El silenci només es trenca amb el vent entre les pedres caigudes i, quan arriba la boira, fins i tot el so sembla distorsionar-se.
Els carrers buits de La Mussara es cobreixen llavors d'una boira espessa que pot fer impossible reconèixer una persona a més de deu metres de distància. És en aquest instant exacte quan el poble deixa de ser només un despoblat i es converteix en una altra cosa.
Pedra nua, cases mig enderrocades i una església apuntalada perquè no s'ensorri componen el paisatge d'un dels pobles abandonats més misteriosos de Catalunya.
Un origen lligat a la guerra
El nom de La Mussara té arrel àrab i es pot traduir com a lloc destinat a marxes.
El primer document oficial que esmenta el lloc data de 1173, una carta de població en què Alfons I d'Aragó confirmava propietats a l'arquebisbe de Tarragona, tot i que tot apunta que el poble ja existia abans d'aquesta data.
L'explicació més probable es troba a la propera fortalesa de Siurana, que necessitava un espai d'entrenament per als seus genets. Aquesta esplanada lliure de barreres era La Mussara, i les primeres comunitats s'hi haurien establert per atendre les necessitats de les tropes.
mussara_4.webp
Una terra que no perdonava
En el seu moment de màxima activitat, el nucli va arribar a tenir 22 cases, sense comptar l'església, l'antic refugi de muntanya ni les masies disseminades pel terme.
Només el 7,5% del terreny era cultivable; la resta era matollar, pedra nua, camins i bosc d'alzines i pins.
L'escriptor Josep Iglesies va descriure aquesta terra com a dura i aspra, sense oferir la més petita mostra d'afecte. Els seus habitants vivien de la ramaderia i del carbó vegetal, i van arribar a comerciar amb neu acumulada en un pou, convertida en gel per vendre a les ciutats del Baix Camp.
Mai no hi va arribar l'electricitat, ni el telèfon, ni un metge permanent.
L'èxode definitiu
El procés de despoblament es va desenvolupar al llarg de la primera meitat del segle XX, i l'èxode es va consumar a finals de la dècada dels cinquanta.
mussara_5.webp
A només uns quilòmetres, a Reus, la vida era considerablement més fàcil, i això va acabar pesant més que l'arrelament. El 1961, un decret va posar fi al municipi independent i La Mussara va passar a formar part de Vilaplana.
L'església que ja no es pot consagrar
L'edifici millor conservat, tot i que en estat lamentable, és la església de Sant Salvador, l'existència de la qual consta des d'una butlla papal de 1194.
El poble abandonat de La Mussara
Es va construir sobre un temple medieval anterior, i la seva peça més valuosa, una imatge tallada en roca de la Mare de Déu del Patrocini, es conserva avui al Museu Salvador Vilaseca de Reus. El temple, apuntalat per evitar-ne l'ensorrament, ja no està consagrat i no s'hi poden fer actes religiosos a l'interior.
L'últim enterrament registrat al cementiri contigu es va produir el 19 de març de 1953, tot i que algunes creus semblen indicar defuncions posteriors.
La boira que canvia el poble
L'element més característic de La Mussara és, la seva boira, que apareix a la matinada i al capvespre quan l'aire humit que prové del mar xoca amb el fred de les altures.
Aquells que han visitat el poble amb poca visibilitat asseguren haver sentit el so de les campanes de l'església, i fins i tot haver vist les figures de monjos caminant entre les ruïnes.
Mussara.jpg
Aquesta combinació de poble abandonat i boira recurrent ha fet que La Mussara sigui considerada un dels llocs més enigmàtics d'Espanya, atraient tant senderistes com aficionats al misteri.
Com arribar-hi
La Mussara es troba al terme municipal de Vilaplana, a la província de Tarragona, a gairebé mil metres sobre el nivell del mar, a unes dues hores de Barcelona en cotxe.
L'accés habitual es fa des del mateix poble de Vilaplana, ja sigui per carretera o a través del camí conegut com a Camí de les Campanilles, que puja fins a l'antic Xalet de les Airasses abans d'arribar al nucli abandonat.
L'accés al poble és lliure i gratuït, tot i que convé portar calçat adequat donat l'estat del terreny i de les construccions, moltes d'elles en avançat estat de ruïna.