El nacionalisme disposa de sòlides estructures "cíviques" fruit de la pràctica intensiva del clientelisme polític. Això li garanteix el control del carrer i el de les façanes, l'afluència massiva als desplegaments independentistes i un estat permanent d'alerta en una part de la ciutadania per la resta acomodada. La infiltració nacionalista fins i tot als clubs d'escacs és un dels efectes del situacionisme així com una de les causes de la notable disciplina interna i cohesió de les bases castelleres. El moviment, l'"Assemblea", Òmnium, els columbòfils per la independència i l'ateneu sostenible gracienc s'expressen en l'ona de Parchís, amb coreografies per a tots els públics i el típic rotllo, amb perdó, de les apas (associacions de pares i mares) de la immersió. Tot molt cívic, participatiu i tal.
És la cara A, la versió lírica, unplugged, un happening, el flower power de les Diades, el milió i mig exacte i inqüestionat amb què acaben totes les converses sobre el tema. La cara B és la que il·lustren el conseller Homs i l'eurodiputat Tremosa amb les seves reveladores declaracions sobre Ucraïna i Crimea respectivament. I aquesta cara B és la que reflecteix també la portada de La Razón, amb el següent titular: "Un líder d'Òmnium va assassinar un jove 'en defensa de Catalunya contra Espanya'". En un subtítol afegeix: "DVA, dirigent de la plataforma independentista finançada per Mas justifica el crim comès amb un grup de Boixos Nois el 1991".
És una informació de Toni Bolaño en què s'al·ludeix a una carta d'un dirigent d'Òmnium ponderant les circumstàncies d'aquell succés, l'apunyalament de Frederic Rouquier, un jove aficionat de l'Espanyol. Els autors van ser condemnats a una pila d'anys de presó, però van ser posats en llibertat el 1998. Segons explica Bolaño, el diari digital que va tenir com a director el mateix Oriol Junqueras va publicar un text d'aquest DVA en què emmarcava aquell crim en la lluita contra Espanya, contra els opressors, la policia estatal i les classes colonials, una apologia del terrorisme en tota regla signada per un coordinador comarcal d'Òmnium, qui, a més, va participar en el crim i va ser condemnat per això. La carta es va publicar l'any passat i el seu signant és un tipus molt conegut en els ambients indepes de Vic i rodalies, un figurant del dret a decidir, un activista social, un altre que hauria negat la mà al Príncep o li l'hauria ofert en forma de plantofada, amb la mà ben oberta. L'apoteosi de l'acció directepuntcat, un cas el d'aquest "noi", el Txus de la Polla Records (algú pagarà els seus nervis) però en fuet. L'organització de Muriel Casals (no confondre amb "casuals", els del Barça) no ha dit res sobre aquesta joia descoberta per Bolaño. L'expedient d'aquest DVA inclou també pallisses a magribins i freqüents visites al jutjat, s'afirma a la notícia. Por? El següent.
La Razón també retrata els 33 jutges que van signar el manifest a favor de la consulta independentista, als quals presenta encapçalats per Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona. Vidal, habitual de TV3, va dir en un acte d'ERC -assegura el diari de Planeta- que si l'Estat enviés la Guàrdia Civil a retirar les urnes d'un referèndum il·legal, "els mossos i molts ciutadans els faríem front".
Els Mossos? Aquest és el tema d'Abc. Pablo Muñoz i Àlex Gubern signen la notícia titulada "L'Assemblea Nacional de Catalunya promou entre els mossos la causa del sobiranisme". Literal:
"L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) continua amb la seva estratègia d'implicar tots els sectors de la societat catalana en el desafiament sobiranista. Tanmateix, el passat 21 de febrer va fer un dels passos més delicats, ja que va donar empara a Tarragona a l'acte de presentació de la plataforma sectorial 'Mossos per la independència', l'objectiu últim de la qual, segons les fonts consultades per Abc, és aconseguir que arribat el cas tots els Cossos policials de Catalunya obeeixin només les directrius de la Generalitat, encara que suposi trencar amb la legalitat constitucional vigent. Dies abans de l'acte, a les xarxes socials es demanaven 'policies que donin la seva vida per defensar la nació catalana'".
Miquel Sellarés (qui, si no?) està al capdavant del cotarro. L'home de Pujol per a la seguretat, així, en general, expliquen a Abc, té un nou xiringuito que es diu "Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya". Una cosa genial des d'on segueix amb la seva de muntar una guàrdia civil catalana. També expliquen a Abc que ja hi ha fins i tot una sectorial sobre aquest assumpte: "La sectorial 'Mossos per la Independència' es presenta com un 'grup de mossos que ens hem unit per defensar i servir el nostre país per assolir l'estat propi', assegurant al respecte que 'no incomplim la legalitat'. 'Els Mossos quan treballem som professionals (...) i fora de la feina seguim sent mossos, però tenim les nostres inquietuds'". La fotografia que il·lustra aquesta informació és encara més esfereïdora. Es tracta de la comissaria dels Mossos a Guissona, on oneja una estelada.
