El Autódromo de Terramar
Vida

El circuit fantasma de Catalunya: corbes verticals, llegendes i un projecte condemnat per la justícia

Es va inaugurar el 1923 amb parets de més de 60 graus, però els deutes el van tancar gairebé en néixer

Després d'un segle de silenci, el pla per rescatar aquesta joia del formigó ha topat amb un mur judicial

T'interessa: No és medieval: aquesta és la fira de l'arròs més esperada en un poble de Barcelona, només aquest diumenge

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Amagat entre la vegetació de Sant Pere de Ribes, a pocs quilòmetres del luxe costaner de Sitges, dorm un gegant de formigó.

És una estructura que desafia la lògica, amb corbes peraltades tan extremes que semblen parets a punt d'esfondrar-se sobre l'asfalt.

El més antic d'Espanya

Es tracta de l'Autòdrom de Terramar, el circuit oval més antic d'Espanya i l'única pista dels anys 20 que es conserva intacta al món.

Imatge aèria de l'antic Autòdrom de Terramar, a Sitges

Imatge aèria de l'antic Autòdrom de Terramar, a Sitges CG

Durant anys, la seva llegenda s'ha alimentat del silenci i de l'accés restringit, convertint-se en un lloc de pelegrinatge gairebé místic per als aficionats.

Tanmateix, el somni de retornar-li la vida i l'activitat regular va patir un revés administratiu que podria ser definitiu.

Sentència ferma

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar a l'agost de 2024 el pla urbanístic municipal que emparava la reactivació del recinte.

La sentència tomba el projecte aprovat prèviament per l'ajuntament i la Generalitat, donant la raó a les al·legacions ecologistes i veïnals.

Vista aèria de l'antic autòdrom Terramar de Sant Pere de Ribes

Vista aèria de l'antic autòdrom Terramar de Sant Pere de Ribes EP

La iniciativa, impulsada per l'empresa propietària Grand Prix, preveia una inversió privada de 25 milions d'euros per restaurar les instal·lacions.

El pla mestre incloïa la creació d'una zona d'allotjament turístic, un centre d'esdeveniments eqüestres i la recuperació de la pista.

Pulmó verd

La resolució judicial prioritza la protecció ambiental, assenyalant que el desenvolupament urbanístic afectava els marges de la riera de Ribes.

La justícia considera que les noves edificacions alteraven un sòl no urbanitzable, aturant en sec les aspiracions de la promotora.

Imatge de l'Autòdrom de Terramar

Imatge de l'Autòdrom de Terramar Cedida

Amb aquesta decisió, l'autòdrom queda en un llimb legal, congelat en el temps i sense llicència per convertir-se en el complex projectat.

La història de Terramar sembla condemnada a un bucle infinit: una obra faraònica que sempre topa amb la realitat financera o legal.

Naixement maleït

Per entendre la maledicció del lloc cal remuntar-se al 28 d'octubre de 1923, dia de la seva inauguració sota una pluja torrencial.

El rei Alfons XIII va presidir l'esdeveniment, atònit davant una pista de dos quilòmetres que rivalitzava amb els mítics traçats de Brooklands i Monza.

Va ser una proesa tècnica aixecada en només 300 dies, però el cost de l'obra es va disparar fins als quatre milions de pessetes, una fortuna a l'època.

La manca de liquiditat va ser immediata: els promotors no van poder pagar els premis en metàl·lic als pilots després de la primera cursa. 

Mort esportiva

L'escàndol va ser majúscul. La Federació Internacional va reaccionar amb duresa i va prohibir la celebració de més curses puntuables al traçat.

Aquell impagament va sentenciar la seva mort esportiva. El circuit, cridat a ser la capital del motor al sud d'Europa, va tancar a la competició dies després de néixer.

Des de llavors, el formigó ha resistit el pas del temps, utilitzat durant dècades com a granja avícola i magatzem per als agricultors locals. 

El que fa únic Terramar és la violència del seu disseny, inconcebible per als estàndards de seguretat moderns.

Parets impossibles

Les seves dues corbes principals tenen un peralt que arriba als 66 graus d'inclinació, una pendent molt més agressiva que la dels òvals americans.

Caminar-hi és impossible sense ajuda de cordes; la inclinació és tal que es necessita una velocitat alta perquè la força centrífuga enganxi el cotxe al terra.

Són murs gairebé verticals que han aguantat un segle sense gairebé esquerdes, demostrant la qualitat excepcional del ciment utilitzat el 1923.

Gavi condueix un Cupra a l'autòdrom Terramar amb Fermín de copilot

Gavi condueix un Cupra a l'autòdrom Terramar amb Fermín de copilot FCB

En els darrers anys, marques com Ferrari o Cupra han llogat l'espai de manera privada per rodar anuncis, atretes per la seva estètica retrofuturista.

Futur incert

Pilots de llegenda com Carlos Sainz o Jorge Lorenzo han provat les seves màquines en aquest asfalt esquerdat, certificant la màgia del lloc.

Però el pla per obrir-lo al gran públic i dotar-lo d'una activitat econòmica estable ha quedat, per ara, sepultat als tribunals.

Terramar continuarà sent, de moment, aquest circuit fantasma: una ruïna romàntica on el soroll dels motors és només un eco del passat.