructural
Catalunya genera una demanda anual per la creació de nous llars de 75.000 vivendes, una xifra molt allunyada de la capacitat actual de producció del sector.
El mercat només produeix "unes 15.000 a l'any des del sector privat", cosa que perpetua un dèficit estructural d'oferta que no es corregeix al ritme que necessita la població.
Frenada reguladora
El marc fiscal i regulador, descrit com especialment exigent, "incentiva poc l'entrada de nova oferta, particularment a Catalunya i de manera molt acusada a Barcelona", segons lamenta Costa.
Saló després d'una reforma integral d'un habitatge
Les dades apunten que el 2026 el mercat continuarà mostrant "una demanda insatisfeta i una oferta estructuralment deficient".
Capital protagonista
Barcelona ciutat i el seu entorn immediat continuaran ocupant un paper clarament protagonista en el mercat de la demanda de primera residència a causa del seu pes econòmic.
Ciutat de Barcelona
La persistent escassetat d'oferta estructural a la capital catalana "continua tensionant el mercat residencial", segons destaca el responsable d'AHS Immobles.
Factor Tarragona
El nucli urbà de Tarragona mantindrà una demanda sòlida i sostinguda més enllà de Barcelona, atraient tant compradors d'origen nacional com internacional.
Vistes de la ciutat de Tarragona
Aquesta fortalesa resulta d'una combinació atractiva basada en "alta qualitat de vida, preus sensiblement inferiors als de Barcelona, un teixit d'ocupació local estable i una connectivitat ferroviària competitiva".
Noves corones
Les àrees de segona i tercera corona de les ciutats es convertiran en grans protagonistes de la demanda durant aquest 2026, desplaçant l'interès fora dels nuclis tradicionals.
Imatge d'arxiu de la ciutat de Girona
El principal vector de canvi serà, segons Costa, "la intensificació del desplaçament de la demanda cap a aquestes, en concret Barcelona i parcialment a Girona capital".
Busquen preu
Aquest moviment respon a la recerca de preus més assequibles per part dels usuaris, que intenten no renunciar a la connectivitat diària ferroviària o viària.
La proximitat diària als principals pols d'ocupació i zones industrials marcarà el tall de la demanda en aquest nou context de mercat.
Corredors clau
Comarques com el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme i els àmbits del Garraf i l'Alt Penedès es consolidaran com a zones receptores netes.
Els corredors viaris com la C-32 i l'AP-7 faciliten aquest èxode cap a municipis on l'habitatge ofereix un millor equilibri de costos.
Estalvi considerable
Els preus en determinats municipis d'aquestes àrees se situen "entre un 30 i un 50% inferiors a capitals com Barcelona", cosa que resulta decisiu per a moltes famílies.
Això permet absorbir llars que "busquen habitatge fora de la ciutat, amb millor equilibri entre cost i mida de l'habitatge, qualitat de vida i accés al mercat laboral".