A El Mundo, l'expedient català són els negocis, l'estraperlo de crèdits tous i pilotassos financers als inicis de la crisi. La parella formada per Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta abanderà el diari amb un "peritatge" que s'afegirà a una querella "que es presentarà als jutjats". Es basa en el testimoni del xerraire i accessible Javier de la Rosa. L'exempresari model hauria parlat davant la UDEF (la poli dels delictes fiscals) que Felip Massot i Carlos Sumarroca eren homes de palla de Mas i Pujol i que les seves empreses constructores haurien rebut generosos crèdits de Caixa Catalunya, a l'època de Narcís Serra, quan estaven a un pas de la fallida. Parlen de 5.450 milions d'euros, una quantitat fabulosa, un pilotasso repartit entre grans constructores catalanes, una pluja de milions que deixaria el cas Millet en una falta administrativa. O menys.
Premsa catalana. El Punt Avui no perd la fe i obre la seva portada amb que "El procés català marca la visita dels bisbes al Vaticà". Amb un optimisme inqüebrantable, el diari dóna volada a un parell de detalls, com ara les declaracions de l'abat de Montserrat en què deia que el Vaticà estava al cas del "procés" i que els deu bisbes de les diòcesis catalanes són a la comitiva de bisbes espanyols que veuran el Papa. Signa el text Mireia Rourera. No parla de la dura nota del nunci del Vaticà a Espanya sobre les declaracions de Soler, cosa que no impedeix que la crònica sigui una guia per a catòlics catalanistes. No té desperdici, inclosos uns pals escassament cristians a la memòria de Ricard Maria Carles. En conclusió, hi ha dues esglésies, la bona, que és la nacionalista, a més de progressista. I després, la de Rouco Varela, que segons l'Avui, guanya posicions perquè els capellans nacionalistes ja són molt grans. I al mig, el Vaticà, el cap visible del qual podria o hauria d'abordar aquesta setmana una audició completa del tema independentista. Que l'Esperit Sant l'assisteixi. Un relat sorprenent que farà les delícies dels amants de la quiromància. A El Punt. Caldrà esperar la versió de Germinans.
No menys sorprenent és la pàgina 17 de La Vanguardia. A tres columnes, un elogi de Santi Vila signat per Isabel García Pagan i que inclou consideracions com ara: "Alerta que 'la idea que la legitimitat està per sobre de la legalitat és molt perillosa' i recomana que 'més ens valdria fer una política més moderada que no caigui en la temptació de l'excitació, sinó que expliqués les coses com realment són i amb les dosis d'autocrítica necessària'". El pretext de l'encens és la presentació d'un llibre del conseller de Territori. Glossa García Pagan: "Es tracta d'un polític amb 'Un perfil propi' (Angle Editorial) a les files convergents. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila -gay, amb escapulari al coll i d'oració diària, i admirador de l'art taurí va sorprendre molts reivindicant en un article a La Vanguardia el llegat de Puig i Cadafalch davant de personatges que considera 'menors' com Macià o Companys...".
Vila, per tant, és l'aposta. Un gay que resa un cop al dia (abans s'exigia la missa diària per poder presumir de catòlic). Sí? Doncs no ho té tan clar Francesc-Marc Álvaro, que en el que queda de la mateixa pàgina li diu a la seva companya (recent ascendida) García Pagan el següent d'entrada: "El termòmetre del procés sobiranista no és -com pensen alguns erròniament- un article desenfocat d'un conseller sobre Puig i Cadafalch sinó altres fenòmens de més entitat". Toma viatge, a la columna del costat. I el cas és que García Pagan sol coincidir amb Álvaro en les seves apreciacions. Per exemple, tots dos sostenen la naturalesa profundament popular, independent, espontània i virginal del procés. En paraules d'Álvaro, el que ve a ser la "majoria social mobilitzada". "La bona i mala notícia és que res del que facin o deixin de fer els partits favorables al dret a decidir té -de moment- la capacitat de desactivar el procés..." avisa Álvaro. Que ho sàpigues, Vila. T'enteres, García?
Han alliberat Marc Marginedas, enviat especial d'El Periódico a Síria.
3 de març. Sant Emeteri de Calahorra i Santa Catalina Drexler, monja estatunidenca que es va dedicar a l'ensenyament i l'apostolat. Canonitzada per Joan Pau II l'any 2000.
