Els pobles del Pirineu amb més pisos turístics: tenen més llits que veïns

Els pisos turístics s'han convertit en el gran reclam per atraure visitants d'arreu del món. Catalunya és una de les zones que més ofertes té en aquest sentit i això comença a ser un problema.

Són molts els ajuntaments que han començat a limitar les llicències i és que el mercat s'ha descontrolat. Els lloguers regulars perden terreny davant dels de temporada i els nadius es veuen obligats a abandonar el seu lloc de residència davant la impossibilitat de viure on han nascut.

El cognom de Gaudí, en perill: només el porten 22 persones a Catalunya

Les xifres són d'escàndol. A Catalunya ja hi ha gairebé un llit turístic per cada deu habitants, una proporció que il·lustra fins a quin punt el turisme condiciona el territori.

Les dades les va oferir l'estiu passat el Registre de Turisme de Catalunya: la comunitat autònoma suma 776.176 places entre hotels, càmpings, habitatges d'ús turístic, allotjaments rurals i apartaments turístics.

Distribució irregular

El pitjor de tot és que aquesta xifra es distribueix de manera molt desigual. Es dispara especialment la pressió en zones de costa i en petits municipis del Pirineu, on l'oferta per a visitants arriba a superar àmpliament la població resident.

Tot i que Barcelona continua sent el gran epicentre de l'allotjament turístic, amb 91.901 places registrades i un clar predomini dels hotels, el fenomen que més preocupa avui es troba lluny de la capital.

Muntanyes

Als pobles de muntanya i en algunes àrees rurals, la balança s'ha inclinat de tal manera cap al visitant que hi ha més llits per a turistes que veïns empadronats.

Aquesta realitat planteja dubtes sobre la sostenibilitat del model, l'accessibilitat a l'habitatge per al veïnat i el futur d'aquestes comunitats.

Imatge de la Vall de Boí, a Lleida Cedida

Al Pirineu, les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça s'han convertit en símbols d'aquesta paradoxa. Una situació que el Sindicat d'Habitatge del Pallars qualifica d'“esperpèntica”.

Municipis com la Vall de Boí o Espot compten amb el doble de places turístiques que habitants, un desequilibri que altera la vida diària dels residents.

On n'hi ha més

A la Vall de Boí, per exemple, només al voltant d'una quarta part dels més de 2.000 habitatges es destinen a primera residència, mentre que dos terços són segones residències.

El resultat és un paisatge de pobles plens en temporada alta però amb persianes abaixades bona part de l'any. Òbviament, la seva alcaldessa, Sònia Bruguera, ja ha anunciat la intenció de donar un gir a aquest model.

Pisos turístics

L'objectiu és reduir dràsticament els més de 400 allotjaments turístics d'aquí al 2028 i fomentar el lloguer estable. Però la situació està complicada.

Aquesta situació ja és gairebé una tendència a la zona. El cas de Naut Aran, a la Val d'Aran, és igualment il·lustratiu.

El poble català de la Costa Brava que va enamorar Ava Gardner: té un castell del segle XII

Amb menys de 2.000 habitants, el municipi acumula més de 1.300 llicències de pisos turístics. La pressió és tan intensa que l'alcalde, Cèsar Ruiz, valora positivament la nova regulació que limita el nombre de pisos turístics a un màxim de 10 per cada 100 habitants.

I és que l'ajuntament fa temps que sent la pressió turística. El municipi ja va prohibir fa un any l'estacionament d'autocaravanes a tot el terme municipal.

Més de 90 pobles

Tot i que al Pirineu adopta formes molt extremes pel reduït tamany de molts municipis, el desequilibri entre places turístiques i població no es limita només a aquesta zona.

Les dades del Govern indiquen que a tot Catalunya hi ha 90 localitats en què el nombre de places per a visitants supera el de residents.

Espot

Els pobles més col·lapsats

Entre ells hi figuren altres pobles pirinencs com Espot, Vilamòs o Prullans, sí, però també localitats de costa molt orientades al turisme com Pals, Santa Susanna o el Port de la Selva.

Tampoc se salven els nuclis d'interior com Saldes i Borredà, al Berguedà, o Àger i Alòs de Balaguer, a Ponent.

Desequilibri regional

La foto global és molt clara: el fenomen és transversal. Comarques litorals com el Maresme, el Garraf, el Baix Llobregat o el Baix Ebre acumulen desenes de milers de places turístiques i diversos municipis on l'oferta supera la població, com l'Ametlla de Mar o Arnes.

A la Catalunya Central destaca el cas de Castellar del Riu (Berguedà), que registra 1.130 llits turístics per només 163 habitants, una proporció que converteix cada cap de setmana o període vacacional en una autèntica invasió relativa de visitants.

En contrast, al Penedès no hi ha de moment cap municipi on les places turístiques superin els residents, malgrat el pes significatiu de destinacions com Sitges o el Vendrell. Un contrast més que evident.